Qui té por de qui?

Com que ja tinc una certa edat, em costa trobar coses que em sorprenguin: les hem vistes de tots colors!

Ahir, però, vaig fer una excepció: em va sorprendre que un ministre d’un govern democràtic de l’Europa occidental amenacés el personal dient que no seria tan fàcil respectar sense reaccions violentes la decisió democràtica del poble.

Efectivament, el ministre espanyol de treball, Celestino Corbacho, número 3 a les llistes del PSC per la circumscripció electoral de Barcelona, va afirmar que la independència de Catalunya no seria pacífica. En què estava pensant el senyor Corbacho: en els tancs entrant per la Diagonal, en revoltes populars, en atemptats o franctiradors?

Com pot un ministre d’un país avançat fer una afirmació antidemocràtica com aquesta i quedar-se tan ample? Si fos com ha de ser, per comptes de fer comentaris d’aquest tipus (si realment se’l creu), hauria de dedicar-se en cos i ànima des d’avui mateix a democratitzar tots aquells en qui està pensant, si és que no ho deia per ell mateix...

Com pot ser ministre d’un govern que ha basat la seva argumentació sobre Euskadi en la crítica a la violència, que fins i tot ha prohibit partits polítics perquè no condemnen la violència...?

És cert: Corbacho no ha atiat la violència, només n’ha advertit del perill... Però enlloc no he sentit que immediatament després condemnés aquesta hipotètica violència i que es declarés ferm partidari d’evitar-la costés el que costés... Ben al contrari: la seva intenció s’ha de prendre en sentit d’avís per fer por. “Vigileu, que si defenseu la independència podeu provocar que “algú” reaccioni amb violència...”

I, tal com deia, no he sentit Corbacho dient: “Aquell que reaccioni amb violència contra la voluntat democràtica del poble de Catalunya ha de ser severament perseguit i castigat. Fins i tot aquell que no condemni aquesta violència i en sigui còmplice!”.

El que val per als uns, també ha de valer per als altres.

Però això només ho diu perquè té por, perquè sap que la gent en aquest país és demòcrata de debò, i perquè sap que els espanyols, amb les seves actuacions, estan obligant el poble de Catalunya a defensar unànimement la seva independència.