dilluns, 30 de març del 2015

Llibertat...

Colpit encara per la tragèdia de dimarts, he recordat el motiu que em va animar a començar aquest blog, ja fa més de cinc anys, i anomenar-lo “Txoria txori”, com no podia ser d’una altra manera.



Per aquelles coses de la vida, he vist morir molts familiars meus, els més propers, molt aviat, massa aviat... M’ha afectat molt, és clar; però potser encara m’ha colpit més la desaparició d’algun conegut en plena joventut, amb tota la vida per davant...

La tragèdia és incomprensible, el dolor és immens.

I aquesta setmana ha tornat a passar: l’encegament d’un malalt va segar 149 vides, moltes d’elles en la flor de la vida... Malauradament, a Olot ens ha tocat molt de prop, perquè no podrem tornar a tenir entre nosaltres unes mares exemplars, unes olotines exemplars, l’Ari, l’Anna i la Mireia. Només puc encomanar molta força a totes les seves famílies perquè intentin superar el mal pas. (I un record encara per l’Olga, que mai no s’esborra, encara que hagin passat els anys...)

Què podem dir? Res. La tragèdia és immensa, inexplicable. Cal fer-nos-en a la idea i tirar endavant, pels que quedem; encara que el dolor sigui immens.

La vida és així: per això m’estimo tant la cançó d’en Mikel Laboa. “Txoria txori”, un ocell és un ocell. No el podem empresonar, ha de poder gaudir de la llibertat de ser, encara que de vegades el vol no acabi com tots volem.

Si no fos lliure, ja no seria un ocell.

I és així, fins a la fi dels dies. Lluitarem, com sempre i malgrat tot, per ser millors!:

Txoria txori
Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.

(Aquí va la traducció, pels que no entenem prou l'euskera:


Si li hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no s'hauria escapat.
Però així,
hauria deixat d'ésser ocell.
I jo...
el que estimava era l'ocell.

divendres, 20 de març del 2015

Ple de Sant Josep i 84 anys d'ERC

El mandat municipal s’acaba i es fa prou notar perquè es van tancant molts temes que havien quedat pendents i se sumen els discursos en clau de pescar vots... Ja se sap, les presses d’última hora (en Mulleras, molt en la seva línia ideològica, parla d’inaugurar pantans i sortir al No-Do!)

El Ple d’avui, però, no presentava gaires temes de gran importància. L’adhesió del Sismògraf a l’Associació Plataforma d’Arts de Carrer. Anirà bé per intentar consolidar un bon projecte que ens pot posicionar de cares al futur com a ciutat artística.

La liquidació del pressupost del 2014, com en els últims anys, molt positiva, cosa que permet destinar bona part del superàvit a inversions ben necessàries. Es proposen unes inversions amb les quals estem molt d’acord, especialment a destinar 200.000 euros als camps del Morrot. Hi votem a favor.

Ha sortit un problema amb les condicions de l’edifici de la planta de transferència. L’equip de govern ho intenta resoldre ampliant la concessió, seguint els termes de l’adjudicació. Ens sembla bé. Però no ens sembla bé que, amb les presses, ens vulguin treure al Ple el dret d’aprovació del plec de clàusules per al concurs dels locals comercials de l’antic hospital, i que les cedim a la Junta de Govern Local. De totes maneres, perquè no sigui dit que impedim l’adjudicació d’uns locals que poden millorar l’oferta comercial del centre, ens abstenim.

On sí que no podem estar d’acord és en la supressió de l’Àrea Residencial Estratègica del Mas Bosser. D’acord que, a hores d’ara, amb més de 1.800 pisos buits a Olot, no té massa sentit tenir en cartera la construcció d’àrees residencials estratègiques. Però, per això mateix, no veiem la necessitat de suprimir aquesta actuació. Les AREs organitzen el sòl urbanitzable amb una bona part destinada a habitatge protegit. Des d’ERC tenim clar que ara no és el moment de noves construccions, però tampoc veiem malament tenir una reserva de sòl per a vivendes protegides i per això no veiem clar renunciar a l’ARE, sobretot si no es pot garantir el mateix percentatge de protecció oficial en el nou pla especial que s’hauria d’aprovar.

Un punt important és l’aprovació del pla de mobilitat sostenible. Sorprèn que s’aprovi gairebé en l’últim ple del mandat actual, però benvingut sigui, sobretot si es planteja per tota una dècada: 2015-2025. Es tracta d’un pla de màxims que té un pressupost total de 20M€, però amb unes actuacions que estan en la línia correcta i que, en 10 anys, són del tot factibles. Millora de l’accessibilitat i dels passos de vianants, millora dels itineraris a peu i amb bicicleta, millora del TPO, incorporació d’àrea verda al centre de la ciutat, impuls dels vehicles elèctrics, etc. Un bon pla. Ara caldrà creure-hi i posar-hi fil a l’agulla.

Finalment, aprovem la moció que demana la creu de Sant Jordi per a l’olotí, Enric Sala i Villegas.

En l’apartat de preguntes, la Clara demana per la supressió de les illetes centrals de l’avinguda de Santa Coloma que donen seguretat als vianants. La resposta és que el final de la Volta a Catalunya ho requereix i que es restituiran al més aviat possible. L’equip de govern de CiU defensa el tema com una aposta del seu model de ciutat. Bé, estan en el seu dret; però no seria una actuació pròpia del nostre model de ciutat: nosaltres pensem que Olot té prou coses a oferir, és prou atractiva, com perquè haguem de fer actuacions d’urgència, provisionals i de dubtós rendiment, perquè passi per la nostra ciutat la Volta a Catalunya.


En fi, tot són models de ciutat...

dimecres, 11 de març del 2015

Per què JuntsxOlot opta a guanyar les eleccions

Bé, en primer lloc, perquè no hi ha res que ja estigui escrit. No es pot garantir el futur i, per tant, com que seran els olotins i les olotines els qui dipositaran els seus vots a les urnes el diumenge 24 de maig, i això encara no s’ha fet, el resultat només el sabrem un cop es tanquin els col·legis electorals i comenci el recompte i, de moment, tot és possible. Però això passa en totes les eleccions.

Resultat d'imatges de junts x olot

Si m’he proposat escriure aquestes quatre ratlles és perquè he llegit la notícia a Ràdio Olot en el sentit que ERC-Olot es posa com a objectiu quadruplicar el resultat del 2011. És clar, vist així, no deixa de ser un salt prou respectable...

Com que demà em toca fer l’”Ajuntament Informa” a Ràdio Olot intentaré explicar-ho per antena, si tinc prou temps... De moment, ho deixo explicat en aquest escrit.

És veritat, en les passades eleccions municipals, del maig del 2011, ERC va tenir 908 vots, i la formació que va guanyar, Convergència i Unió, en va obtenir 4.615. Per ser precisos, més de cinc vegades més...

Però és que llavors érem al 2011 i, des de llavors, han passat coses impressionants, coses que potser ni hauríem imaginat que poguessin arribar a passar. En faig cinc cèntims:

El maig del 2011 lideraven ERC en Joan Puigcercós i en Joan Ridao després d’un procés que va acabar amb en Joan Carretero fundant Reagrupament i Uriel Bertran fundant Solidaritat. Per a ERC, van ser unes eleccions molt difícils.

I, poca broma, feia menys d’un any que CiU havia recuperat el govern de la Generalitat gràcies a un pacte entre el president, Artur Mas, i el PP de l’Alícia Sánchez Camacho. No volien sentir parlar d’esquerres ni d’independència. Per cert, el president del govern espanyol era José Luis Rodríguez Zapatero...

Des de llavors, ha plogut molt!

ERC va fer un Congrés extraordinari i va escollir el tàndem Junqueras-Rovira; poc després, es convocaven eleccions al parlament espanyol i escollíem un independent, Alfred Bosch, com a cap de llista.

D’aquelles eleccions, va sortir president espanyol Mariano Rajoy, i en Duran i Lleida va estar molt content. Tan content, que el van escollir president de la comissió d’exteriors del congrés espanyol. I tot just érem al 2011!

Després va venir la gran manifestació del 2012 que va col·lapsar els carrers de Barcelona i que van forçar Artur Mas a convocar eleccions. ERC va passar a ser la segona força del Parlament per primera vegada en la història moderna i va pactar amb el govern de CiU un suport parlamentari encaminat a la realització d’un referèndum d’independència.

I després encara vindrien la Via Catalana del 2013, la gran V del 2014 i la consulta popular del 9N.

Estem d’acord que les eleccions municipals tenen una altra dinàmica, però mai no ens havíem trobat en unes circumstàncies com aquestes. Amb tot, la gent d’ERC estem molt contents de la feina que hem pogut fer al llarg d’aquests quatre anys els regidors que vam sortir escollits en aquell moment, la Clara Casanovas i jo mateix, i molt convençuts que encara hauríem pogut fer molta més feina si els resultats haguessin estat millors i haguéssim obtingut més representació al consistori.

Per tot això, veiem molt lògic que no agafem les dades electorals del 2011, encara que siguin municipals, i que ens prenguem com a objectiu els resultats de les últimes eleccions a què ha estat cridada la ciutadania olotina, les europees del passat 2014, que va guanyar ERC amb 4.097 vots, seguida de CiU, amb 4.028. Vivim uns mesos decisius, molt decisius, tan decisius que ens juguem el futur del país. I les properes municipals no en són un oasi, sinó que hi estan del tot implicades. Els independentistes volem guanyar i, pel maig, en tenim la primera oportunitat.