dilluns, 29 de setembre del 2014

Menyspreu

No em surt cap més paraula.

Aquests dies, amb la intensitat del moment, amb els esdeveniments que s’han succeït, amb els instants transcendentals que hem anat vivint, m’he estat de fer-ne un lleuger comentari, que no hauria aportat res a la magnitud de les circumstàncies. Avui, però, no em puc contenir...

Menyspreu.

No em surt cap més paraula. La casta que governa l’Estat espanyol, i que és capaç de manipular l’opinió pública, ens menysprea. Són els mateixos que van imposar que a la Constitució espanyola hi figurés la tutela militar, són els mateixos que van imposar una dictadura a sang i foc, en contra de l’opinió del poble, dels més febles; són els mateixos que tenen clar que cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys.

El TC ens menysprea: tant és que fa quatre dies digués el contrari del que pretén dir ara. Els catalans no podem votar, només faltaria!

El govern espanyol ens menysprea: tant li fa que els catalans estem en desacord amb les seves decisions. No tenim cap dret. I punt!

Per al govern espanyol, per a la casta que governa Espanya des que Napoleó es va inventar el regne, Catalunya no existeix, els catalans no existim: per a ells, som els espanyols que habitem en les quatre províncies del nord-est peninsular. Només faltaria que aquella gent díscola, que es creu superior perquè és a tocar la frontera dels Pirineus, cregués que té cap dret. Els toca obeir i callar!

Fins i tot són capaços de passar per alt l’ordenament constitucional que els justifica, si això és imprescindible perquè els espanyols que viuen en el nord-est hagin de passar pel tub. Callar i pagar, que per això ens tenen!

I, mentrestant, els catalans hem d’aguantar imposicions, censures, negacions, amenaces... Per sort, els bombardejos ja han passat a la història de l’Europa occidental.


Ni ens accepten la llengua (a l’Aragó marginen el LAPAO), ni ens accepten la història (“cal espanyolitzar els alumnes catalans!”), ni ens reconeixen drets (la Generalitat és un invent de la “democràcia” espanyola)...

A Espanya, tot allò que és català no és espanyol: les televisions espanyoles no difonen els escriptors catalans, ni es preocupen per la música ni les tradicions catalanes (els trabucaires són uns terroristes), ni celebren els èxits dels esportistes catalans...

Fins i tot, els sembla poc que l’economia catalana contribueixi per sobre de les seves possibilitats a l’economia espanyola, passant de la 4a posició abans d’impostos a l’11a. Resulta que els catalans som uns insolidaris i que pobres de nosaltres que se’ns acudeixi robar un euro d’extremenys, castellans, andalusos, gallecs...

Ens menyspreen.

I no és que vulguem un tracte especial. Només volem que no siguem tractats com una colònia. Només volem que les lleis que ens governen siguin iguals per tothom i que defensin els nostres drets. Però ni així...

El TC i el govern ens menyspreen, com a colònia.


I, com a colònia, ens és aplicable el dret internacional a l’autodeterminació dels pobles. Tots junts avancem, amb pas ferm, cap a la independència!

divendres, 26 de setembre del 2014

Ple "ordinari" de setembre

Després de dos interessants plens extraordinaris, finalment ha tocat l’”ordinari”. Malgrat l’aturada d’agost, no era un Ple amb un ordre del dia extraordinàriament dens, però sí que ha resultat ser prou interessant.


Començant per l’habitual “modificació de crèdit”: d’entrada hem dit, com sempre, que bona part d’aquests canvis de partida en el pressupost han de passar per Ple per l’aplicació de la nova llei d’Administracions Locals. Entenem que l’equip de govern ha de tenir uns marges per poder gestionar el dia a dia i per impulsar les seves posicions i, per això, com hem fet sempre, ens abstindrem; en aquest cas, però, hem volgut repassar totes les partides perquè l’import global era prou ampli (430.000€) i, en molts casos, no hi coincidíem.

No repetiré tot el que vaig dir, però sí que voldria fer incidència en un parell d’aspectes: l’alcalde, en la resposta, va subratllar que tenien com a eixos prioritaris de cares al futur la creació del Parc dels Volcans i la Residència d’arts, lletres, ciències i humanitats. En el cas de la residència, pensem que és un molt bon projecte, però que té uns costos elevadíssims i que, en aquests moments d’ajustaments, no veiem que els beneficis que pugui aportar per a Olot siguin equivalents a la despesa. Pel que fa al Parc dels Volcans, contractarem una empresa per elaborar el projecte de cares a demanar una subvenció de fons europeus: no ens han agradat els apunts que hem vist sobre el Parc dels Volcans, no ens agradaria que els volcans es convertissin en un “parc temàtic”, no hem pogut incidir en l’elaboració del projecte...

Es destinen diners a la compra d’un espai del carrer del Roser que és important per a la ciutat, però nosaltres hem remarcat que hi ha altres finques que calia tenir presents: nosaltres, fins i tot, ho portàvem en el programa electoral: cal pensar en les finques per ampliar la zona esportiva del Pla de Baix!

Es tanca la segona fase dels vestidors de l’Estadi Municipal. Molt bé, però cal preveure que s’ha de començar a destinar una partida per a la resta d’actuacions que s’hi ha de fer. Ara que hi ha algun romanent potser era el moment de fer-ho!

I, entre moltes altres coses, hem qüestionat la partida d’alcaldia, el conveni extraordinari amb la Mostra de Pessebres, etc. Prou motius per votar-hi en contra, però, com he explicat abans, si nosaltres governéssim, també ens agradaria que l’oposició ens permetés un marge d’actuació, encara que en alguns aspectes no coincidíssim, i ens hem abstingut.

Sobre la carretera de Riudaura, hi havia un punt menor de delimitació de les servituds. En la documentació, però, com ja havia passat en la desafectació de la traça de la variant per la dreta del Riudaura, ens hem trobat un dibuix del pas de la variant en viaducte a l’alçada del barri de l’Hostal del Sol. Encara que no afectés el punt que aprovàvem, hem volgut subratllar que ni que fos “en fase d’estudi” això trencava l’acord municipal de fer-hi el pas amb un túnel. No venia al cas del punt, però l’alcalde ha aprofitat per explicar que no hi ha voluntat de les administracions implicades de fer-hi un túnel pels costos que comporta i també ha aprofitat per insinuar que s’ha de fer perquè, segons ell, no es pot fer la solució provisional que nosaltres proposem per l’avinguda dels Països Catalans i l’avinguda Europa.

Deixeu-me tornar a escriure la nostra posició, d’entrada, sobre el tema: la variant és necessària perquè el pas per l’avinguda Sant Jordi és insostenible. Però cal tenir en consideració l’impacte ambiental i l’impacte sobre el barri de l’Hostal del Sol que implicaria nova variant en superfície. Si ho fem així, pot tornar a passar el que ha passat en el traçat actual per l’avinguda Sant Jordi. És clar que la solució provisional que proposem és comptant amb el mateix trànsit que passa actualment per l’avinguda Sant Jordi. No és excusa dir que hi ha l’Hospital: ara hi ha cases i bé que hi passen els cotxes... El problema el tindrem si volen incrementar-hi el trànsit, si volen convertir la variant d’Olot en una carretera de pas de vehicles pesants cap a la frontera amb França. Pensem que no ens convé: cal tenir present que l’orografia olotina és molt delicada i que fer-hi passar una “autopista” internacional ens comportaria moltes complicacions. Especialment, per als veïns que tindrien el viaducte a tocar!

Finalment, també ens vam abstenir en l’acord amb el Consell Comarcal per crear una Entitat Local de l’Aigua que gestioni les aigües residuals, competència que ja tenim traspassada al Consell. No entenem els beneficis de la creació d’un nou ens i tampoc no ens ho van saber explicar.

En el torn de preguntes, la Clara va demanar si s’havia analitzat bé què passava amb la paret del carrer dels Geranis de la qual havien caigut algunes pedres i que era plena de vegetació. Ens van dir que ho estudiarien.


També va demanar per una fumada que ens havia arribat sobre la creació o publicitació d’una suposada “marca” dels VOLCANS DE BARCELONA. L’alcalde va dir que no hi havia res d’aquest tema i ens va deixar més tranquils.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Olot dóna suport a la consulta del 9N

Avui jornada històrica a Catalunya. La sala de Plens a vessar, mostra de la transcendència del moment. Transcric la meva intervenció:

Els catalans volem votar. Com diu el text de la moció que avui aprovarem, juntament amb la majoria de municipis de Catalunya, els ciutadans hem fet els deures: milions de persones hem sortit al carrer a la manifestació del 10 de juliol del 2010, contra la sentència del tribunal constitucional sobre l’Estatut del 2005, i a les manifestacions de l’Onze de Setembre dels tres últims anys.

Segons les enquestes, el 80% de la població de Catalunya diu que està a favor d’un referèndum sobre la independència del país, i el 90% acceptaria els resultats.

En aquests moments decisius de la història del nostre país, ens toca als representants polítics assumir la responsabilitat que se’ns ha encomanat. Hi ha ajuntaments governats pel PP i pel PSC que ja han manifestat que no col·laboraran en la consulta del 9 de novembre. Hi ha partits polítics que ens demanen diàleg, que, com en el joc de l’oca, tornem a la casella de sortida, com si en aquest país no hagués passat res en aquesta última dècada.

N’hi ha que diuen que s’ha de canviar la Constitució. Ben curiós, el PP hereu dels que van votar en contra de la Constitució ara n’és el més fervent defensor. El PSOE diu que s’ha de reformular en sentit federal; però ens consta que el PSC només ha rebut un NO per resposta quan ha plantejat al PSOE la incorporació del dret a decidir dels catalans.

Quina part del NO no entenen?

En un estat de dret modern, s’ha de garantir la separació de poders; però  a l’Estat espanyol govern i oposició ja tenen clar què ha de dir el tribunal constitucional. Quina enveja ens fa la cort suprema del Canadà!

Ens diuen que la consulta ha de ser legal, quan sabem que tenim les cartes marcades, que els tribunals tenen dictades les sentències i que PP i PSOE no ens escoltarien ni que ho demanéssim el 100% dels catalans.

Quan les lleis són injustes, tenim l’obligació de desobeir-les!

Per acabar, només m’hauria calgut citar les paraules d’algú que s’ha fet ben famós aquests dies: “Podria haver prohibit el referèndum, però sóc un demòcrata i he preferit que els escocesos parlessin.” David Cameron, primer ministre conservador del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.


Resultat final de la votació: 17 sí (ERC, CiU, PSC); 3 no (PxC, PP)

dissabte, 13 de setembre del 2014

V de Vesània

I nosaltres, catalanets disciplinats, que ens pensàvem que això seria Vufar i fer ampolles: una jornada reiVindicatiVa, festiVa, pacífica, per demostrar la nostra Voluntat indestructiVle.

Il·lusos! Però si Espanya és la nació més antiga d’Europa, i qui diu d’Europa diu del Món, que ja existia molt aVans dels iVers i sort que la història ens ha donat èpics episodis, com els del Cid Campeador, que ens han preserVat dels funestos emVats de la història. V de Víctor, és clar, per la gràcia de Déu, de la guàrdia mora del generalísimo i dels aVions del führer i del duce, que ens Van retornar a l’ordre després de temps conVulsos que posaVen en perill el nostre món idíl·lic.

Espanya és una nació com cal, una unitat de destí en l’uniVersal, no com els VàrVars del nord que resolen les discrepàncies a les urnes, com a Suècia, el Canadà, el Regne Unit, Dinamarca o Vèlgica; i ja no Vull dir res del món gens ciVilitzat de IugoslàVia, TxecosloVàquia o la URSS (que sempre haVia estat Rússia fins que Van aparèixer les hordes roges i sort d’en Putin que està tornant les coses al seu lloc!).

I si els catalans s’han tornat independentistes és que han emVogit després de 35 anys d’adoctrinament separatista a les escoles. Com diu en Vert, cal espanyolitzar els nens catalans, caldrà fer un pla de reeducació. I, si no Volen creure, cap al Gulag hi falta gent!

I no oblidem pas la diVisió de propaganda del règim, la CCMA: sí, ja saVem que només la miren menys del 20% de catalans, però no s’han de deixar escletxes. Suprimir les teleVisions autonòmiques i centralitzar la informació. Amb el parte de plasma n’hi ha prou i de soVres per ser un Von espanyol i no un polaco de merda.

I si els catalans Volen Votar, que saltin!

Amb aquest panorama, no podem entendre de cap manera que encara hi hagi Vons espanyols a Catalunya que Vulguin Votar NO, o SÍ-NO... No patiu: us salVarem de les urpes del separatistes.

dijous, 11 de setembre del 2014

La història no és cíclica

Matinada de l’onze de setembre, som als baluards de Barcelona, esperem l’assalt final. Berwick ha obert una bretxa a les muralles que no podrem defensar. Només un miracle ens pot salvar, però homes, dones i nens donarem el nostre darrer alè per defensar les nostres llibertats... No esperem cap compassió de Felip Quint, arrasarà tot el que podrà. Que la nostra lluita guiï els nostres compatriotes futurs. Que el nostre sacrifici no hagi estat debades!

Foto: I aquí el cartell de l'onze de setembre

"Que els camps s'inflamin
amb el foc de les roselles,
I els marges s'omplin 
del doll groc de la ginesta" 

#11Setembre #VeigV

300 anys després la història no es repeteix. Encara tenim el mateix enemic i encara som aquí, el mateix poble, la mateixa gent que lluita per defensar les nostres llibertats. Han passat generacions i generacions, però la mateixa lluita ha persistit durant segles. L’enemic ens ha volgut arrasar manta vegada, però encara hi som!

La història no es repeteix: en aquests tres-cents anys hem viscut moments molt difícils, hem estat a punt de desaparèixer diverses vegades, però no ho han aconseguit. I, ara com mai, tenim la victòria a les nostres mans. Ens en sortirem!

Per tots aquells que ens han precedit en la lluita, per tots aquells que en moments de gran dificultat ho han arribat a donar tot per la supervivència del nostre poble, per tots aquells que han somiat de poder arribar a tocar el final del camí... Ara no ens podem fer enrere, resistirem, com fa 300 anys, al peu dels baluards i garantirem la nostra llibertat.

Ho devem a tots els que ens han precedit en la lluita. No fallarem!

(Incloc una imatge dels companys de Vilafranca que m’ha agradat especialment, suposo que em permetran la llicència...!)

dijous, 4 de setembre del 2014

Ple extraordinari: ara vénen les presses

Transcric la meva intervenció al Ple. Ara no s'hi valen presses: hem tingut cinc anys per asseure'ns i consensuar propostes. Ja sabíem que hi hauria un buit quan s'obrís el nou hospital; per això ERC-Olot vam improvisar una consulta a peu de carrer. Fem-ho bé perquè val la pena; no improvisem!

No estem d'acord amb l'ampliació d'usos de l'edifici de l'Hospital. No estem d'acord que un edifici públic sociosanitari es pugui dedicar, ni que sigui parcialment, a activitat comercial privada. No ens agrada. Hi ha molts espais desocupats al centre i prou comerços amb dificultats perquè pensem en una superfície comercial de més de 2.000m2.
Ara: entenem que els 11.000m2 de l'edifici, en ple centre d'Olot, són una oportunitat que requereix molta generositat per part de tots i molta planificació.
ERC demanem que no siguem víctimes de les presses en una actuació d'aquesta entitat. Segurament, ja ens havíem d'haver posat fa uns anys, segurament l'actuació puntual de la gestió de l'illa tèrmica requereix celeritat. Hi estem d'acord.
Per la resta, però, nosaltres voldríem un debat, una anàlisi detallada de les possibilitats de l'espai, que inclogui experts urbanistes, partits polítics i participació ciutadana.
Intentem evitar un edifici que sigui com la criatura de Frankenstein, fet a pedaços; intentem evitar fer actuacions puntuals que danyin les possibilitats globals de l'edifici.
No ens deixem endur per allò que nosaltres en diríem "ocurrències". Ara mateix, per exemple, nosaltres estem convençuts que la millor opció seria traslladar-hi La Caritat i possibilitar que tot l'Hospici es dediqués a Cultura. O potser seria interessant ubicar-hi un Centre d'Assistència Primària, o fins i tot traslladar-hi l'actual CAP.
Però volem fugir d'opinions singulars i improvisades. Pensem que les possibilitats de l'edifici són tan grans que poden marcar el futur del centre d'Olot.
Per això demanaríem que no es comencés a plantejar res fins que no s'hagi fet tot aquest procés i s'hagi arribat a aquest acord definitiu. Que no es comenci a treballar per parts, improvisadament, fins que no es tingui un projecte complet.

I, per això, en benefici d'aquest acord i de treballar sense traves per analitzar quina és la millor solució, encara que a nosaltres no ens agradi l'opció comercial privada, ens abstindrem per facilitar la tasca de planificació que volem que sigui al més participativa possible.