divendres, 26 de juliol del 2013

Ple de final de curs: visió particular

Llarg (3 hores i mitja) però interessant i amb espectacle inclòs..., què més es pot demanar? Home!, sí, una mica de criteri, no? Penso que tothom a de ser conscient de la responsabilitat que tenim quan intervenim en un Ple municipal, i potser no tothom ho té tan clar... De moment, ho deixo aquí.

Com que es preveia llarg, vam començar mitja hora abans. I vam començar pel condol a les famílies de les víctimes del terrible accident ferroviari de Sant Jaume. Després dels punts inicials de rigor, ja vam entrar en un apartat interessant: ampliació de capital de Ràdio Olot. De fet, només era oficialitzar l’aportació que ja havia fet l’Ajuntament per dotar de liquiditat l’emissora. Els números són prou correctes així que res més que insistir en el nostre suport. Sí que vam aprofitar per recordar que, a banda de l’agraïment a les empreses que han fet aportacions econòmiques perquè Ràdio Olot pugui continuar, cal agrair l’esforç que, amb gran professionalitat, estan fent tots els treballadors de l’emissora. L’alcalde va confirmar que es preveia aixecar l’ERO que els afecta en els propers pressupostos.

També es va aprovar inicialment el reglament del futur Mercat municipal. Vam reservar-nos la possibilitat de fer-hi aportacions, d’acord amb els usuaris, durant el mes d’exposició pública, però vam valorar que s’haguessin tingut en compte totes les parts implicades.

Un punt que per nosaltres és especialment delicat és el tema de la integració funcional dels ens de promoció econòmica de la Garrotxa. És un punt importantíssim que CiU té entre cella i cella perquè era un dels seus punts forts de campanya electoral. La realitat, però, és que la llei no permet la creació d’una agència de promoció econòmica de la Garrotxa i, per tant, qualsevol actuació que es pugui fer en aquest sentit no deixa de tenir una base insuficient. En aquest cas només aprovàvem la coordinació dels ens actuals, amb una direcció comuna, però això no implica la desaparició de cap ens ni la incorporació de cap municipi (de moment) a aquesta “integració funcional”. Tot plegat molt poc sòlid: nosaltres ho vam voler explicitar amb la metàfora de “tirar-se a la piscina”. Segurament, coordinar tota la promoció econòmica de la Garrotxa és un objectiu molt lloable, però caldrà poder persuadir tots els municipis que s’hi impliquin i ens sembla que és una possibilitat molt utòpica. Per això vam desitjar que “quan ens tirem a la piscina hi trobem aigua, no fos cas que prenguéssim mal”. Malgrat tots aquests peròs, vam votar-hi a favor donat que l’objectiu final és prou interessant.

També vam aprovar ajudes especials per a aturats de fins a 30 anys i de més de 45. Nosaltres vam subratllar que el tema de l’atur és potser el que més preocupa tothom i que afecta totes les edats, però que d’acord amb els estudis que se n’han fet és cert que aquests trams d’edat són els que ho tenen més difícil per incorporar-se al món laboral i està bé prioritzar els pocs recursos de què disposa l’Ajuntament.

Potser el tema més important del Ple era la reconfiguració de la plantilla de les escoles bressol. A ningú no se li escapa que és un tema que hem estat treballant a bastament des del mes d’abril, i que venim arrossegant des que la davallada en les aportacions econòmiques del Govern de la Generalitat ha fet que el cost per a les famílies s’hagi anat incrementant. Enguany, com ja és conegut, s’ha hagut de suprimir l’escola de Sant Miquel. No li ha agradat a ningú i hem estat treballant des de molts col·lectius perquè això no fos així. La realitat, però, va acabar sent que el nombre d’alumnes inscrits per al curs vinent va davallar considerablement i que el nombre de línies del curs serà molt inferior al d’aquest any. La reducció de plantilla, doncs, era inevitable. Nosaltres vam aprofitar per recordar el compromís de l’Equip de Govern de treballar (i així se’ns va confirmar) perquè per al curs 2014-15 es puguin recuperar les condicions de cursos anteriors.

També vam aprovar el conveni amb l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil. Nosaltres vam subratllar que hi estàvem d’acord sempre que quedés clar que aquests voluntaris no poden fer tasques pròpies dels treballadors municipals. D’altra banda, en aquests temps que corren, és molt lloable que hi hagi persones que desinteressadament vulguin dedicar una part del seu temps a ajudar els altres.

També vam aprovar, en l’àmbit d’urbanisme, l’ampliació d’usos d’una part del polígon de les Mates. Se’ns va comentar que ja s’havia informat l’associació de veïns.

