dissabte, 24 de juny de 2017

En Manel ja és regidor

Dijous passat, Ple de l’Ajuntament d’Olot. Després de 10 anys, puc tornar a veure’l des de la perspectiva del públic. I no se m’ha fet estrany: segueixo pensant que la política l’hem de fer entre tots i que el període com a regidor sempre ha de ser transitori. Tot va bé, doncs. A més, dijous vaig tenir la satisfacció que un company com en Manel Mitjà, que sempre ha estat donant el suport que ha calgut, a les verdes i a les madures, finalment ha pres l’acta de regidor que mereixia per la seva trajectòria a ERC.

El Ple, per variar, va ser poc dens, però es va acabar intensificant a l’hora de les mocions i preguntes i, com últimament, mitjana de tres hores i mitja.
Una primera satisfacció: sembla que el contenciós per l’antic parc de bombers va pel bon camí. Ha de ser un espai molt important per la ciutat i no podem badar: jo sempre he defensat que l’entorn del mas les Mates ha de ser el nostre 22@
Més bones notícies: es consolida la matrícula a les quatre escoles bressol municipals. És molt important que les famílies hi puguin accedir i que s’universalitzi l’etapa 0-3, que ha de ser gratuïta. Però això només ho podrem fer quan siguem independents.
En les mocions, juntament amb les entitats, vam demanar la defensa del Sí en el pròxim referèndum de l’1 d’octubre. Després de l’editorial del New York Times, encara el tenim més a prop.
Nosaltres vam presentar la moció per dedicar el 0.5% de la recaptació de l’IBI a la conservació del Medi Natural i la biodiversitat local, d’acord amb els agents i institucions més implicats. Encara que la defensa que va fer-hi l’Anna Barnadas va ser excel·lent, com no podia ser d’una altra manera, l’equip de govern hi va votar en contra perquè no volien que la decisió de l’aplicació d’aquest pressupost (menys de 50.000€) no estigués en mans dels polítics de l’equip de govern sinó del consens d’una taula tècnica. És molt sorprenent, perquè l’alcalde va acabar defensant que ells no estan en contra del consens però que les decisions pressupostàries les han de prendre ells... Dic que és sorprenent perquè últimament han copiat moltes iniciatives que nosaltres ja havíem defensat en exercicis anteriors, com els pressupostos participatius de joventut o per barris. Ves que no ho acabin aplicant i que després diguin que és una idea seva... Ja ens estarà bé, perquè la intenció és que les polítiques locals millorin, les apliqui qui les hagi d’aplicar.

Finalment, la Clara va preguntar que se’n feia de les llambordes basàltiques que s’havien tret del carrer Serra i Ginesta. La resposta és que estan guardades perquè en queden poques. I fins aquí la meva visió del Ple, si no fos perquè em va sorprendre enormement que, en una de les respostes finals, en Mia va afirmar sense venir massa al tema que ell és “de dretes”. Bé, cap problema, és clar. Sobretot perquè justifica del tot per què, fa dos anys, ERC va intentar liderar un govern municipal “d’esquerres”. Llavors no ens en vam sortir..., potser la propera! 

divendres, 26 de maig de 2017

Darrer Ple. Comiat.

Us deixo el text que vaig llegir al final del Ple de maig, com a comiat. Gràcies per seguir-me!!!!



Avui llegiré el que volia dir perquè no em vull allargar...
Ara fa 10 anys, prometia per primera vegada el càrrec de regidor d'aquest Ajuntament. Evidentment, només em movia la voluntat de servei a la societat i la convicció que la política l'hem de fer entre tots.
Per això mateix penso que ha arribat el moment de deixar pas a altres companys amb més il·lusió, amb més empenta.
D'aquest meu pas per l'Ajuntament em queden un munt d'experiències, de bones paraules i d'agraïment. Agraïment començant pels treballadors, pels alcaldes i regidors que han ocupat aquestes cadires durant aquests anys; agraïment pels companys que m'han donat suport, pels que ens han deixat...
Després d'aquests 10 anys he corroborat allò que ja intuïa: la bona política i el bon to que es respira a l'Ajuntament d'Olot.
Per sobre de les discrepàncies naturals, per sobre del fet que cada regidor ha de defensar amb convicció, i si convé amb vehemència com hem vist avui mateix, les posicions de les seves formacions, penso que en política ha de primar el respecte i el bon tracte personal, cosa que en general hem estat capaços de mantenir al llarg d'aquests anys.
Per anar acabant i no allargar-me més, em permeto deixar un parell de consells (és el que té haver estat deu anys...):
El primer, que sigueu capaços tots plegats de mantenir i defensar les discrepàncies des del respecte a tots els companys del consistori. Si perdem el to, les formes, acabem perdent credibilitat.
El segon consell, per no trencar un tret que m'ha caracteritzat aquests anys, és un consell poètic (en aquest cas no d'un olotí com Joan Teixidor -entre les moltes satisfaccions personals que et permet el fet de ser regidor hi ha la de contribuir ni que sigui amb un petit granet de sorra que Joan Teixidor ens contempli des de la galeria d'olotins il·lustres-). No: el consell poètic em ve d'en Pere Prat, exalcalde de Manlleu, que tenia al seu despatx d'alcalde aquest poema de Salvador Espriu que em permeto llegir com a consell final als que us quedeu. L'agnòstic Espriu hi posa Déu; els ateus com jo podem llegir-hi el destí o les circumstàncies:
Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i dels honors.
Imposaràs la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el que sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.
I això és tot. Moltes gràcies a tots. Us deixo amb bones mans.

dilluns, 22 de maig de 2017

República

Suposo que els olotins estareu rebent aquests dies “La República d’Olot”, el butlletí que hem elaborat els companys de la secció local. Com que s’ha volgut parlar de falsedats en els llibres de text catalans, m’ha vingut al cap l’editorial que hi vaig redactar. Que no ens enganyin, que ja ho han fet prou!:


Saludem LA REPÚBLICA d'Olot
"El nom de República és bell i gloriós", que deia mestre Foix en un dels recordats articles de l'any 31. Què pot ser millor que treballar per la "res publica", pel benefici comú? No debades,  el "comú" sempre havia representat l'administració local en la tradició catalana (com perviu a Andorra), esborrada per la imposició municipal de la Nova Planta borbònica.
I som aquí: lluitant per recuperar la República des de cada racó del país. No l'espanyola del 31 ni la del 73, que s'han demostrat impossibles; en tot cas, la catalana del 1641. Per una vegada, només depèn de nosaltres: que ens mantinguem ferms en la defensa de la voluntat popular expressada en un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Fa anys que vivim una mentida, una anomalia històrica. Des del Regne d'Espanya, ens han venut que hem viscut uns anys meravellosos gràcies a una transició modèlica... Perdoneu: cap estat del món occidental, després de viure una experiència republicana en algun moment del segle XX, CAP, ha tornat a un règim monàrquic: ni Itàlia, ni Àustria, ni Hongria, ni Sèrbia, ni Rússia, ni Irlanda, ni Alemanya, ni Turquia, ni Grècia, ni Portugal... Constituïts en República, cap poble occidental ha volgut retornar a la monarquia. Només el Regne d'Espanya ha ressorgit al segle XX després d'una experiència republicana, després d'una sagnant guerra i després d'una llarga dictadura que encara mou els fils d'un país teòricament democràtic.
Amb LA REPÚBLICA d'Olot, els companys d'ERC volem aportar el nostre granet de sorra a la construcció d'aquesta república. Ens sentim hereus de la magnífica premsa republicana, dels butlletins com LA TRACA que ens han precedit i que ens recorden la immensa feina que s'ha arribat a fer al llarg de tots aquests anys. LA REPÚBLICA d'Olot vol ser una finestra oberta a la realitat de la nostra ciutat i del nostre país, una mostra de la lluita per construir la nova República Catalana. Aquesta sí: bella i gloriosa.

dilluns, 1 de maig de 2017

Abril, Ple ordinari

Sí, per fi vam tenir un Ple ordinari pel que fa a l’extensió: fins i tot, com que no hi estem avesats,  se’ns va fer una mica curt!

En primer lloc, vam acordar donar les ales a la cultura a l’olotí Joan Asín: l’avala tota una trajectòria, o sigui que és un reconeixement ben merescut. Felicitats de tot cor!
Vam cancel·lar el registre de parelles de fet d’Olot, donat que la Conselleria ja n’ha obert un de centralitzat per a tot Catalunya i permetrà millorar-ne la utilitat.
També vam aprovar diversos preus públics, entre els quals els de les escoles bressol, de música i d’expressió. Sempre hem defensat que l’administració general no se’n pot desentendre i que, en tot cas, els governs locals han de fer un esforç perquè les escoles públiques tinguin un preu a l’abast de tothom. Des de l’equip de govern del PDeCat-DC-PSC, han fet un petit esforç per millorar les condicions i estan treballant en la tarifació progressiva. Endavant, doncs: tots els esforços són pocs i hem de lluitar perquè en la nova República, el govern del país no se’n desentengui i tot plegat estigui més ben organitzat. D’altra banda, hem d’anar amb compte amb la tarifació progressiva, perquè no ens passi allò que a algunes famílies els surti més cara l’escola pública i s’acabi fomentant la privada.
Un altre punt interessant va ser l’acord de cessió de terrenys de Sant Miquel per fer-hi un pas cap al Morrot i un espai de jocs. De mica en mica es va avançant en el PIAM del barri, però pensem que no s’hi estan esmerçant prou esforços per accelerar totes les intervencions que es van planificant. En fi, no deixa de ser una millora i ho hem de celebrar.
ERC vam presentar una moció demanant al Govern espanyol que, a diferència del que marca la llei que van aprovar per imposició del pla d’estabilitat europeu, permeti que el superàvit dels ens locals es pugui aplicar a la millora dels serveis públics i a inversions prioritàries en comptes d’aplicar-ho exclusivament a eixugar el deute en aquells ajuntaments que estan prou sanejats financerament.
Finalment, vam demanar si s’estava treballant prou per solucionar el tema de la proliferació de la població de gats. La resposta va ser que no saben com fer-ho i que demanen col·laboració ciutadana. I també vam demanar per un llum del carrer Reis Catòlics-Pere Lloses que fa dos anys que es reclama i que no hi ha manera d’aconseguir. A veure si en el proper Ple ja s’ha fet la llum!
I fins aquí: un parell d’horetes, i cap a sopar!

En el proper Ple felicitarem el CPAO pel seu dotzè europeu i, potser, el títol de 3a de la UEO..., entre altres!: CTTO, CEO, etc.!

divendres, 31 de març de 2017

Ja és primavera al Ple d'Olot


CiU ja no és CiU. Ara és PDECat/DC... Però tot segueix igual: pacte de ferro amb el PSC (PSOE segons Balmón) i cap mania a discrepar en el tema que sigui!
ERC vam intentar insistir en els temes en què podem dir-hi la nostra: en la liquidació del pressupost, vam poder incidir en el fet que cal millorar significativament el finançament local i que el nostre ideal seria l’Escola Bressol gratuïta i universal, com les altres etapes educatives. Ara, per aconseguir-ho, només hi ha una possibilitat: fer el referèndum d’independència pel setembre i guanyar-lo.
S’ha parlat de la tarificació social per a les escoles bressol. ÉS un tema interessant i just, però nosaltres vam subratllar que no podia fer-se de manera que alguns ciutadans acabessin sent perjudicats i que haguessin de pagar més del que paguen ara. Si les escoles públiques acaben sent molt cares per a un sector de la població, correm el perill d’abocar-los al sector privat, cosa que tampoc no interessa si volem unes escoles per a tots.
En l’apartat de mocions, l’Anna Barnadas va presentar la nostra proposta de treballar en el sentit de l’objectiu Residu 0. Tothom hi va votar a favor, però ara cal apostar-hi i treballar-hi per avançar.
El Ple també ens va deixar moltes sorpreses:
L’equip de govern PDECat/DC-PSC (o PSOE) va presentar el balanç de les comissions polítiques sobre el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) i el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Es va comentar que tots els grups havíem demanat més inversions perquè tinguin algun sentit; són uns plans molt ambiciosos i positius, però no hi ha prou inversió per acabar-los de complir. Sorprenentment, l’equip de govern va confirmar que no estava disposat a posar-hi més dotació econòmica i, per tant, acabaran fent el que podran...
Aprofitant una revisió del POUM per al nou CAP de Sant Miquel, en Quinto va demanar que potser caldria fer una revisió de tot el que caldria modificar a Sant Miquel o, per exemple, al voltant dels camps del Morrot perquè només se sol revisar exclusivament l’espai que cal modificar sense tenir en compte les peces adjacents. Cap resposta.
El PSC va votar en contra de la moció presentada pels seus socis de govern per denunciar la judicialització de la política. Cap resposta a la meva felicitació per al portaveu del grup perquè, a diferència de Carlos Carrizosa al Parlament, va ser capaç de defensar la independència del poder judicial sense que se li escapés el riure; cap resposta al comentari de l’Anna que el PSOE havia segrestat el PSC (de fet, tampoc ningú no ha desmentit les afirmacions d’Antonio Balmón i, per tant, deu ser així).
També vam tenir sorpreses en les respostes a les nostres preguntes:
La Clara va preguntar sobre un pas de vianants de l’avinguda Joan de Cabirol que s’havia demanat d’arranjar feia mesos, que s’havia quedat que es faria i que no s’hi ha fet res. La resposta del regidor, sorprenent: si és així, ja ho farem.
L’Anna va demanar sobre els desperfectes i entrebancs en el passeig fluvial que s’havia arranjat a la zona de les Tries. Resposta inesperada: bé, és una intervenció molt menor que ja té en compte que es troba en una zona inundable i la policia ja està al cas que ha de posar unes tanques quan hi ha perill de crescuda del riu... O sigui: calés abocats riu avall!

L’Anna també va preguntar sobre els taxis que s’havien contractat per pujar a Sant Francesc en la visita de la consellera de Presidència. La resposta: els cotxes no estan prohibits...; com donant a entendre que pujarien quan volguessin. ERC sempre hem donat suport a l’espai de restauració perquè sempre s’havia manifestat que el projecte seria especialment curós amb l’entorn i havíem estat especialment incisius en el tema de l’accés rodat al volcà. Evidentment, si la idea és que cal facilitar l’accés motoritzat, la nostra posició sobre l’espai canviarà radicalment.

diumenge, 26 de febrer de 2017

No és millor al revés?

Dijous passat vam fer el darrer Ple d’hivern. Per primera vegada aquest mandat va tenir una durada relativament lògica: dues hores i mitja. De fet, hi havia pocs temes interessant, però va acabar sent un Ple prou intens.

La Garrotxa crea un Servei d’Atenció LGTBI i ens adherim a la xarxa de municipis. Jo vaig defensar que un servei així és necessari, però que l’important és la feina de fons. Hem de fugir de societats monolítiques en què tothom té les mateixes creences, les mateixes idees. El futur és divers, la nova República Catalana ha d’apostar per una societat rica i plena de diferències; encara, però, tenim molta feina a fer.

Vam celebrar, i felicitar als treballadors, la feina que es fa a la FES, però vam insistir que el seu origen estava sobretot centrat en els estudis superiors i en la formació continuada de les persones i calia que això no es desvirtués.

També vam aprovar un punt de difusió del cooperativisme. De fet, correspon a un projecte de la Conselleria de Treball per incentivar aquest tipus d’organització laboral. Cal tenir present, però, que no totes les cooperatives són bones per definició ni que, per descomptat, la resta de formes empresarials són dolentes necessàriament. Tot depèn de com acabin funcionant.

Finalment, en l’apartat de mocions, vam aprovar treballar perquè l’estació de Torelló sigui l’estació de tren de referència d’Olot, perquè hi hagi busos llançadora connectats amb la major freqüència de trens i perquè s’inclogui la Garrotxa en el Sistema Tarifari Integrat. Són idees que des d’ERC defensem des de fa molts anys, però ara sembla que tots els partits representats en el consistori també ho veuen clar.

El nostre grup va presentar una moció per treballar la incorporació de la taxa municipal sobre les companyies transportadores d’energia. És una nova taxa que permetrà tenir uns ingressos a l’Ajuntament, però que cal exigir que paguin les companyies des dels seus beneficis i que no ho acabi pagant el consumidor final.

L’apartat més interessant va ser el punt de preguntes: la Clara va demanar com és que encara hi ha enllumenat nadalenc en alguns carrers i si hi ha pensat arreglar el paviment del tram final de la carretera de Riudaura. La resposta és que els llums encara no s’havien pogut treure però que en una setmana es faria i que estaven pendents d’un acord amb la Diputació de Girona per fer el reasfaltat complet d’aquell tram de carretera.

L’Anna va preguntar sobre les obres dels marges del riu a l’alçada del parc dels Nius: havien començat, s’havien parat i havia sortit un col·lector d’aigües brutes. Resposta? Bé, sí, ja està, però...

De fet, l’alcalde semblava molest perquè jo havia demanat que “ens hem assabentat per la premsa que van anar a Madrid a presentar una proposta al Ministeri d’un traçat diferent de la Variant Nord a l’alçada de l’Hostal del Sol. Ens agradaria saber si es veïns mes directament implicats estan d’acord amb la proposta.”



L’alcalde ens va dir que era mentida, que ja ens ho havia comentat en alguna reunió i a la Junta de Portaveus i que, com que només era una proposta sobre algun dibuix, s’estimava més no generar falses esperances, però que si això tirava endavant els veïns serien els primers que tindrien la informació.
Sense entrar en altres consideracions, el cert és que se’ns havia comentat de paraula que hi havia aquesta possibilitat. Nosaltres vam dir el mateix que hem dit des de llavors: si no veiem el projecte i, sobretot, si no es té en compte l’opinió dels veïns no podem estar-hi d’acord. Evidentment, no sabíem que ja es volia anar al Ministeri a presentar la proposta.

Tothom pot pensar i fer el que li sembli, però nosaltres pensem que el procediment hauria de ser justament el contrari: primer buscar el consens en el territori. Consultar els grups polítics i els veïns implicats i, quan s’arribés a un acord, presentar-ho al Ministeri amb la força de l’acció conjunta. Fent-ho al revés pot passar que el Ministeri ho accepti però que, quan tinguem la proposta dibuixada, no la trobem positiva.

I llavors sí que ens en penedirem. En fi, són maneres de fer perfectament lícites però que no compartim de cap de les maneres.


I fins aquí el meu comentari del Ple de l’Ajuntament d’Olot del mes de febrer.

dissabte, 28 de gener de 2017

Ple de gener: Marçal Casanovas i Guerri



El Ple de gener va començar amb l’absència de la Clara Casanovas: l’endemà enterràvem el seu pare, el gran Marçal Casanovas. No cal que expliqui la importància que ha tingut la seva persona en la història democràtica i social del nostre país. Parlamentari en els primers anys de la transició, la seva presència no va passar indiferent: actitud i decisions fermes i coherents. Tampoc no va passar desapercebuda la seva actuació com a regidor olotí en dos períodes diferents: tothom qui hi va conviure en recorda les seves intervencions, sempre amb criteri i sempre motivades per les seves profundes conviccions, les d’una persona íntegra. Així és com el recordo en les meves relacions personals, que es limiten a la dotzena d’anys que fa que formo part del grup municipal d’ERC. Des del primer moment, hi vaig trobar una persona gran però plena de vitalitat, defensant les seves posicions amb criteri i convicció, però alhora entenent les idees de la resta i acceptant sempre l’opinió de la majoria. Fins als últims mesos va ser una persona activa: em recordo animant-lo quan deia que no viuria la independència. Lamentablement, ell ha tingut més raó que el meu suport optimista. Tot i així, encara va poder tancar la llista electoral d’ERC a Olot, pel maig del 2015 i celebrar amb entusiasme els bons resultats que hi vam obtenir. També el recordo assistint als actes de JuntsxSí del setembre del mateix any, però encara recordo més la seva històrica celebració quan en les darreres eleccions europees del maig del 2014 ERC va ser, per primera vegada des de la República, el partit més votat a Catalunya. Sí, des de llavors ERC ha renunciat a moltes coses en benefici d’allò que anomenem “el procés”: segur que en Marçal sempre hi ha estat d’acord perquè calia posar l’objectiu fonamental en primer lloc. Pel camí, però, si “el procés” es va dilatant, grans patriotes com ell ens aniran deixant. L’exemple d’en Marçal, però, el recordarem sempre.

Del Ple només vull remarcar un parell d’aspectes: ERC-Olot vam presentar una moció perquè no s’allargués el peatge de l’AP7, que acaba el 2021. És un element estratègic important perquè la gratuïtat de l’autopista reconduirà tot el pas de camions en trànsit, de manera que es podrà mantenir sense gaires veus contràries la prohibició als vehicles pesants pel túnel de Bracons i així la Garrotxa no serà una comarca “de pas”. Seguirem lluitant-hi.

En el mateix sentit del trànsit, en Quinto va demanar com estava el tema de la inclusió de la Garrotxa en el Sistema Tarifari Integrat: sempre hem dit que el transport públic és fonamental i que cal abaratir-ne els costos perquè augmentin els usuaris. Fa anys que diem que cal aprofitar la línia C3 de tren i que l’ideal en seria el desdoblament i que s’organitzés un sistema de busos llançadora entre l’estació de Torelló i Olot. En fi, tot i que fa dos anys que Santi Vila va afirmar que es farien passos per incorporar la Garrotxa, se’ns va dir que ja s’havia demanat per escrit però que encara no hi havia resposta...

Finalment, vull remarcar un tema que personalment em va molestar molt i que, per això, seré molt contundent. Unió de Pagesos va presentar una moció en defensa de la pagesia. Evidentment, hi estem a favor, no hi ha res més a dir. En el redactat de la moció, però, s’aprofitava per incloure moltes qüestions de detall que són clarament qüestionables: la caça durant tot l’any, el tractament de la fauna protegida, la presència de purins, etc. Sobretot, el que ens impedia votar a favor eren les afirmacions que la Generalitat de Catalunya actuava de manera arbitrària amb criteris fora de les normes i “espuris”. És clar que l’equip de govern de l’Ajuntament d’Olot és fruit d’un acord entre CiU i el PSC i aquest tema el van deixar per al portaveu del PSC, però quan els regidors de CiU van sentir el nostre argumentari i van llegir (potser per primera vegada) el que deia concretament la moció en aquest punt van obrir uns ulls com taronges i potser es van penedir de la posició que adoptaven. El cas és que l’equip de govern hi va votar a favor. Tot plegat és molt lícit, però el que no em sembla gens lícit és la demagògia que va adoptar en Josep Guix, el portaveu de l’equip de govern de CiU-PSC quan, enmig de la defensa de la seva posició (perfectament lícita, com deia), ens va interpel·lar directament tot afirmant que no entenia com en un “tema com la defensa de la pagesia ERC i Olot en Comú no votaven a favor”.

I ara soc jo qui interpel·lo directament: senyor Guix, si realment vol ser un regidor com cal, ha de pensar que en la política decent no s’hi val tot. Potser algú, en una conversa de cafè, no entendrà la nostra posició perquè no té cap obligació de seguir el nostre argumentari; però vostè sí: vostè va sentir clarament com l’Anna Barnadas, en nom del grup d’ERC, deia que defensàvem la pagesia i que en moltes qüestions de la moció hi estàvem d’acord, però que hi havia alguns punts concrets de la moció que són molt discutibles i que per això ens absteníem. Vostè pot votar el que vulgui, no li ho retraurem; però no té dret a fer demagògia tergiversant les posicions dels altres. En política, no s’hi val tot, si es vol ser digne.