Avui s’ha donat el tret de sortida als
actes de commemoració de la desfeta de l’11 de setembre de 1714. Ja fa anys que
els catalanistes tenim molt clar que el 300 aniversari ha de ser un dia
especial. Malgrat això, com no podia ser d’una altra manera, han plogut les
crítiques: en Navarro, en Millo, en Rivera... A Catalunya, la presència
permanent de l’espanyolisme és un indici constant de la victòria de les tropes
borbòniques, dels botiflers...
Com que no sóc historiador, em permeto
ser més contundent i més explícit que de vegades no gosen ser els especialistes.
Deixeu-me ser ben clar:
El Regne d’Espanya no existia el
1714. Catalunya era independent fins a la desfeta de la guerra, fins al Decret
de Nova Planta.
Primer exemple: algú creu, en ple
segle XXI, que el Canadà o Austràlia no són estats independents? Doncs resulta
que comparteixen cap d’Estat: la reina de la Gran Bretanya... El 1714 aquesta
era la situació de Catalunya.
Segon exemple: quan algú és rei d’Espanya,
estampa la seva firma com a rei d’Espanya, no? Preneu-vos la molèstia de mirar
en qualitat de què signa el Decret de Nova Planta el rei de Castella, comte
il·legítim de Barcelona, Felip V, i entendreu per què Catalunya era independent
el 1714.
Avui mateix he hagut d’escoltar de l’Enric
Millo unes declaracions en el mateix sentit que els dirigents espanyols del seu
partit, segons ells no s’ha de mirar el passat, s’ha de mirar el futur (és clar
que això no ho diuen quan a Espanya celebren el Quinto Centenario, el Día de la
Hispanidad, la publicació del Quijote, o la Guerra de Cuba...).
Senyor Millo (i senyors del PP i qui
s’hi vulgui apuntar), precisament els catalans ens mirem el 1714 perquè
lamentem tot el que ens hem perdut en aquests 300 anys de dependència d’Espanya.
I tant que mirem el futur!, per això volem fer un referèndum per saber què
volem els catalans (per cert, senyor Millo, és vostè qui mira el passat quan
intenta impedir que la democràcia s’imposi a Catalunya; mira el passat i la
butxaca dels espanyols, no dels catalans), perquè volem mirar Europa sense el
llast ancestral d’haver de passar sempre per Madrid.