El barret del governador

A la bonica i pacífica vila d’Altdorf hi arriba un pobre pagerol acompanyat del seu fill i la seva inseparable ballesta; en passar per la plaça, no fa cabal del pilar que enlaira “el barret del governador”, el símbol de l’autoritat imperial, al qual tothom ha d’honorar sisplau per força. Davant tal ultratge, les autoritats humilien el visitant obligant-lo a fer punteria contra la poma que aguanta el cap del seu fill. De tots és ben sabut que el pare encertà la poma, però que duia preparada una segona fletxa per si fallava...

Diu la llegenda que la determinació d’en Tell va provocar la revolta dels ciutadans oprimits de les terres d’Uri, Schwyz i Unterwalden i que, des de llavors, Suïssa és una confederació independent.

La governadora de l’Estat a Catalunya ens vol obligar a penjar tot de draps a les façanes dels nostres ajuntaments i allà on ella vulgui, per decret; però mai no aconseguirà esborrar la voluntat de tot un poble. Ara més que mai estem veient que Catalunya fa nosa a Espanya; que volen les nostres terres i els nostres diners, però que, com a colònia, no ens volen tal com som, ens volen anorreats, diluïts, sense ànima.

Ens imposen les seves banderes, ens limiten la nostra llengua, aboleixen la nostra presència al món i, ara, sembla que també ens voldran imposar la seva història (ja ho deia en Raimon: “T’adones, amics, que fa molts anys que ens amaguen la història i ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d’ells!”), la seva manera d’entendre el país. I, al final, també voldran que reverenciem el barret del governador.

Els catalans no tenim lloc en la seva unitat de destí en l’universal. Parem, i baixem!