Finalment, el Ple es va acabar allargassant perquè havíem de tractar set mocions.

En primer lloc, una moció conjunta (llevat del PP) demanant un tractament especial de la Seguretat Socials per als voluntaris de les entitats esportives. El PP pretenia que tots els treballadors han d’estar donats d’alta de la Seguretat Social; els vam comentar, amb coneixement de causa, que totes les entitats esportives amateurs de Catalunya es fonamenten en la feina de tota una colla de voluntaris que només reben una petita compensació econòmica que no té res a veure amb un sou i que això no pot ser considerat com un frau per la Seguretat Social. Vam remarcar que a l’hora de buscar les pessigolles als clubs catalans (el 80% de les inspeccions són a clubs catalans) el Govern espanyol no té manies però, en canvi, són els primers a voler sortir a la foto quan arriben a l’elit i hi guanyen medalles i títols... Aquestes inspeccions de la Seguretat Social poden acabar amb la xarxa de clubs esportius catalans. Però es veu que això no va acabar agradant ni al PP (que va trobar que el meu comentari estava fora de lloc) ni al PxC (al senyor Mulleras el va trair el subconscient perquè va qualificar el meu argument com el d’aquell que pensa en “conjuras judeomasónicas”..., i es va quedar tan ample recordant la mítica frase del dictador!).

També vam aprovar la moció d’adhesió al Pacte Nacional pel dret a decidir. Hi vam incorporar el prec del PSC de fer una consulta “legal”. Vaig remarcar que hi estàvem a favor per incorporar el màxim de regidors possible a la proposta i per no polemitzar, però que era evident que el tema de la “consulta legal” només era una subterfugi de la direcció del PSC per no haver de votar igual que el PP, però que era clar que no portava enlloc perquè ni tan sols havien estat capaços de convèncer els seus companys del PSOE. Incorporant la idea de “legal” en el marc de la constitució volia dir no fer la consulta, però de totes maneres, com deia el president Montilla, els ciutadans s’expressen en qualsevol contesa electoral i llavors ja decidirem el què.

També vam aprovar el suport a la Via Catalana de l’11 de setembre: els partits contraris van intentar embolicar la troca implicant-hi la faràndula, però era evident que la moció no hi tenia res a veure. A favor: ERC, CiU, RCat i la Veva Ruiz.

El PSC va presentar una moció perquè es mantingués el mercat de roba de la Fira de Sant Lluc. Com que el regidor de fires ja havia confirmat que seria així, ens vam abstenir perquè pensàvem que era una moció del tot innecessària i que s’havia d’haver retirat com finalment van fer amb la moció que havien presentat per a la creació d’una comissió de seguiment de les obres de la plaça Mercat.

Finalment, la CUP va presentar una moció contra el franquisme i el feixisme, cosa que va permetre l’espectacle dels dos representants de PxC que es van absentar del Ple. De fet, només nosaltres havíem donat suport a l’alcalde perquè la moció fos acceptada i, finalment, vam ser els únics que hi vam votar a favor. En la defensa de la posició de CiU, el primer tinent d’alcalde, va lamentar que la CUP es dediqués a presentar mocions que no aportaven res de nou i que no eren gens positives per a l’Ajuntament. Nosaltres estem d’acord que tothom pugui incorporar al Ple els temes que cregui convenient, però també vam observar que en alguns temes cal ser molt prudents. Vaig utilitzar un tòpic: voler matar una mosca a canonades... Segur que no la toques, però potser fas que se n’aixequin moltes més i llavors el canó només et servirà per ensenyar les etiquetes... Em sembla que s’entén. Però si algú no ho entén no tinc cap inconvenient a explicar-li-ho amb calma més enllà dels 140 caràcters d’un tuit.

La CUP tampoc no va voler retirar una moció (tot i que se’ls va demanar reiteradament) sobre el centre de fauna salvatge dels Aiguamolls de l’Empordà. Els termes de la moció ja eren més que anacrònics donades les últimes notícies, tot i així la moció va prosperar.

I després d’algunes preguntes sense gaire interès el Ple va acabar quan eren dos quarts d’onze. I fins aquí la meva visió de l’últim Ple del curs.


No cal dir que si algú necessita algun aclariment només ha de fer que escriure un comentari en el bloc i m’hi posaré en contacte. Bon estiu!

dijous, 18 de juliol del 2013

Visca el twitter (o la Pepa, o...)!


Conscient que aquesta entrada em pot comportar displicents mirades per sobre l’espatlla dels meus companys experts en comunicació 2.0 i convençut que m’estic ficant en un jardí del qual és gairebé impossible sortir-ne del tot indemne, però apel·lant al joiós platxeri de l’època estival que estem gaudint tots plegats perquè les esgarrinxades no siguin massa profundes, goso penjar aquest simulacre de “conversa”, avís per a navegants (qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència):

Joan1714: diputat @Jaume em podríeu dir quant fan 2 i 2?
Diputat_Jaume: 4
Homenotroig: Ets un venut a la societat del capital!
Joan1714: ja m’imaginava la vostra resposta...
Homenotroig: Ets un inculte, ja és hora que llegeixis Marx, Gramsci, Nina Pastouri...
Lenin1917: No m’imaginava que els de la teva corda haguéssiu caigut tan baix!
Roiginegre: És ben bé que això del Parlament us renta el cervell i caieu en les urpes del sistema. Sempre a favor dels bancs!
Campfloritèmacu: és clar, sempre pensant en el poder. I quan tindreu en compte la gent del carrer?
SOSpúblic: I les retallades?
Boinablava: sou uns feixistes!
Boinazul: vaya mierda!, ya buelben los catalufos a escribir en dialecto que no hay quien lontienda! Paletos!
Joan1714: Ho veieu, diputat @Jaume, com esteu de desconnectats de la realitat al Parlament! Tan fàcil que era haver respost que 2 i 2 fan 4!
Homenotroig: Ignorants!
Ciudadanodelmundo: El Parlament es un ejemplo de la corrupción de la clase política de Cataluña.
Boinablava: No ens representen!
Roiginegre: tu sí que ets un feixista.
Boinazul: Y tú más.
Joan1714b: diputat @Jaume, heu vist quina una n’heu muntada per la vostra manca de transparència... Ja ens ho pensàvem, ja...

I en Jaume calla; coses del twitter!

dissabte, 13 de juliol del 2013

Estellés


Tot repassant les Horacianes de Vicent Andrés Estellés, aquests dies que puc, m’he adonat que fa cinquanta anys justos d’aquest poema. Hem avançat molt i encara ens falta avançar molt més; seria molt trist haver de recular per fallar una passa o per ganes de protagonisme... Que l’egoisme no ens faci traïdors d’aquells que hi van dedicar tota la seva vida!:

                        LI

aquest any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
—diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi—;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre. 

dilluns, 8 de juliol del 2013

L'ànima de l'Esteve Miralles

Em va sorprendre en el lliurament del premi Marian Vayreda del 2012, després de molts anys de no tenir-ne gaires notícies literàries. Així que tenia clar que enguany, per Sant Jordi, tindria a les mans l’edició de Retrobar l’ànima.


Llavors vaig decidir, amb molt bon criteri, que el deixaria per quan tingués una mica de temps i tranquil·litat per llegir-lo amb la calma que es mereixia. Un “dietari” de l’Esteve, què més es podia demanar?

Tot llegint-lo, he anat recordant moments feliços de la facultat. Suposo que tots els meus companys de promoció estaran d’acord que l’Esteve era qui destacava més. I això que estem parlant d’una promoció que ha donat una colla de grans filòlegs i escriptors, però l’Esteve excel·lia.

La “colla” de l’Esteve va endegar un experiment de revista literària que va ser tota una fita per a la nostra generació Ratlles (quatre). Érem una generació d’”humanistes” que vèiem en la Filologia Catalana una oportunitat per aprendre, per compartir (calia fugir dels cops de colze habituals en el món universitari i potser ho teníem una mica més fàcil perquè fèiem uns estudis que encara eren “novetat” en aquell temps). Ens ajudàvem.

Recordo quan vam acabar la llicenciatura que uns quants ens vam decidir per preparar les oposicions a professorat agregat de Batxillerat. L’Esteve i jo vam coincidir en el mateix tribunal i ens vam ajudar tan com vam poder. Encara tinc la imatge del maleter d’algun cotxe ple de llibres... Evidentment, l’Esteve va ser el número 1 d’aquelles oposicions. No es va dedicar, però, a l’ensenyament, perquè li van oferir fer-se càrrec d’alguna revista oficial que ara mateix no recordo.

M’havia agradat molt una novel·la que l’Esteve havia publicat feia anys, Núvols com, però no n’havia sabut gaire res més fins que va passar l’accident d’en David Vilaseca i els seus amics més íntims van organitzar l’homenatge a la facultat, que l’Esteve recull amb detall a Retrobar l’ànima.

No cal dir que la seva lectura no m’ha decebut gens: ni l’arrencada amb el dietari del viatge a la Toscana, ni el dramatisme dels apunts sobre la mort d’en David, ni els magnífics aforismes, ni...

En cada full, en cada anotació, s’hi desprèn la intensitat d’un sentiment, d’una emoció.

Confio que l’Esteve hagi pogut recuperar-la, però estic convençut que us agradarà aquesta ànima de l’Esteve.

divendres, 5 de juliol del 2013

Olot, audiència pública

(Article publicat al setmanari La Comarca, 4 de juliol de 2013)

Dilluns es va fer al saló de plens de l’Ajuntament d’Olot la segona audiència pública, un cop modificat el Reglament Orgànic Municipal per intentar fomentar la participació ciutadana.

Hi va haver molt poc públic i, per tant, molt poques intervencions. El procediment d’intervenció en l’audiència pública és ben simple: amb una setmana d’antelació, s’adreça una pregunta a l’equip de govern perquè aquest tingui temps de preparar una resposta prou documentada i útil. Es va publicitar l’acte amb antelació i es va preparar com tocava, però aquest cop no va arribar a interessar prou.

A nosaltres, ens agrada més que la ciutadania intervingui directament en els Plens municipals on hi ha representat tot el consistori, i per això fomentem que entitats, associacions o persones a nivell individual presentin mocions al Ple o hi formulin preguntes, però entenem que l’audiència no deixa de ser una opció més per poder intervenir en la gestió municipal.

A l’hora de justificar el poc seguiment de l’última audiència, podem argumentar que els interessats ja tenen el mecanisme del Ple o que es poden adreçar directament a l’alcalde o als diversos regidors, que segur que els atendrem convenientment. I segurament tenen tota la raó. Però, d’altra banda, nosaltres pensem que no està de més continuar fomentant la participació del conjunt de la ciutadania en els debats i en les decisions que s’han de prendre de cares a millorar la nostra ciutat.

Potser cal fer-ne més publicitat, potser cal demostrar-hi més interès o potser cal explorar altres mecanismes, però des d’Esquerra Republicana no deixarem de treballar perquè els afers municipals interessin la majoria i perquè més ciutadans s’impliquin en la seva gestió. Des del nostre grup, sempre hem demanat més col·laboració de part de tothom i sempre hem estat oberts, i ho seguim estant, a la incorporació de totes aquelles persones o aquelles idees que poden aportar millores per al futur d’Olot.


L’audiència pública és només una via, però cal seguir treballant per estendre els valors democràtics i la participació ciutadana a tothom. Des d’ERC no deixarem mai de treballar-hi.

dimecres, 3 de juliol del 2013

Massa lluny, massa gran

(Text publicat al darrer número de la revista “Traç”, comentant tots aquests anys des de la implantació de la LOGSE. La construcció de la nova República Catalana també ha de comportar la reflexió sobre el sistema educatiu que volem)


La meva modesta opinió personal sobre aquest tema no ha variat gaire en els últims vint anys: després de patir quatre lleis orgàniques diferents i de marejar-nos amb no sé quantes més modificacions puntuals del sistema, les meves sensacions es podrien acabar resumint amb un lema paraolímpic, “més gran, més gent, més lluny”.
És clar que l’extensió de l’ensenyament obligatori fins als 16 anys va suposar un guany social indiscutible, però per arribar-hi tampoc no calia desmuntar un sistema que s’havia anat adaptant a les circumstàncies i que funcionava; amb alguns retocs, n’hi hauria hagut ben bé prou. Em sembla evident que, des de la implantació de la LOGSE, la insatisfacció de la comunitat educativa i del conjunt de la societat en relació als sistemes educatius que s’han anat provant al llarg d’aquests anys ha anat augmentant progressivament. No és només una conseqüència conjuntural arran de les desmesurades polítiques d’austeritat que s’estan implantant aquests darrers cursos amb l’excusa de la crisi econòmica.
Com pensava fa vint anys, no és que els alumnes de 12 anys no puguin fer estudis secundaris, és que hi han sortit perdent des del primer moment perquè s’han trobat amb centres més grans i massificats, amb classes més nombroses, amb un horari més ampli i, sobretot, amb els centres més allunyats (de vegades, molt més allunyats) del seu entorn.
A hores d’ara, a la Conselleria i al Ministerio només se’ls acut posar proves i més proves per comprovar que les coses no acaben d’anar bé i per justificar noves modificacions puntuals que no resolen el problema de fons. Potser seria útil tenir prou empenta per afrontar la qüestió de soca-rel i apostar per centres més propers, especialitzats en l’etapa de 1r a 3r, que garanteixin una bona orientació per acabar els estudis obligatoris i passar a uns centres d’estudis postobligatoris més especialitzats.
Un altre dels molts motius per avançar cap a la independència, doncs, pot molt ben ser aquesta necessitat de replantejar definitivament, amb un pacte global de país, el nostre torturat sistema educatiu.