dilluns, 26 d’agost de 2013

Temps d'innocència

Començar una obra de la Carme Riera sempre és una garantia. De fet, sempre n’he acabat la lectura convençut que és una de les més grans escriptores del país i que, quan s’ha queixat de manca d’atenció periodística, tenia tota la raó del món.


Des dels contes iniciàtics de Te deix, amor, la mar com a penyora i de Jo pos per testimoni les gavines, passant per les ja consolidades Qüestió d’amor propi o Una primavera per a Domenico Guarini, el gran èxit Dins el darrer blau, i les darreres La meitat de l’ànima, L’estiu de l’anglès i l’inusual “thriller” Natura quasi morta que encetava un camí incert que no li acabava d’escaure, com ja vaig escriure en un post de fa una colla de mesos, val la posar posar-se a llegir les obres de la Carme Riera.

Enguany ha encetat un nou camí que em penso que li escau molt més: Temps d’innocència vol ser un recorregut pels records més aviats costumistes d’una nena de vuit anys a la Mallorca dels anys 50, una mena de records personals a través de la mirada innocent de la infantesa perduda, amb un punt d’enyorança per una època que la Mallorca contemporània ha acabat superant del tot.

En aquesta mena d’autobiografia, Riera té l’encert d’emprar un llenguatge molt ric que es vol acostar al llenguatge col·loquial de l’època i que, tot sovint, la voluntat uniformitzadora de l’estàndard ha volgut esborrar.

Temps d’innocència és, doncs, una experiència ben interessant que pot ben bé obrir un nou camí literari en l’obra de Carme Riera. Potser no té el ressò mediàtic d’altres escriptors, però de ben segur que llegir les seves novel·les segueix sent un exercici ple d’emocions i que el temps acabarà posant la seva obra en el lloc que li correspon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada