diumenge, 28 de desembre del 2014

Escola sexista?

El companys del "Traç" em van publicar aquesta reflexió dubitativa en l'últim número de la revista:

Escola sexista?

Diuen els cànons del bon comunicador que no és bo posar un interrogant en un títol; però, com que en aquest tema només hi tinc interrogants, no he pogut fer-ho de cap més manera.

La meva reflexió sorgeix arran d’un seguit de constatacions.

Un principi de l’educació és que un bon sistema escolar ha de tendir a suprimir els desequilibris de la societat, ha d’intentar que tots els infants tinguin les mateixes possibilitats en el seu desenvolupament.

Per exemple, és bo qüestionar-se com és que les noies accedeixen en un percentatge molt inferior als estudis tecnològics i treballar per pal·liar aquest fet. Alhora que també podríem plantejar un fenomen invers: com és que determinats estudis com infermeria o magisteri d’educació infantil encara siguin patrimoni femení de manera gairebé exclusiva.

Però els meus dubtes sobre si el sistema escolar que tenim és sexista no vénen d’aquí, que també, sinó de la constatació empírica (només ho deixo apuntat perquè em falten les dades estadístiques) que el gruix d’alumnes que han de recuperar matèries pendents pel setembre és masculí; que any rere any els alumnes més brillants que acaben els estudis d’ESO són noies; que el percentatge femení en els estudis de Batxillerat és immensament superior i que la mitjana de notes que obtenen també; que les millors notes de les PAU són per a noies, i que els estudis amb una nota de tall més alta solen tenir un percentatge molt més alt de noies...

D’acord: està bé que les noies accedeixin als estudis superiors en un gran nombre i que s’hagi superat la discriminació sexista tan tradicional en la nostra societat d’arrel masclista; fins no fa tant, era excepcional que les noies accedissin a la universitat, fins i tot era difícil que les noies fessin estudis secundaris: els nois a estudi i les noies a costura. Per això sovint ens alegrem de l’empenta femenina a nivell escolar, signe evident que, per sort, les coses han millorat molt.

Però aquests resultats tan negatius pel que fa als alumnes masculins no tenen cap més explicació que la constatació que les noies són més “trempades”? Podem fer una hipòtesi agosarada i plantejar que l’actual estructura del sistema educatiu perjudica sensiblement els alumnes de sexe masculí? Tenim, de fet, un sistema educatiu sexista?

Ja ho deia en el títol: només tinc preguntes, no tinc respostes. Però potser ha arribat l’hora de pensar-hi.

dissabte, 20 de desembre del 2014

Participa-hi!

50 PROPOSTES PER DEBATRE I COMPARTIR
#nouOlotnouPaís


El 24 de maig del 2015 hi ha convocades les properes eleccions municipals. Esquerra Republicana de Catalunya-Olot i JuntsxOlot volem presentar-nos com l’opció de govern d’esquerres i progressista que porti Olot a ser una capital comarcal de referència en la nova República Catalana independent.

Pensem que la transparència de l’administració pública i la participació ciutadana han de ser uns referents bàsics en el nou país que hem de construir entre tots. Per això, volem que el programa electoral d’ERC-JuntsxOlot sigui producte de la participació i el consens de tots.

Per tal de facilitar la participació ciutadana en el nostre programa, hem volgut partir d’unes idees inicials que, des del grup de companys que hi estem treballant durant tots aquests anys, pensem que poden ser interessants. Però no deixen de ser unes idees de partida, unes propostes que volem compartir, que volem debatre i, sobretot, ampliar amb tothom; per això hem volgut que només siguin 50 propostes. Partim d’aquí, però volem un programa ric i complet, fruit de la voluntat participativa de tots.


D’aquí n’ha de sortir el programa electoral independentista i d’esquerres que dirigeixi Olot cap a aquesta nova etapa fundacional del nostre país. Tots hi hem d’aportar el nostre gra de sorra perquè puguem arribar allà on tots plegats volem.

divendres, 19 de desembre del 2014

Bon Any en el Ple de desembre

La veritat és que poca cosa va passar en el darrer ple de l’any, però sí que va tenir el seu interès.



Vam acabar aprovant la separació de balanços econòmics de les fundacions del nou hospital i del vell. Una separació que ha costat moltíssim perquè s’hi havia de tenir en compte tot el patrimoni, els treballadors, les obligacions, etc. Esperem que la gestió del nou hospital correspongui a les dificultats que genera una instal·lació d’aquesta magnitud. De moment, hi trobem els entrebancs propis de l’obertura d’un nou establiment: problemes en els accessos, il·luminació i aparcaments, en el transport, en la gestió dels nous espais... Esperem que tot acabi bé.

La ja tradicional modificació de crèdit mensual també va portar cua. En principi, no hi havia res d’especial, però s’incorporava una partida per la compra de les finques del carrer del Roser i del mas Brugadois. Tot plegat ens va semblar una mica precipitat i, de fet, tampoc no se’ns va aclarir gaire les implicacions o la necessitat de dotació d’aquesta partida en la Comissió Informativa del Ple. Les presses van acabar amb la presentació el mateix dia del Ple d’un assumpte urgent relacionat amb l’expropiació dels terrenys del mas Brugadois, afectats per vialitat en el vigent POUM.

Ja entenem que la compra del carrer del Roser i l’expropiació del mas Brugadois forçada pel POUM responen a unes necessitats concretes, però per nosaltres és clar que la zona de l’Hostal del Sol té unes implicacions decisives en la traça de la futura variant i hi som molt sensibles a qualsevol moviment respecte a la titularitat dels terrenys afectats.

Pensem que és un tema molt delicat, que en diverses ocasions hem manifestat que no estàvem d’acord a variar la traça acordada prèviament i que, per tant, l’equip de govern ens havia d’haver informat amb detall d’aquests moviments si volien el nostre suport.

Hi vam votar en contra: de la dotació pressupostària en previsió de l’expropiació dels terrenys del mas Brugadois i de la delegació a la Junta de Govern de la tramitació de l’expedient que és competència del Ple. Com a grup a l’oposició, pensem que no podem donar un xec en blanc a l’equip de govern en un terreny tan delicat com l’expropiació-compra d’aquests terrenys. Malauradament, ens vam quedar sols en la nostra posició.

Com a darrer punt, la PAH va formular una pregunta a l’alcaldia sobre les sancions que s’han aplicat a entitats financeres per tenir habitatges buits fora de mercat. La resposta de l’equip de govern va ser que la taula d’habitatge estava funcionant correctament (i és ben veritat), però que no s’havia aplicat cap sanció.

Pensem que potser les sancions no acaben generant l’efecte que es pretén perquè s’ofereixin habitatges a aquells que més els necessiten, però està clar que l’actuació municipal hauria de ser més exigent en aquest terreny, a base de sancions o a base d’arribar a més acords amb les diverses entitats financeres perquè hi hagués més habitatges disponibles per a la tasca social que cal fer.

Finalment, en l’apartat de preguntes, la Clara va insistir en aquells acabament de la plaça Mercat que no s’han gestionat correctament, com els contenidors de deixalles o la ubicació de pilones i senyals.

diumenge, 30 de novembre del 2014

Construïm l'Olot nou d'un nou país

Ahir la Marta Rovira em va presentar públicament com a alcaldable d’Olot a les properes eleccions municipals. Queda molt de temps i vés a saber què passarà de bo en aquest país d’aquí a finals del mes de maig. Però cal estar preparat per a totes les circumstàncies i, per tant, si hi ha les eleccions previstes, cal que l’esquerra independentista estigui preparada per liderar des d’Olot la transició cap a la República Catalana.


A banda del discurs de la Marta Rovira, que havia de ser esperançador i il·lusionant, explicant que tot aniria bé, que ens entendríem tots plegats i que l’any vinent ha de ser el de la construcció de la República, volíem que l’acte no fos un bany personalista: som republicans i no creiem en líders messiànics que estiguin per sobre del bé i del mal.

Així és que, a banda de presentar el cap de llista d’ERC-JuntsxOlot, volíem aprofitar la possibilitat d’emplenar la sala El Torín per presentar diversos membres del grup que fa anys que treballem conjuntament per oferir les millors propostes perquè Olot sigui la gran capital que tots volem.

És clar que no vam presentar el programa electoral (de fet, volem que sigui al més participatiu possible i, per tant, a partir d’unes bases inicials, plantejarem que els olotins i les olotines ens facin arribar propostes perquè els plantejaments finals siguin els de construir el millor futur per a tothom), però sí que vam plantejar diversos temes a partir d’una conversa “informal”.

En Quinto em va demanar pel un tema (només un) de cultura. I, evidentment, la resposta només podia ser que allò que defineix i diferencia la societat olotina d’altres societats menys cohesionades és el gruix de l’activitat associativa. Si només poguéssim triar un tema, potenciaríem la feina de les entitats amb més suport econòmic des de l’Ajuntament.

La Laila em va demanar sobre la pobresa. És clar que és el tema que més ens preocupa a tots i, des de l’Ajuntament, és difícil de resoldre perquè en gran part és conseqüència de la crisi econòmica. Vaig intentar explicar que el que pot fer l’Ajuntament és intentar pal·liar aquesta crisi fomentant l’empresa i l’ocupació, però sobretot intentant evitar que hi hagués persones desprotegides. A Olot tenim el centre de distribució d’aliments i el menjador social, però cal que es reforci la bona feina que es fa des del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa perquè les possibles actuacions no recolzin més del compte en el voluntariat. Benvingut sigui, però l’Ajuntament ha de pensar que afecta exclusivament la seva responsabilitat.

En Nats em va preguntar sobre les escoles bressol. L’educació ha d’ocupar el lloc essencial en les actuacions municipals. Els experts diuen que és important l’escolarització dels infants a les escoles bressol perquè tinguin un aprenentatge més fàcil en les etapes posteriors. Doncs l’Ajuntament hauria de garantir que les condicions per a l’escolarització fossin al més atractives possible perquè tots els olotins s’escolaritzessin al més aviat possible. Tant de bo la millora de l’oferta incrementés la demanda, que ha caigut per la crisi, i poguéssim reobrir l’escola bressol de Sant Miquel ben aviat.

La Clara em va preguntar per l’estadi de futbol. D’altres no ho sé ben bé, però nosaltres estem convençuts que ben aviat serem independents. La lliga catalana de futbol no serà inferior a la danesa, la grega, la portuguesa o, fins i tot, l’holandesa. Volem que l’Olot jugui a primera? Nosaltres sí: per tant, cal posar fil a l’agulla per tenir un camp en les millors condicions, adequat a les necessitats de la ciutat. De moment ja tenim els vestidors, però cal acabar tot el projecte de construcció d’un camp per a 5 o 6.000 persones.

Olot ha de ser un exemple d’una manera de fer progressista, respectuosa i cohesionadora per a la futura República.

En Manel em va demanar sobre la variant. La resposta és la que tots volem: necessitem una variant que pal·liï la incidència del trànsit de l’avinguda Sant Jordi. El que sembla que ens plantegen és una autopista que no resoldrà la circulació interna. Nosaltres plantegem que es faci un projecte que tregui el trànsit del centre de la ciutat i que faciliti l’accés als polígons. I, si volen fer una autopista, que la facin completament respectuosa amb l’entorn tan fràgil que tenim.

La Susanna va preguntar pel transport públic a Girona i a Barcelona: car i limitat. Està clar que, si no és prou atractiu, hi ha menys usuaris i el preu s’encareix, la qual cosa fa que encara hi hagi menys usuaris, etc. Creiem en el transport públic i s’ha d’aconseguir fer més atractiu perquè sigui útil i rendible. Incorporar Olot en el Sistema Tarifari Integrat de Girona i de Barcelona és imprescindible per solucionar aquest tema.

L’Anna va introduir el tema de l’estalvi energètic. Volem crear un pla d’eficiència energètica en tots els edificis públics de la ciutat i un pla de suport a empreses i particulars perquè adaptin els seus edificis amb paràmetres d’eficiència energètica i ús d’energies alternatives.

La Meius va incorporar el tema de les xarxes socials i de les possibilitats que s’obren per una ciutat com Olot. Vaig aprofitar per referir-me a projectes empresarials de joves olotins que han tingut un èxit impressionant amb la utilització de les xarxes socials que no són només el futur, sinó que ja són el present. Des d’Olot mateix es poden fer coses que fa uns anys eren impossibles: estudiar graus universitaris, crear empreses amb contactes a tot el món, comunicar-se amb qualsevol racó del planeta... L’Ajuntament ho ha d’impulsar decididament perquè aquests emprenedors no hagin de fugir de la ciutat per guanyar-se la vida.

Finalment, en Lluís va voler parlar de propostes sobre ocupació i economia. És clar que el dinamisme d’Olot prové de les seves empreses que permeten tenir un grau d’ocupació més elevat que en altres llocs del país. Des de l’Ajuntament cal facilitar el desenvolupament de les empreses ja existents, però també cal potenciar la creació de noves empreses i donar suport a l’emprenedoria. Vaig posar d’exemple el cas de l’empresa líder en eficiència energètica, referent a tot el país, que va néixer en un viver d’empreses, per explicar que no és una mala idea crear un gran centre de creació d’empreses perquè aquell talent olotí que té idees de negoci puguin tenir totes les facilitats per iniciar els seus projectes.


I aquí vam acabar perquè ja tindrem temps de perfilar les nostres posicions. Vam acabar amb un tastet de coca de Mieres i ratafia d’Olot per poder xerrar una estona amb tots els amics que ens van voler acompanyar en l’inici d’aquest projecte tan ambiciós.

dissabte, 29 de novembre del 2014

Lluís

Dia trist, molt trist. Ens ha deixat en Lluís López. No ha pogut lluitar més.

No li podré dir mai més fins a quin punt n’estic agraït, però segur que ell sempre ho ha entès.

En Lluís era d’aquells professionals discrets. D’aquells que, sense grans plans ni grans recompenses, era capaç d’infondre el cuquet de la matèria que impartia (en el seu cas, l’Educació Física) entre els joves estudiants d’Educació Secundària: emplenar el cotxe i fer quilòmetres per portar quatre marrecs a uns cros, iniciar els primers camins per a la construcció d’un club de vòlei que ha arribat a ser modèlic, començar la pràctica d’un esport gairebé desconegut com el bàdminton...

En Lluís, des de la seva humilitat, era molt gran.

Jo només hi puc estar agraït perquè, quan vaig arribar a l’IB Montsacopa per començar el curs del 1990, va ser la persona que em va acollir, juntament amb el llavors director del centre, en Juli Clavijo, amb els braços ben oberts. I, des d’aquell moment, crec haver mantingut una amistat entranyable, malgrat que les circumstàncies ens portessin per camins més llunyans.

En Lluís sempre ha estat una persona amable i col·laboradora amb tothom, fins i tot quan el diagnòstic del càncer incipient ens va agafar a tots desprevinguts.

Han passat anys, molts anys. En Lluís lluitant amb una malaltia que se li reproduïa, però que li permetia tenir llargs períodes en què gaudia plenament d’aquest món i que li ha permès fer viatges que sempre havia desitjat. Li ha permès conèixer gent d’altres continents...


Fins que ha arribat el cop definitiu. El maleït càncer ha tornat a vèncer i no ha pogut fer-hi més. L’enterrarem, però la seva il·lusió ens il·luminarà per sempre. I, ara, només puc remarcar el meu agraïment per tot el que m’ha arribat a donar.

divendres, 21 de novembre del 2014

Novembre: Ple de la mala educació

Han passat pocs dies des del ple de pressupostos i no hi havia molt temes a tractar, tot i que n’hi havia de prou interessants com la modificació dels estatuts del CASGx i del SIGMA: a Madrid (entès com a poder de l’Estat) no volen més de 15 representants polítics en un consorci. No deuen saber (i de ben segur que tampoc no els importa gens...) que a la Garrotxa no n’hi ha cap que cobri un cèntim per figurar en els consells rectors d’aquests consorcis (una altra cosa són els bancs, les caixes i altres empreses privades...).

També vam aprovar el reglament del mercat del rengle i el dels usos del Firal, que havíem reclamat insistentment. Finalment, estem contents perquè l’equip de govern ha seguit el procés participatiu que pensem que és imprescindible en aquest tipus de tràmit. És clar que nosaltres no ens limitaríem a obrir un espai telemàtic i a fer un parell de trobades amb els veïns, però per aquí es comença.

També vam fer l’habitual modificació de crèdit: simplement, els diners destinats a una partida pressupostada que no s’ha executat es destinen a una altra partida. Ho comento perquè el representant del PSC sempre comença la seva intervenció argumentant que ells sí que tenen criteri i de vegades hi voten a favor, de vegades en contra o s’abstenen i amb això volen fer una crítica de la nostra posició, demostrant que no han entès res o no volen entendre res. La posició d’ERC, exceptuant els casos extraordinaris que s’apliqui una partida a un concepte que no tindria cap sentit, és la d’abstenir-nos. Per què? Doncs perquè potser estem d’acord en la destinació de la partida, però no tenim cap garantia que aquesta destinació seria la que nosaltres prioritzaríem si estiguéssim en el govern municipal. És a dir: per què aquesta actuació i no pas una altra? Doncs perquè així ho ha decidit l’equip de govern. És l’actuació prioritària? No ho sabem, però si nosaltres estiguéssim governant la ciutat ens agradaria que els grups municipals ens permetessin gestionar el pressupost aprovat com creguéssim millor en cada moment. I, per això, ens abstenim. Senyors del PSC: no perquè no tinguem criteri, sinó perquè no som nosaltres els qui apliquem el pressupost i, segurament, nosaltres ho faríem d’una altra manera. Però, com que no els interessa escoltar raons, tenim clar que seguirant afegint el mateix estirabot d’aquí al final d’aquest mandat.

Aprovació provisional (perquè ja es va fer l’aprovació inicial, però sembla que alguns regidors no se n’han assabentat) de la modificació d’usos de l’edifici de l’hospital: ja ho vam dir pel setembre i no hi tornarem. No ens agrada l’ampliació a ús comercial fins a un 20% de l’espai. Però, com que el que volem és diàleg i acordar una actuació global sobre l’edifici, ens vam abstenir.

La Clara Casanovas va donar la nostra posició sobre la moció per declarar Olot municipi que treballi per la pau. Evidentment, tots els grups hi vam estar d’acord. Ara: hi ha una sèrie de temes prou genèrics que superen l’àmbit d’un Ple municipal, com la fabricació d’armament i l’existència de l’exèrcit.

Finalment, vam presentar (conjuntament amb CiU-RCat i la CUP) una moció agraint als voluntaris la participació en la consulta del 9N. Evidentment, nosaltres vam remarcar que tots aquests voluntaris tenien clar que aquesta no era la consulta definitiva, sinó que ara calia deixar pas a la política i treballar per aconseguir un mandat democràtic que ens permeti dur a la pràctica allò que hagin expressat els catalans a les urnes, mitjançant una consulta legal, un referèndum acordat, unes eleccions anticipades o les properes eleccions municipals.

La Clara va fer una sèrie de preguntes: sobre la ubicació definitiva de les ceràmiques de la plaça Mercat, sobre l’arbrat de la plaça dels Coloms, sobre la frenètica acceleració de les obres de la plaça Mercat i la manca d’il·luminació del carrer Antoni Llopis i de l’entrada del nou hospital.

Però no voldria deixar passar l’oportunitat d’aquest comentari per referir-me a la meva última intervenció en aquest Ple.


Vaig manifestar que el senyor Mulleras té tot el dret a demanar respecte per als representants de PxC i les seves opinions, per això a cap dels regidors del Ple se’ns acut de referir-nos-hi com a feixistes, racistes o altres apel·latius que sovint s’han aplicat a la seva formació, tot i que sovint m’he de mossegar molt la llengua per no contestar a segons quins comentaris i, per descomptat, m’he d’aguantar molt quan d’altres representants del consistori riuen les suposades “gràcies” que el senyor Mulleras fa al llarg dels plens. No, les declaracions i les posicions del senyor Mulleras no fan cap gràcia. Ara: el senyor Mulleras es permet el luxe de no aplicar als altres la norma que vol que els altres apliquin a ell i no té cap recança a faltar al respecte a altres formacions presents en el Ple. En aquest cas, al grup d’Esquerra Republicana. Aquesta vegada no vaig voler deixar-ho passar i ho vaig voler manifestar en el mateix Ple. Evidentment, el senyor Mulleras no tenia ni idea de què li parlava. Mal exemple per al consistori olotí on, malgrat les discrepàncies ideològiques, tots els representants polítics manifestem les nostres opinions amb el degut respecte a les opinions i les posicions dels altres. Tant de bo no es compleixin les prediccions que el senyor Mulleras va reiterant en els plens de la nostra ciutat en el sentit que serà el proper alcalde d’Olot. No aporta res positiu a la política de la nostra ciutat ni al benestar i a la convivència dels nostres conciutadans.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Que no ens esborrin el somriure

Subtítol: Eufòria després del 9N

Primer de tot: quina alegria veure en primera línia famílies senceres, avis, fills, néts i potser besnéts entrant tots junts als locals (anava a escriure “col·legis”, però es veu que no ho eren) electorals amb el vot preparat i amb un somriure als llavis!

La foto de rigor amb el fill posant el vot a l’urna, que encara és petit, i l’avi amb els ulls plorosos perquè, finalment, ha pogut respondre a una pregunta que s’ha passat tota la vida esperant que la hi fessin.

Malgrat les dificultats organitzatives, malgrat que ha acabat sent només una jornada de participació ciutadana, malgrat que no tenia garanties legals, malgrat que ens han volgut posar la por al cos i ens han amenaçat i menystingut alhora, gairebé dos milions i mig de catalans hauran volgut donar la seva opinió sobre la independència de Catalunya. Més de 13.000 olotins.

I ara què?

Doncs el que tothom espera, no? Que tots els partits polítics es deixin estar de tàctiques i càlculs electoralistes i que es posin d’acord sobre com s’ha de fer al més aviat possible unes eleccions que siguin determinants i que tinguin un resultat vinculant.

Tota aquesta gent que va anar a votar ahir no vol esperar més: no vol esperar a les properes eleccions municipals a veure què passa; no vol esperar a les eleccions espanyoles del novembre del 2015 confiant que surti un govern espanyol amb minoria; no vol esperar el final d’aquesta legislatura i després ja veurem què...

Amb llista unitària, sense llista unitària, amb uns acords mínims, sense uns acords mínims, però volem votar i volem decidir el futur del nostre país. I que cada partit respongui electoralment de les seves posicions, sense jugar a la puta i la Ramoneta, sense buscar la foto, sense penjar-se medalles de la feina que hem fet tots els voluntaris.

dimarts, 4 de novembre del 2014

Votaré per dignitat, votaré per Víctor Jara

La coincidència de l’anunciada suspensió de la jornada de participació cívica del 9N per part del Tribunal Constitucional espanyol amb la presentació de l’anunci final de campanya de l’ANC “Votaré per tu” m’ha fet tenir un moment de reflexió enmig d’aquesta espiral que fa mesos que ens xucla cap a un final inconegut però engrescador...


Primera reflexió: per dignitat. No pot ser! No pot ser que el govern espanyol s’empari en la interpretació esbiaixada d’unes lleis que no només impedeixen votar democràticament una part de la seva ciutadania, sinó que menyspreen la seva voluntat, que no volen ni saber l’opinió de 7,5 milions d’espanyols. Per dignitat, la gent ha de sortir al carrer... Avui, picant cassoles; diumenge, votant, tant sí com no.

Segona reflexió: per democràcia. No volem res més que poder votar, que poder comptar la quantitat concreta de defensors d’una opinió o d’una altra. En el món democràtic, la crida a la ciutadania en referèndum perquè es manifesti democràticament sobre els temes més diversos és ben normal, jo diria que sortosament ordinària. A l’Estat espanyol, no. Aquí la ciutadania només compta per pagar.

Tercera reflexió: i ara diuen els detractors (PSC-PP-C’s) que aquesta jornada de participació ciutadana no té les mínimes garanties democràtiques (i, tot i així, apareix la impugnació del TC!). Com poden tenir tanta barra? Aquells que han impedit que es dugui a la pràctica el que el poble de Catalunya demanava (un referèndum pactat amb el govern espanyol, com s’ha fet a Escòcia) ara diuen que la jornada participativa amb voluntaris (que hi hagi 40.000 voluntaris tampoc no els importa gens...) no té prou garanties... En fi!, ja ens veurem quan surtin al carrer per demanar el vot en altres eleccions.

Quarta reflexió: i, encara, n’hi ha que denuncien que només votaran els del Si, perquè els del No han quedat exclosos de la consulta! I quina barra! Portem mesos, per no dir anys, informant-nos sobre el tema. Sobre les bondats o dubtes de la independència. I els del No només han tingut una resposta: no es pot fer perquè no us deixarem fer el referèndum. I ara es queixen que queden exclosos. Senyors: és tan fàcil com sortir al carrer, buscar el local electoral que els correspon, agafar una papereta i marcar una creu en el No. Ho sabran fer, o no han perdut la consciència de què és una consulta? Potser els molesta que el seu vot valgui el mateix que el de qualsevol altre...?

I cinquena (més que res per acabar): fa dies que plana en algunes ments ràncies la possibilitat d’acabar-ho tot per la força (com allò de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys), com si Espanya fos una dictadura, com si no formés part de la Unió Europea, de l’OTAN, etc. No, dissortadament per ells, ja no estem en una dictadura. I, per això, avui més que mai vull votar per ells, vull votar per tots aquells que no ho poden fer perquè un depravat dictador els ho impedeix. Ho tinc ben clar:

JO VOTARÉ PER VÍCTOR JARA!

divendres, 31 d’octubre del 2014

Olot: el Ple del pim, pam, pum...

I no és que ens agafés desprevinguts, però volíem creure que si acabaria sent així... En fi!, que cadascú carregui amb el que li correspongui:

Ple d’octubre, ple de pressupostos. Fins ara no havia passat gaire res més que cada Grup Municipal defensava les seves posicions, votava, i a treballar per la ciutat. Nosaltres sempre havíem treballat prèviament per plantejar propostes a l’Equip de Govern i ajudar a millorar la ciutat.

Però l’any vinent hi ha programades les eleccions municipals i sí: pim, pam, pum! Les intervencions dels altres grups de l’oposició van discrepar radicalment del que havien estat els exercicis anterior. Llargues i àrides intervencions, amb propostes populistes (s’han d’abaixar els impostos!) sense tenir en compte res més que no fos “la foto”; com si el Ple consistorial s’hagués convertit en un míting electoral.

I nosaltres? Doncs no vam voler caure en el parany: seguim pensant que la ciutat s’ha de construir entre tots, des del diàleg i les propostes positives. Com que eren els pressupostos d’un any electoral, només vam demanar que se seguís la mateixa línia de contenció que els anys anteriors i que no s’incrementessin els impostos a la ciutadania; alhora, tenint en compte que un nou consistori gestionarà el pressupost durant el segon semestre (si finalment les eleccions es produeixen), vam demanar que no s’incloguessin inversions extraordinàries en la primera part de l’any. L’equip de govern ens va assegurar que seria així, que aquest ja era el criteri que tenien previst.

Sí que no vam poder deixar passar l’oportunitat del 75è aniversari de l’assassinat del president Companys per demanar una partida de 15.000€ per erigir-ne un memorial. I l’equip de govern de CiU-RCat ho van acceptar. PP i PxC van posar el crit al cel després d’haver demanat no sé quines partides per no sé què “argumentant” que no s’han de “reobrir ferides”. Lamentable! El PSC no va dir res...

És a dir que, com hem dit des del primer dia, els pressupostos, les ordenances fiscals i les modificacions de crèdit són responsabilitat de l’equip de govern per poder tirar endavant la seva gestió. Nosaltres sempre hem intentat fer aportacions a partir de l’estructura que ha convingut a qui ha guanyat les eleccions, però és evident que no seria l’estructura que nosaltres defensaríem. Ara: entenem que la ciutat s’ha de poder gestionar i que si no es presenten actuacions fora dels criteris bàsics que hem plantejat ens podem abstenir per no col·lapsar-ne la gestió.

Hi hagi eleccions l’any vinent o no. Ja hi haurà temps de presentar les nostres propostes!

dilluns, 29 de setembre del 2014

Menyspreu

No em surt cap més paraula.

Aquests dies, amb la intensitat del moment, amb els esdeveniments que s’han succeït, amb els instants transcendentals que hem anat vivint, m’he estat de fer-ne un lleuger comentari, que no hauria aportat res a la magnitud de les circumstàncies. Avui, però, no em puc contenir...

Menyspreu.

No em surt cap més paraula. La casta que governa l’Estat espanyol, i que és capaç de manipular l’opinió pública, ens menysprea. Són els mateixos que van imposar que a la Constitució espanyola hi figurés la tutela militar, són els mateixos que van imposar una dictadura a sang i foc, en contra de l’opinió del poble, dels més febles; són els mateixos que tenen clar que cal bombardejar Barcelona cada cinquanta anys.

El TC ens menysprea: tant és que fa quatre dies digués el contrari del que pretén dir ara. Els catalans no podem votar, només faltaria!

El govern espanyol ens menysprea: tant li fa que els catalans estem en desacord amb les seves decisions. No tenim cap dret. I punt!

Per al govern espanyol, per a la casta que governa Espanya des que Napoleó es va inventar el regne, Catalunya no existeix, els catalans no existim: per a ells, som els espanyols que habitem en les quatre províncies del nord-est peninsular. Només faltaria que aquella gent díscola, que es creu superior perquè és a tocar la frontera dels Pirineus, cregués que té cap dret. Els toca obeir i callar!

Fins i tot són capaços de passar per alt l’ordenament constitucional que els justifica, si això és imprescindible perquè els espanyols que viuen en el nord-est hagin de passar pel tub. Callar i pagar, que per això ens tenen!

I, mentrestant, els catalans hem d’aguantar imposicions, censures, negacions, amenaces... Per sort, els bombardejos ja han passat a la història de l’Europa occidental.


Ni ens accepten la llengua (a l’Aragó marginen el LAPAO), ni ens accepten la història (“cal espanyolitzar els alumnes catalans!”), ni ens reconeixen drets (la Generalitat és un invent de la “democràcia” espanyola)...

A Espanya, tot allò que és català no és espanyol: les televisions espanyoles no difonen els escriptors catalans, ni es preocupen per la música ni les tradicions catalanes (els trabucaires són uns terroristes), ni celebren els èxits dels esportistes catalans...

Fins i tot, els sembla poc que l’economia catalana contribueixi per sobre de les seves possibilitats a l’economia espanyola, passant de la 4a posició abans d’impostos a l’11a. Resulta que els catalans som uns insolidaris i que pobres de nosaltres que se’ns acudeixi robar un euro d’extremenys, castellans, andalusos, gallecs...

Ens menyspreen.

I no és que vulguem un tracte especial. Només volem que no siguem tractats com una colònia. Només volem que les lleis que ens governen siguin iguals per tothom i que defensin els nostres drets. Però ni així...

El TC i el govern ens menyspreen, com a colònia.


I, com a colònia, ens és aplicable el dret internacional a l’autodeterminació dels pobles. Tots junts avancem, amb pas ferm, cap a la independència!

divendres, 26 de setembre del 2014

Ple "ordinari" de setembre

Després de dos interessants plens extraordinaris, finalment ha tocat l’”ordinari”. Malgrat l’aturada d’agost, no era un Ple amb un ordre del dia extraordinàriament dens, però sí que ha resultat ser prou interessant.


Començant per l’habitual “modificació de crèdit”: d’entrada hem dit, com sempre, que bona part d’aquests canvis de partida en el pressupost han de passar per Ple per l’aplicació de la nova llei d’Administracions Locals. Entenem que l’equip de govern ha de tenir uns marges per poder gestionar el dia a dia i per impulsar les seves posicions i, per això, com hem fet sempre, ens abstindrem; en aquest cas, però, hem volgut repassar totes les partides perquè l’import global era prou ampli (430.000€) i, en molts casos, no hi coincidíem.

No repetiré tot el que vaig dir, però sí que voldria fer incidència en un parell d’aspectes: l’alcalde, en la resposta, va subratllar que tenien com a eixos prioritaris de cares al futur la creació del Parc dels Volcans i la Residència d’arts, lletres, ciències i humanitats. En el cas de la residència, pensem que és un molt bon projecte, però que té uns costos elevadíssims i que, en aquests moments d’ajustaments, no veiem que els beneficis que pugui aportar per a Olot siguin equivalents a la despesa. Pel que fa al Parc dels Volcans, contractarem una empresa per elaborar el projecte de cares a demanar una subvenció de fons europeus: no ens han agradat els apunts que hem vist sobre el Parc dels Volcans, no ens agradaria que els volcans es convertissin en un “parc temàtic”, no hem pogut incidir en l’elaboració del projecte...

Es destinen diners a la compra d’un espai del carrer del Roser que és important per a la ciutat, però nosaltres hem remarcat que hi ha altres finques que calia tenir presents: nosaltres, fins i tot, ho portàvem en el programa electoral: cal pensar en les finques per ampliar la zona esportiva del Pla de Baix!

Es tanca la segona fase dels vestidors de l’Estadi Municipal. Molt bé, però cal preveure que s’ha de començar a destinar una partida per a la resta d’actuacions que s’hi ha de fer. Ara que hi ha algun romanent potser era el moment de fer-ho!

I, entre moltes altres coses, hem qüestionat la partida d’alcaldia, el conveni extraordinari amb la Mostra de Pessebres, etc. Prou motius per votar-hi en contra, però, com he explicat abans, si nosaltres governéssim, també ens agradaria que l’oposició ens permetés un marge d’actuació, encara que en alguns aspectes no coincidíssim, i ens hem abstingut.

Sobre la carretera de Riudaura, hi havia un punt menor de delimitació de les servituds. En la documentació, però, com ja havia passat en la desafectació de la traça de la variant per la dreta del Riudaura, ens hem trobat un dibuix del pas de la variant en viaducte a l’alçada del barri de l’Hostal del Sol. Encara que no afectés el punt que aprovàvem, hem volgut subratllar que ni que fos “en fase d’estudi” això trencava l’acord municipal de fer-hi el pas amb un túnel. No venia al cas del punt, però l’alcalde ha aprofitat per explicar que no hi ha voluntat de les administracions implicades de fer-hi un túnel pels costos que comporta i també ha aprofitat per insinuar que s’ha de fer perquè, segons ell, no es pot fer la solució provisional que nosaltres proposem per l’avinguda dels Països Catalans i l’avinguda Europa.

Deixeu-me tornar a escriure la nostra posició, d’entrada, sobre el tema: la variant és necessària perquè el pas per l’avinguda Sant Jordi és insostenible. Però cal tenir en consideració l’impacte ambiental i l’impacte sobre el barri de l’Hostal del Sol que implicaria nova variant en superfície. Si ho fem així, pot tornar a passar el que ha passat en el traçat actual per l’avinguda Sant Jordi. És clar que la solució provisional que proposem és comptant amb el mateix trànsit que passa actualment per l’avinguda Sant Jordi. No és excusa dir que hi ha l’Hospital: ara hi ha cases i bé que hi passen els cotxes... El problema el tindrem si volen incrementar-hi el trànsit, si volen convertir la variant d’Olot en una carretera de pas de vehicles pesants cap a la frontera amb França. Pensem que no ens convé: cal tenir present que l’orografia olotina és molt delicada i que fer-hi passar una “autopista” internacional ens comportaria moltes complicacions. Especialment, per als veïns que tindrien el viaducte a tocar!

Finalment, també ens vam abstenir en l’acord amb el Consell Comarcal per crear una Entitat Local de l’Aigua que gestioni les aigües residuals, competència que ja tenim traspassada al Consell. No entenem els beneficis de la creació d’un nou ens i tampoc no ens ho van saber explicar.

En el torn de preguntes, la Clara va demanar si s’havia analitzat bé què passava amb la paret del carrer dels Geranis de la qual havien caigut algunes pedres i que era plena de vegetació. Ens van dir que ho estudiarien.


També va demanar per una fumada que ens havia arribat sobre la creació o publicitació d’una suposada “marca” dels VOLCANS DE BARCELONA. L’alcalde va dir que no hi havia res d’aquest tema i ens va deixar més tranquils.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Olot dóna suport a la consulta del 9N

Avui jornada històrica a Catalunya. La sala de Plens a vessar, mostra de la transcendència del moment. Transcric la meva intervenció:

Els catalans volem votar. Com diu el text de la moció que avui aprovarem, juntament amb la majoria de municipis de Catalunya, els ciutadans hem fet els deures: milions de persones hem sortit al carrer a la manifestació del 10 de juliol del 2010, contra la sentència del tribunal constitucional sobre l’Estatut del 2005, i a les manifestacions de l’Onze de Setembre dels tres últims anys.

Segons les enquestes, el 80% de la població de Catalunya diu que està a favor d’un referèndum sobre la independència del país, i el 90% acceptaria els resultats.

En aquests moments decisius de la història del nostre país, ens toca als representants polítics assumir la responsabilitat que se’ns ha encomanat. Hi ha ajuntaments governats pel PP i pel PSC que ja han manifestat que no col·laboraran en la consulta del 9 de novembre. Hi ha partits polítics que ens demanen diàleg, que, com en el joc de l’oca, tornem a la casella de sortida, com si en aquest país no hagués passat res en aquesta última dècada.

N’hi ha que diuen que s’ha de canviar la Constitució. Ben curiós, el PP hereu dels que van votar en contra de la Constitució ara n’és el més fervent defensor. El PSOE diu que s’ha de reformular en sentit federal; però ens consta que el PSC només ha rebut un NO per resposta quan ha plantejat al PSOE la incorporació del dret a decidir dels catalans.

Quina part del NO no entenen?

En un estat de dret modern, s’ha de garantir la separació de poders; però  a l’Estat espanyol govern i oposició ja tenen clar què ha de dir el tribunal constitucional. Quina enveja ens fa la cort suprema del Canadà!

Ens diuen que la consulta ha de ser legal, quan sabem que tenim les cartes marcades, que els tribunals tenen dictades les sentències i que PP i PSOE no ens escoltarien ni que ho demanéssim el 100% dels catalans.

Quan les lleis són injustes, tenim l’obligació de desobeir-les!

Per acabar, només m’hauria calgut citar les paraules d’algú que s’ha fet ben famós aquests dies: “Podria haver prohibit el referèndum, però sóc un demòcrata i he preferit que els escocesos parlessin.” David Cameron, primer ministre conservador del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.


Resultat final de la votació: 17 sí (ERC, CiU, PSC); 3 no (PxC, PP)

dissabte, 13 de setembre del 2014

V de Vesània

I nosaltres, catalanets disciplinats, que ens pensàvem que això seria Vufar i fer ampolles: una jornada reiVindicatiVa, festiVa, pacífica, per demostrar la nostra Voluntat indestructiVle.

Il·lusos! Però si Espanya és la nació més antiga d’Europa, i qui diu d’Europa diu del Món, que ja existia molt aVans dels iVers i sort que la història ens ha donat èpics episodis, com els del Cid Campeador, que ens han preserVat dels funestos emVats de la història. V de Víctor, és clar, per la gràcia de Déu, de la guàrdia mora del generalísimo i dels aVions del führer i del duce, que ens Van retornar a l’ordre després de temps conVulsos que posaVen en perill el nostre món idíl·lic.

Espanya és una nació com cal, una unitat de destí en l’uniVersal, no com els VàrVars del nord que resolen les discrepàncies a les urnes, com a Suècia, el Canadà, el Regne Unit, Dinamarca o Vèlgica; i ja no Vull dir res del món gens ciVilitzat de IugoslàVia, TxecosloVàquia o la URSS (que sempre haVia estat Rússia fins que Van aparèixer les hordes roges i sort d’en Putin que està tornant les coses al seu lloc!).

I si els catalans s’han tornat independentistes és que han emVogit després de 35 anys d’adoctrinament separatista a les escoles. Com diu en Vert, cal espanyolitzar els nens catalans, caldrà fer un pla de reeducació. I, si no Volen creure, cap al Gulag hi falta gent!

I no oblidem pas la diVisió de propaganda del règim, la CCMA: sí, ja saVem que només la miren menys del 20% de catalans, però no s’han de deixar escletxes. Suprimir les teleVisions autonòmiques i centralitzar la informació. Amb el parte de plasma n’hi ha prou i de soVres per ser un Von espanyol i no un polaco de merda.

I si els catalans Volen Votar, que saltin!

Amb aquest panorama, no podem entendre de cap manera que encara hi hagi Vons espanyols a Catalunya que Vulguin Votar NO, o SÍ-NO... No patiu: us salVarem de les urpes del separatistes.

dijous, 11 de setembre del 2014

La història no és cíclica

Matinada de l’onze de setembre, som als baluards de Barcelona, esperem l’assalt final. Berwick ha obert una bretxa a les muralles que no podrem defensar. Només un miracle ens pot salvar, però homes, dones i nens donarem el nostre darrer alè per defensar les nostres llibertats... No esperem cap compassió de Felip Quint, arrasarà tot el que podrà. Que la nostra lluita guiï els nostres compatriotes futurs. Que el nostre sacrifici no hagi estat debades!

Foto: I aquí el cartell de l'onze de setembre

"Que els camps s'inflamin
amb el foc de les roselles,
I els marges s'omplin 
del doll groc de la ginesta" 

#11Setembre #VeigV

300 anys després la història no es repeteix. Encara tenim el mateix enemic i encara som aquí, el mateix poble, la mateixa gent que lluita per defensar les nostres llibertats. Han passat generacions i generacions, però la mateixa lluita ha persistit durant segles. L’enemic ens ha volgut arrasar manta vegada, però encara hi som!

La història no es repeteix: en aquests tres-cents anys hem viscut moments molt difícils, hem estat a punt de desaparèixer diverses vegades, però no ho han aconseguit. I, ara com mai, tenim la victòria a les nostres mans. Ens en sortirem!

Per tots aquells que ens han precedit en la lluita, per tots aquells que en moments de gran dificultat ho han arribat a donar tot per la supervivència del nostre poble, per tots aquells que han somiat de poder arribar a tocar el final del camí... Ara no ens podem fer enrere, resistirem, com fa 300 anys, al peu dels baluards i garantirem la nostra llibertat.

Ho devem a tots els que ens han precedit en la lluita. No fallarem!

(Incloc una imatge dels companys de Vilafranca que m’ha agradat especialment, suposo que em permetran la llicència...!)

dijous, 4 de setembre del 2014

Ple extraordinari: ara vénen les presses

Transcric la meva intervenció al Ple. Ara no s'hi valen presses: hem tingut cinc anys per asseure'ns i consensuar propostes. Ja sabíem que hi hauria un buit quan s'obrís el nou hospital; per això ERC-Olot vam improvisar una consulta a peu de carrer. Fem-ho bé perquè val la pena; no improvisem!

No estem d'acord amb l'ampliació d'usos de l'edifici de l'Hospital. No estem d'acord que un edifici públic sociosanitari es pugui dedicar, ni que sigui parcialment, a activitat comercial privada. No ens agrada. Hi ha molts espais desocupats al centre i prou comerços amb dificultats perquè pensem en una superfície comercial de més de 2.000m2.
Ara: entenem que els 11.000m2 de l'edifici, en ple centre d'Olot, són una oportunitat que requereix molta generositat per part de tots i molta planificació.
ERC demanem que no siguem víctimes de les presses en una actuació d'aquesta entitat. Segurament, ja ens havíem d'haver posat fa uns anys, segurament l'actuació puntual de la gestió de l'illa tèrmica requereix celeritat. Hi estem d'acord.
Per la resta, però, nosaltres voldríem un debat, una anàlisi detallada de les possibilitats de l'espai, que inclogui experts urbanistes, partits polítics i participació ciutadana.
Intentem evitar un edifici que sigui com la criatura de Frankenstein, fet a pedaços; intentem evitar fer actuacions puntuals que danyin les possibilitats globals de l'edifici.
No ens deixem endur per allò que nosaltres en diríem "ocurrències". Ara mateix, per exemple, nosaltres estem convençuts que la millor opció seria traslladar-hi La Caritat i possibilitar que tot l'Hospici es dediqués a Cultura. O potser seria interessant ubicar-hi un Centre d'Assistència Primària, o fins i tot traslladar-hi l'actual CAP.
Però volem fugir d'opinions singulars i improvisades. Pensem que les possibilitats de l'edifici són tan grans que poden marcar el futur del centre d'Olot.
Per això demanaríem que no es comencés a plantejar res fins que no s'hagi fet tot aquest procés i s'hagi arribat a aquest acord definitiu. Que no es comenci a treballar per parts, improvisadament, fins que no es tingui un projecte complet.

I, per això, en benefici d'aquest acord i de treballar sense traves per analitzar quina és la millor solució, encara que a nosaltres no ens agradi l'opció comercial privada, ens abstindrem per facilitar la tasca de planificació que volem que sigui al més participativa possible.