dilluns, 11 d’octubre de 2010

Pont del Pilar

Ja fa dies que tinc abandonat això de les pàgines poètiques i, ara que alguns gaudim del pont més espanyol dels que es fan i es desfan, va i m’hi poso!

Efectivament, una mica per trencar l’alegria immensa que ens donen les vacances, he volgut triar un poema una mica “tètric”. Més que res per recordar que si alguns gaudim d’aquestes vacances és perquè ens volen fer commemorar el dia “de la raça” (?), aquell dia que passegen la cabra per no sé quines avingudes.

Doncs això: en la negra nit del nostre poble, recordem que encara ens queda camí per recórrer, per poder fer festa en diades que recordin la nostra llibertat.


I, per a això, he triat un poema d’una vigatana (ara que tenim túnel sembla que els tenim més a prop) veritable dinamitzadora cultural de la capital osonenca: Pilar Cabot. Que els camins ens apropin per fer del nostre petit país un món més lliure!



Enllà de tot bressolarem mussols.

No diguis llum si saps que la foscor
ha esdevingut eterna i no té albada;
no parlis de clarors que no vindran
ni d´illes sota un sol que no hem de veure.
La nit s´ha ensenyorit de tots plegats:
al capdavall, bressolarem mussols. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada