Enquestes electorals (i 2)

Com vaig prometre en una entrada anterior, ara em toca comentar els resultats que les darreres enquestes publicades preveuen per a Esquerra.

Ho faig, evidentment, des de la meva visió personal i sense gaires “projeccions científiques” que limitin les meves sensacions.

Doncs bé: resulta que aquestes “enquestes” pronostiquen una davallada impressionant dels resultats d’Esquerra. En el pitjor dels casos, veuria reduïda a la meitat la seva representació parlamentària!

Bé: com que de les enquestes no te’n pots fiar, però acaben marcant tendències, deu ser que alguna cosa no devem haver fet bé. Ho intento analitzar a primer cop d’ull.

En l’apartat negatiu hi deuen haver pesat:

1)    Les tensions internes.

2)    La incapacitat de promocionar l’obra de govern.

3)    Haver fet president de la Generalitat en José Montilla.

4)    La dispersió del vot independentista.

5)    ?

De res no han servit, doncs, els esforços perquè el sentiment independentista creixés en el nostre país. I a fe de Déu que ha estat així, segons diuen totes les enquestes. Tot i així, però, la IX legislatura tindrà menys diputats independentistes que les anteriors, si aquestes primeres enquestes no s’equivoquen.

Que Esquerra no hagi estat involucrada en cap cas de corrupció política, a diferència d’altres partits catalans, no acaba tenint una influència positiva. Tenir els comptes clars sembla que no serveix per a res.

Que per primera vegada en aquest país s’hagi pogut comprovar que Espanya no vol canviar i acceptar la diversitat nacional, arran de tota la història de l’Estatut, tampoc no ha servit de res. Malgrat la històrica manifestació del 10 de juliol.

Que, en la seva obra de govern, Esquerra hagi posat Catalunya en el mapa internacional tampoc no ha servit: internacionalització de les nostres empreses, representacions polítiques internacionals, ampliació de les seleccions esportives catalanes, augment del pes de la Fundació Ramon Llull amb presència a la Fira de Frankfurt i altres esdeveniments internacionals...

Que s’hagin aprovat, gràcies a Esquerra, lleis que en més de trenta anys no havíem ni somniat: la Llei d’acollida, la nova Llei de política lingüística, la Llei d’organització territorial, la Llei de l’Oficina Antifrau, la Llei de Consultes Populars, la Llei de serveis socials, la d’Educació i la de successions i donacions... La Llei del cinema, l’obligació del coneixement del català al professorat universitari, les polítiques de joventut, l’aposta pel turisme de qualitat, i etc.

Lleis que han potenciat les polítiques progressistes, que han blindat la presència del català com a llengua pròpia i que han apostat pel desenvolupament de la nostra economia.

Per cert, gràcies a les demandes permanents d’Esquerra, s’ha arribat al finançament màxim que permetia l’Estatut (evidentment, menys del que voldríem, però el màxim del que es podia demanar amb l’Estatut retallat pel pacte de la Moncloa i que ERC no va votar a favor), s’ha arribat a la publicació de les balances fiscals i al reconeixement evident del perjudici que té el nostre país.

Doncs bé: tot això, tota aquesta feina, segons aquestes enquestes no ha servit perquè els resultats d’Esquerra siguin millors que els actuals. I tampoc no ha servit la promesa ferma als simpatitzants per part de Joan Puigcercós que la primera condició per a qualsevol pacte de govern és l’exigència de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya.

En fi: segurament, alguna cosa es deu haver fet malament... Veurem que hi diu l’enquesta definitiva, el 28N.