Gent valenta

La celebració avui del Dia del Pilar, patrona de Saragossa, Fiesta Nacional de España, Dia de la Patria i de la Hispanidad, Dia de la Raza i del Desfile de las gloriosas Fuerzas Armadas..., m’ha fet pensar en la campanya que ha endegat Esquerra Republicana de Catalunya amb l’eslògan “Gent Valenta”.

Evidentment, els d’Esquerra no hem estat els únics independentistes que, en els temps difícils, hem lluitat per la llibertat del país. No se’ns acudiria pas afirmar que la gent del PSAN, d’IPC, del BEAN, de Nacionalistes d’Esquerra, de Maulets, de l’MDT, de Catalunya Lliure, etc., no van ser també gent valenta, independentistes de pro, en el seu moment.

Ara: sí que som els únics que, des d’una posició minoritària sempre difícil, hem gosat intentar aplicar l’independentisme a l’acció de govern. No cal dir que som els únics que hem tingut aquesta possibilitat i hem estat prou valents, no ens han tremolat les cames, a l’hora d’intentar-ho.

I a fe que hem aconseguit fer avenços en la qüestió nacional que no hauríem pogut emprendre des de l’oposició: hem fet la llei del cinema, la llei d’Educació que garanteix l’ús del català com a llengua vehicular, hem posat delegacions de la Generalitat arreu, hem impulsat les seleccions internacionals catalanes, hem fet que el català sigui llengua oficial en l’Assemblea de les Regions d’Europa, etc., i hem fet la prova del nou a Espanya amb el desplegament de l’Estatut (que va aprovar per majoria el poble de Catalunya i a la redacció final del qual Esquerra s’hi va oposar), una prova que s’ha demostrat eficaç perquè ha evidenciat que l’única sortida per a Catalunya és la independència.

I tot això des d’una posició que ha situat la lluita per la independència en la normalitat política. I només amb 21 diputats independentistes. Això és “gent valenta”. És clar que no som els únics que ens podem atribuir l’expansió que ha tingut l’independentisme en aquests últims anys, però sí que la posició inequívocament independentista d’Esquerra hi ha contribuït decisivament.

Evidentment, aquests 21 diputats no han estat prou valents per sortir al balcó del Palau de la Generalitat a proclamar la independència del país. Haurien estat la riota de tots i, a més, només hauria servit per demostrar que l’independentisme només era capaç de fer accions eixelebrades, irrisòries.

I ara resulta que aquests 21 patriotes que, amb valentia, fa anys que defensen posicions independentistes i que són els que més han col·laborat en l’expansió del sentiment independentista, per a alguns (molts dels quals nouvinguts, encara que no tots, és clar) no ho són prou, d’independentistes, o que fins i tot potser no ho són, només ho fan veure...

En fi, que cadascú carregui amb les seves responsabilitats en el futur. La gent d’Esquerra Republicana de Catalunya seguirem homenatjant aquests lluitadors, aquesta “gent valenta” que surt cada dia al carrer a defensar el progrés de la nostra nació.