dissabte, 4 de setembre de 2010

Més lectures d'estiu: El darrer manuscrit

He llegit amb delectació aquesta novel·la de Bartomeu Mestres, que s’encara amb un tema recurrent (els vencedors en la guerra d’Espanya) però des d’un punt de vista singular, gens usual.


L’estructura de la novel·la parteix d’un tòpic formal: les confessions manuscrites del protagonista, desgavellades i inconnexes, que van a parar a mans de l’editor poc abans de la mort de l’autor.

El context illenc permet introduir variants lingüístiques i filològiques especialment interessants pel que suposen d’acostament a la realitat popular, a la parla d’una època que està en vies d’extinció, si és que ja no ho ha fet irremeiablement.


Però l’interès i la peculiaritat de l’obra rau especialment en les condicions psicològiques del protagonista: un cap d’estació del tren de Felanitx, vinculat amb la falange, que ens explica els fets més significatius i truculents de la seva història i que el menaran al suïcidi amb què acabarà els seus dies.

Evidentment, no hi ha cap perill d’empatitzar amb aquest individu, la qual cosa encara singularitza més l’atractiu d’una novel·la que pot ser ben bé el relat psicològic d’un dels períodes més tèrbols de la nostra història.

Una lectura per recomanar..., si hi tenim el fetge una mica avesat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada