Breu Ple de febrer a Olot

Breu perquè l’ordre del dia no era molt extens, però intens com sempre. A més, per si no ho sabíem, s’acosten les eleccions municipals.

Es va donar compte de l’ampliació de l’espai de l’Observatori del Paisatge. Ho vam aprofitar per lloar l’activitat d’aquest ens i del fet que estigui ubicat a Olot. Dirigit des del 2005 per Joan Nogué, ha generat una gran activitat que potser no ha estat prou coneguda a la nostra ciutat; per això, també volem destacar que es molt interessant la voluntat d’obrir-se a la ciutadania olotina amb activitats obertes al públic en forma de xerrades i presentacions.

No vam estar-nos de remarcar que si la Generalitat de Catalunya havia triat Olot com a seu de l’Observatori del Paisatge devia ser perquè som en una ciutat i en una comarca on tradicionalment s’ha tingut prou cura de l’entorn; i vam aprofitar per assenyalar que aquesta cura l’hauríem de tenir sempre i especialment quan promovem segons quines actuacions urbanístiques o segons quines infraestructures (pensàvem, evidentment, en el desastre que es vol fer amb la variant d’Olot al seu pas pel barri de l’Hostal del Sol).

També es va plantejar l’expropiació d’una finca al peu del volcà Montsacopa que permetrà ampliar l’espai de les grederes i obrir un nou camí per facilitar-ne l’accés. Ja posats també vam subratllar un aspecte que a ERC-Olot ens preocupa especialment: facilitar l’accés al Montsacopa sí, però en cap cas voler atraure un turisme massificat que no tingui en compte el respecte a l’entorn que ens és absolutament imprescindible.

Es va donar compte del pla d’usos de l’edifici de l’antic hospital, aprovat en Junta de Govern. Com que respon a la idea de projecte global que nosaltres havíem demanat, no ens va semblar malament. L’espai que havíem qüestionat, dedicat a comerç, es redueix a un 8%. S’ubica l’espai de gestió de l’illa energètica per a Wattia que, evidentment, celebrem. S’amplia l’espai dedicat a geriàtric, però s’unifica en la zona del carrer del doctor Fàbregas i en el carrer de Sant Rafel, mentre que es deixa tot l’espai del carrer Mulleras per equipaments municipals, incloent-hi la possibilitat de dedicar-hi un espai per a entitats.

Finalment, vénen eleccions, i el PSC va presentar una moció en suport a les entitats que es veuen afectades per la nova llei de l’Impost sobre Societats. És curiós perquè s’han passat quatre anys demanant que no s’incloguessin en el Ple mocions que no afectessin directament qüestions que es poden decidir a nivell municipal i ara ens vénen (és cert que van donar l’opció de presentar la moció conjuntament) amb una moció que afecta una llei ministerial contra la qual s’està treballant des del Govern i des del Parlament. En fi: bo és que des de l’Ajuntament ens sumem a les queixes pel projecte de llei i que donem suport a les entitats afectades, que són la majoria. Tot plegat, molt lamentable.

Finalment, en el torn de preguntes, la Clara Casanovas va demanar per si es compleix la normativa sobre els horts (se’ns va dir que sí, però ja trametrem els casos que ens han arribat) i per l’anunciat reasfaltat de l’avinguda Sant Jordi:sembla que la conselleria ens pagarà un asfaltat superficial. Nosaltres vam reclamar un pla seriós perquè es faci un reasfaltat com toca, que no es malmeti així que passin les eleccions i que inclogui un asfaltat amb reducció acústica.

I, per una vegada, vam acabar el Ple a una hora més o menys decent!

Més sobre la variant: que les presses no ens facin traïdors

(Publicat al setmanari “La Comarca d’Olot”, 12-02-2015)

Em permeto estrafer en el títol la històrica proclama del no sempre prou elogiat Jordi Carbonell: “Que la prudència no ens faci traïdors”.

Ja fa més d’un any que ERC-Olot vam començar a insistir en el tema de la variant nord d’Olot. Una infraestructura absolutament necessària i primordial per a la nostra ciutat. Des de l’obertura del túnel de Bracons, el pas per l’avinguda de Sant Jordi sosté un nombre de vehicles desmesurat, excessiu; els veïns i els usuaris se’n queixen, i amb raó. Ho hem dit i ho defensarem.

No cal que ens lamentem perquè no es fessin bé les coses a l’hora de pensar una via com la del túnel de Bracons. Sempre hem defensat que es volia fer una autopista i que s’anava camuflant presentant-la per fases. El túnel es va fer ben fet després de les modificacions que es van introduir per la pressió veïnal, però seguim patint les conseqüències de no presentar el conjunt de la infraestructura que es vol construir. Fem les coses a trossos...

Ara ens treuen a exposició pública l’estudi informatiu de la variant-autovia d’Olot en el tram que correspon al Ministeri de Foment. Molt bé: i la resta? Com pot ser que facin un estudi que deixa la carretera morta enmig d’uns camps sense dissenyar l’enllaç amb la resta de la variant? Fent les coses per trams, amaguen la veritable magnitud del problema.

Ens volen fer una infraestructura viària que reculli el trànsit que ve de Saragossa-Lleida i va cap a la frontera en una via lliure de peatge. No hi ha estudis definitius, però això vol dir més de 30.000 vehicles diaris, incloent-hi camions en trànsit dia i nit.

Nosaltres diem que, si s’ha de fer una variant, fem-la. Però fem-la bé, perquè si no ho fem així ens en penedirem tota la vida. Si el Ministeri no vol sentir a parlar de túnels, fem-li veure que és absolutament necessari i imprescindible salvar el pas del Riudaura amb un túnel que esquivi el pas per davant del barri de l’Hostal del Sol.

No podem fer un llarg viaducte que reculli tot aquest trànsit, amb dos carrils per sentit i velocitat màxima de 100 km/h. Això no és una variant: és una via ràpida.

Però és que ERC-Olot no ens inventem res. Simplement defensem l’acord a què vam arribar tots els grups representats a l’Ajuntament el 2010. Els altres se n’han desmarcat (és cert que tres d’aquests grups han canviat el seu portaveu des de llavors), potser per les presses, per la necessitat de desencallar la variant. Però nosaltres seguim dient que cal defensar el millor per al conjunt del territori, que no podem permetre un nyap que serà per sempre.

Els diners hi són: els 142M€ que el Ministeri pressupostava per a la variant, després que el conseller Santi Vila defensés preservar la Vall de Bianya i no fer el seu tram, són suficients per dedicar-los a la construcció del túnel de la variant d’Olot i els enllaços que demanàvem tots els partits el 2010. Es tracta de defensar-los amb arguments i amb fermesa, i no facilitar, de cap de les maneres, que la decisió final del Ministeri de Foment no es basi en l’acord olotí del 2010.

Alguns apunts sobre el Ple de gener

Encara que inicialment no ho hauria semblat, va ser un Ple mogut, suposo que la proximitat de les eleccions municipals i fa molt, i ho haurem de patir fins al maig...

Una modificació de crèdit purament tècnica va portar el primer debat. 50.000 euros per dirigir el projecte, un projecte interessant i engrescador de debò, de la residència cultural són molts euros, però ja estaven contemplats en el pressupost anual i aquí només es tractava de canviar-los de capítol. Ens vam abstenir, com en l’aprovació del pressupost en curs.

Alguns grups van remarcar que era una bona notícia que l’Ajuntament pogués pagar el 24% de la paga del 2012 que es va retenir als treballadors. Ni els treballadors municipals d’Olot tenen culpa de la crisi, ni han de pagar justos per pecadors. L’Estat “permet” pagar aquesta fracció “per imperatiu legal”, perquè ha perdut diversos plets interposats pels representants dels treballadors. No és una bona notícia, la bona notícia seria que es recuperés el seny i que no fessin pagar els plats trencats a qui menys culpa té; la bona notícia seria que es pagués tota la paga retinguda.

Unanimitat en l’aprovació definitiva del Pla d’Usos del Firal. El soroll mediàtic és el que va fer més rebombori en aquest tema, però la coincidència de tots els grups deu voler dir que el Pla té la seva lògica. El tema era que els veïns del Firal havien demanat que es regulessin les actuacions que s’hi fan al llarg de l’any perquè estan cansats de trobar-s’hi “sorpreses”. Nosaltres vam remarcar el magnífic paper que tenen les nombroses entitats existents en el teixit social olotí, que ens caracteritza i que ens fa una societat activa. Entenem que vulguin fer tot tipus d’actes, i els animem a fer-ho. Però nosaltres pensem que això no col·lideix amb el Pla d’Usos del Firal, que simplement regula quins actes s’hi poden fer i quins no; i, per als que no es puguin fer al Firal, es tracta de buscar un espai alternatiu. No creiem que sigui tan complicat. En bé de tots.

La sala era plena de veïns del barri de l’Hostal del Sol, encara que alguns no se n’haguessin assabentat i que no hi hagués cap punt directament relacionat en l’ordre del dia. És fàcil d’entendre: segons la proposta de variant que ha publicat el Ministeri, els volen fer passar una autopista davant dels morros. Des d’ERC pensem que hem de ser més ferms en aquest tema, i no només pels veïns de l’Hostal del Sol, sinó per bé de tot Olot: cal fer la millor variant perquè serà irreversible, per a tota la vida, si ara acceptem renunciar al túnel que passi per sota la serra de Sant Miquel del Mont perquè resulta molt car, ens en penedirem tota la vida.

I electoralisme... PxC va demostrar la seva islamofòbia, un cop més, i que es posen molt neguitosos quan els parles de feixisme i franquisme. PSC va presentar una moció per reclamar que la Generalitat subvencioni les escoles bressol en la mesura a què s’havia compromès. Hi estem, d’acord, i tant! I quan fem un pressupost que no depengui dels límits que ens imposa el ministre Montoro, quan fem els pressupostos de la República Catalana, segur que ho podrem posar a la pràctica. Benvinguts al club!