Candidat a l'alcaldia d'Olot

Els companys de la Secció Local m’han escollit com a candidat per a l’alcaldia d’Olot. És una sensació estranya perquè mai no m’ha agradat encapçalar res, però també perquè no deixa de ser una satisfacció personal que una bona colla de companys pensin que tu ets la persona més adequada per encapçalar la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a les properes eleccions municipals. Una satisfacció i un honor.

Esquerra és un partit amb una trajectòria històrica, amb uns polítics que s’han deixat la pell pel país; anar al capdavant d’una llista per Olot no deixa de ser una responsabilitat que assumeixo amb totes les seves conseqüències.

No cal dir que compto amb uns companys de treball en què hi tinc tota la confiança del món: treballadors i preparats. No podia ser d’una altra manera. Des dels que fa més temps que s’hi barallen com en Manel, la Clara, la Meius o l’Arnau; o els que demostren dia a dia la seva implicació, com en Llorenç o la Sònia; fins als que les circumstàncies només els permeten ser-hi quan poden com en Jordi, en Lluís, en Quim, en Pep o en Nats. I, encara, em deixo aquells als quals gairebé els hauríem de fer un monument com en Marçal i en Josep. I d’altres que em deixo en el tinter... A tots ells, és clar, el meu reconeixement.

En un moment de desprestigi de la política, tots plegats, des de la generositat més absoluta, treballarem perquè la ciutadania es torni a engrescar, perquè vegi la importància de les decisions que es prenen des de l’Ajuntament, perquè faci sentir la seva veu, perquè s’hi impliqui: la democràcia és el govern de tots, la resta només és la dictadura.

En aquest sentit, farem una sèrie de propostes per incrementar la participació ciutadana en el govern de la ciutat, començant per la consulta popular que plantejarem per a la reforma del Firal. Evidentment, la llista d’Esquerra és oberta (com sempre ho ha estat) a aquells olotins “independents”, no vinculats a cap partit, que pensen que una candidatura d’esquerres, catalanista i independentista és la seva candidatura.

Temps hi haurà per fer propostes i consideracions. Vull aprofitar aquestes línies, però, per estendre la mà a aquells amics que es poden sentir identificats amb la meva candidatura: hi teniu les portes obertes!