dimarts, 26 d’octubre de 2010

"Hem d'estar orgullosos del país que tenim!"

He llegit el llibre de converses de Joan Puigcercós amb emprenedors i “valents” que ha editat Jordi Llavina.


Encara que pugui ser un tòpic, no és el típic llibre de polític que es presenta a unes eleccions i publica un llibre sobre la seva visió del país que ves a saber qui l’ha escrit.

Pel que el conec, en Puigcercós és una persona treballadora, emotiva, que es creu el que defensa i que li agrada el contacte amb la gent. Sempre ho he dit: a desgrat de les deformacions televisives, en les distàncies curtes, millora.

El país que tenim converteix en protagonista no pas en Joan Puigcercós, sinó els setze interlocutors que li expliquen com han estat capaços d’obrir-se camí en la vida.

Entre les diverses veus, hi desfilen en Roger Mas, que defensa el paper de l’SGAE, el científic Lluís Torner, que ha renunciat a continuar obrint-se camí a Florida per tornar a Catalunya, per patriotisme i per desenvolupar l’I+D del país.

També m’agrada especialment la defensa que es fa dels valors del món agrari: tots plegats hem de ser conscients que el país es juga molt en la defensa de la seva singularitat si és capaç de mantenir amb bones condicions la seva relació amb el camp. I, al costat d’això, les visites a les Illes i al Rosselló no deixen d’evidenciar la totalitat del país. El referent nacional per a Esquerra és ben clar: els Països Catalans.

Finalment, però, l’apartat que em sembla més singular és la visita a Perpinyà després de les nevades del març. Llavina hi explicita el contrast entre el sud i el nord: la companyia elèctrica del sud, completament dependent de Madrid, ha deixat el país totalment a les fosques; la republicana del nord, en canvi, malgrat que les nevades han estat encara més intenses, ha mantingut el subministrament sense més entrebancs. Tot i així, però, en aquesta conversa al Rosselló, s’evidencien les mancances de la centralista República Francesa: les traves racistes que els republicans imposen als gitanos autòctons per poder-se obrir camí com a advocats!

Els Països Catalans independents han de poder millorar tot això, han de saber trobar el millor de cada cas! Més tard o més aviat, Joan Puigcercós hi tindrà molt a veure. N’estic convençut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada