dissabte, 23 de desembre del 2017

Seguim!

Evidentment, el Ple de l’Ajuntament d’Olot del mes de desembre va passar completament desapercebut en unes setmanes marcades per l’aplicació il·legítima (i està per veure si il·legal) de l’article 155 de la Constitució espanyola, per l’empresonament de mig govern (més el presidents de l’ANC i d’Òmnium) i l’exili de la resta, i per la convocatòria a corre-cuita d’eleccions al Parlament, que va suposar que el Ple es canviés excepcionalment a dimarts perquè les eleccions, també excepcionalment, van ser dijous. A la Ràdio Olot vaig recordar que el 2006 algú tenia molt d’interès que Pasqual Maragall convoqués eleccions entre setmana i ho va fer, però les va fer coincidir amb festiu: Tots Sants. Va ser l’última jugada genial d’un polític que ha significat molt per a la nostra història recent.



Com deia, el Ple de l’Ajuntament va passar completament desapercebut i, de fet, tampoc no va tenir tants punts destacats. Amb tot, en vull remarcar un parell.
Es va aprovar la remodelació de la plaça del Mig, que només va tenir l’oposició del grup d’ERC. De fet, encara que l’equip de govern del Pdecat va manifestar que feia mesos que parlaven amb els veïns, el cert és que no s’havia comentat res amb la resta de grups municipals. Van dir que s’havia aprovat el projecte a la Junta de Govern Local i que tots hi podíem haver dit alguna cosa llavors. A la pràctica, això significa que ens el deixen veure un cop l’han aprovat en un espai que només controla l’equip de govern. O sigui: cap voluntat de diàleg amb els altres grups.
De totes maneres, l’oposició d’ERC no era tant al projecte (sobre el qual no vam poder intervenir però que no ens sembla malament), sinó pel calendari. Trobem absolutament irresponsable començar les obres d’una remodelació important com és la plaça del Mig, tot fent-les coincidir amb les obres del Firal, amb les complicacions que pot implicar tot plegat. Però, sobretot, trobem irresponsable aprovar i realitzar la modificació de la plaça en ple procés de Pla de Millora del Barri Vell. Com que nosaltres som molt responsables amb la participació ciutadana, ens sembla que començar aquestes obres sense tenir en compte les conclusions del PIAM del barri no diuen res en favor de les ganes amb què l’equip de govern s’agafa el projecte. Vaja que, segons com ho veig jo, ens pot tornar a passar el que va passar amb el PIAM de Sant Miquel: bona voluntat i bones propostes, però a la pràctica poques ganes de complir pressupostàriament amb un calendari periodificat de projectes.
En fi, en tot cas, esperem que la plaça quedi bé.
L’altre punt rellevant va ser la no aprovació de la dissolució de el consorci de l’Àrea Residencial Estratègica del mas Bosser. És interessant perquè va ser la primera vegada que l’equip de govern perd una votació en aquest mandat i es va posar en evidència que ara ja no tenen la majoria absoluta del consistori. Com deia en el punt anterior, l’equip de govern està poc acostumat a pactar projectes i potser ara haurà de canviar la seva manera de fer si vol tirar endavant les seves propostes...
D’altra banda, pel que fa a l’ARE, és una mostra evident que cal tenir molt present què es vota en cada moment. Es va aprovar el projecte de l’ARE durant l’últim mandat de govern socialista amb la voluntat de reservar sòl per habitatge protegit. Era un projecte del govern de la Generalitat de llavors i des d’Olot es va treballar en el sentit proposat. Amb el primer mandat de CiU, i amb la majoria conservadora (PP+PxC), una de les primeres coses que va fer el nou equip de govern va ser suprimir l’ARE. Van oblidar que s’havia creat un consorci per gestionar-la i no es va suprimir. Evidentment, mantenir aquest consorci, havent suprimit l’ARE, no té cap sentit, però la majoria actual d’esquerres a l’Ajuntament, encara que a l’oposició, es va mostrar del tot favorable a l’esperit de l’ARE suprimida i va voler mostrar la seva posició oposant-se a la supressió del consorci.
És clar que aquest Ple va estar eclipsat pel final de campanya de les eleccions que van acabar tornant a donar una majoria independentista al Parlament de Catalunya; unes eleccions que van presentar una participació rècord del 82% del cens amb més de 2 milions de vots independentistes, i això que els líders dels dos grans partits eren fora: Junqueras a la presó i Puigdemont a l’exili.

Caldrà estar atents a les reaccions dels pròxims dies: com es constitueix el Parlament, com es constitueix el nou Govern, quina resposta té el govern espanyol i si hi ha algun moviment democràtic a Europa que ens permeti desencallar la situació donant definitivament la veu al poble de Catalunya. Caldrà seguir treballant perquè surtin de la presó els polítics empresonats injustament i perquè tornin els exiliats. Seguim!

dilluns, 18 de desembre del 2017

Dignitat. Carta oberta a l'Oriol

Dignitat. Carta oberta a l’Oriol
A l’Oriol Junqueras, vicepresident del govern legítim i candidat per ERC a les properes eleccions, injustament privat de llibertat en una presó castellana



Oriol,
Gairebé fa dos mesos que estàs injustament empresonat. El govern de Madrid, aprofitant la seva mà a la cúria judicial, ha decidit que, després d’ocupar il·legalment les nostres institucions, et volien mantenir tancat perquè no poguessis participar en la campanya electoral; escapçar l’independentisme i el partit, com ha dit la vicepresidenta del govern espanyol.
I ho volen així perquè, bàsicament, et tenen por; perquè, si deixessis la presó i poguessis parlar lliurement, no hi hauria cap força militar que pogués impedir el triomf de la veritat.
Demà s’acaba la campanya d’aquestes eleccions imposades, que sabem absolutament il·legítimes; però, com sempre has dit, som un poble profundament democràtic i, sempre que tenim l’oportunitat d’emplenar les urnes amb vots de llibertat, ho fem. Deu ser que ens ho han prohibit massa vegades al llarg de la nostra història perquè ara deixem passar-les sense participar-hi.
No dubtis, Oriol, que després d’haver defensat les urnes l’1 d’octubre, d’haver rebut la violència policial, de tenir bona part del govern empresonat (i també els nostres representants socials, d’Òmnium i ANC, cosa que no havia passat mai, ni durant la dictadura franquista!) i la resta a l’exili, seguirem lluitant, tossudament alçats, defensant els nostres drets.
Com bé saps, sempre mirem endavant. Ni de bon tros pretenem recular fins al segle XIII per seguir el que escriu Bernat Desclot a la crònica: “Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.” Només pretenem que se’ns escolti, que s’accepti el parer majoritari de la nostra gent i que puguem alçar els símbols amb què ens identifiquem a la mateixa alçada que els de qualsevol altre.
Estic convençut que, malgrat les moltes distorsions que ens ofereixen les enquestes tergiversadores, el poble de Catalunya no permetrà que continuï la situació actual i que dijous votarà en conseqüència. Com quan Francesc Macià, retornat de l’exili, va triomfar en les eleccions del 31, o quan Lluís Companys, encara empresonat, va triomfar en les del 36.
Ara, el 21 de desembre del 2017, el poble tornarà a guanyar per sobre de l’imperi de la llei i els cops de porra de la policia. Les opcions republicanes serem majoria i podrem continuar consolidant el rumb que la majoria d’aquest país volem.
Oriol, des d’Estremera no et deu arribar el rebuig general a la vostra situació d’empresonament injust i fins a quin punt es multipliquen les mostres de dolor i de solidaritat. Quan en sortiu, podreu veure que els catalans hem seguit aquests dies tant com hem pogut el que diuen aquells versos de Joan Salvat-Papasseit:
Hi ha un HOME a la presó
dels que avançaven.
Junteu-vos,
traieu-li l’embaràs que li oprimeix les mans.
Perquè faci camí.

Plegats, seguirem avançant, com deia el president Companys: tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.
Catalanes, catalans: ara torna a ser l’hora gloriosa en què ens ho juguem tot. Per tots aquells que s’han jugat la pell per tots nosaltres, votem en massa el 21 de desembre i fem-nos dignes de la República que construirem entre tots.
Oriol, guanyarem!

Olot, 18 de desembre de 2017