divendres, 23 de desembre del 2016

Ple final d'any: no sé si em vaig explicar prou bé!

Acabem el primer any complet del present mandat. Què podem destacar de l’any? Doncs personalment destaco el referèndum sobre el projecte del Firal. Encara que molts grups demanàvem analitzar què es proposava pel Firal, només ERC havíem manifestat explícitament que el procés havia de culminar amb una consulta a la ciutadania. CiU era molt reticent, però finalment va acceptar els nostres plantejaments i va acabar proposant la consulta que, finalment, ha acabat aprovant el projecte que caldrà aplicar en els propers mesos. L’equip de govern té molta pressa, però nosaltres pensem que val la pena fer les coses bé i sense precipitar-nos. Veurem... De totes maneres, l’equip d’arquitectes que hi està treballant mereix tota la confiança. Segur que sortirà bé!



Una altra topada en el Ple d’ahir va ser la creació de la Taula del Servei Integral de Suport a l’Associacionisme i l’aprovació del Pla de Joventut. Pel que fa al SISA, no cal dir que ens sembla una proposta excel·lent i només vam demanar que els partits de l’oposició també hi poguéssim estar representats. Bé..., no va quedar gaire clar! En la meva intervenció sobre el Pla de joventut vaig explicar que ens semblava que havíem perdut l’oportunitat de fer un pla seriós, ambiciós i participatiu, perquè el Pla es limita a recollir les accions que ja es fan. Com que la regidora delegada ens va manifestar que s’hi podrien incorporar propostes noves, ens vam abstenir perquè, de fet, en les propostes per al pressupost d’enguany ja havíem fet algunes consideracions sobre joventut que no van ser recollides: esperem que per l’any vinent, i si no ja veurem com ho valorem! Vaig aprofitar per tornar a demanar que s’agilitzi la creació dels consells assessors que preveuen els estatuts dels diversos organismes autònoms municipals i, entre ells un Consell de Joventut, la qual cosa em va permetre insistir en la idea que és important que totes les formacions polítiques del consistori hi estiguin representades. Algú va expressar que això podria ser un fre per al lliure funcionament d’aquests consells. I jo vaig insistir que res més lluny de la realitat, perquè els regidors tenim una responsabilitat i una representativitat que ens ha atorgat la ciutadania amb els seus vots. D’altra banda, en l’actual Consell Escolar Municipal hi som tots els partits i no hi ha hagut mai cap problema (al contrari, els diversos partits polítics estem més informats de tot el que s’hi debat i decideix), com tampoc n’hi va haver en l’antiga junta del Patronat Municipal d’Esports. Ens hem d’acostumar que els “polítics” no som una nosa o un fre, sinó que tenim una responsabilitat i que hem d’actuar d’acord amb aquesta responsabilitat. Com més informats puguem estar, millor. Veurem com acaba tot plegat.

Dos temes més van ser la Xarxa Espavilada de Calor i les inversions dels serveis d’aigua. L’Anna va explicar el que pensem des d’ERC, que la XEC està molt i molt bé, però que ja comencen a haver moltes actuacions respecte a les noves energies i que Olot ha de ser líder en projectes d’aquest tipus. No n’hi ha prou amb la XEC, cal seguir impulsant projectes en aquest sentit. Pel que fa l’aigua, encara que la concessió no acaba fins al 2029, l’Anna també va expressar que hauríem d’anar analitzant de quina manera es poden implementar els principis de la nova gestió de l’aigua i estudiar el tema de la municipalització del servei. Ens van contestar que falta molt. Sí, ja ho sabem, però mai no està de més pensar-hi amb prou temps per analitzar el tema més profundament.

No cal dir que, com sempre, el Ple va tractar molts altres temes i ens vam allargar i allargar... Però no vull deixar de fer constar la pregunta que va formular a l’alcalde la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Volien interpel·lar el Ple sobre la resposta a manifestacions islamofòbiques. No sé si em vaig explicar prou bé, però jo vaig intentar manifestar que la lluita de la UCFR és la mateixa que la d’ERC; que, de fet, nosaltres formem part d’aquesta organització, que és absolutament necessària donat l’increment del feixisme i el racisme en el nostre entorn polític. Ara: sí que vaig comentar que és important que no ens confonguem d’adversari. La ciutadania d’Olot va tenir el gran encert de no votar formacions xenòfobes per a l’actual consistori, però cal tenir present que sí que hi eren en els darrers dos mandats. Així que, avui per avui, no hi ha cap regidor a l’ajuntament d’Olot que no sigui antifeixista, n’estic plenament convençut. Però cal acceptar que no tothom comparteix les mateixes tàctiques o, fins i tot, l’estratègia d’UCFR. Vaig posar com a exemple que algú, ben lícitament, pot entendre allò que li atribueixen al Quixot: “Que parlin de mi, encara que sigui malament” (és la tàctica que va seguir Donald Trump i l’ha fet president dels Estats Units...) i seguir tàctiques diferents a la UCFR. Però aquests no són els enemics, no ens equivoquem: l’enemic són els feixistes i els racistes i cal lluitar-hi des de tots els fronts, tots units respectant la diversitat de formes de lluita.

Hi insisteixo: no sé si se’m va entendre prou bé.

Finalment, l’Anna va demanar si ja érem socis de Som Energia. I sí, per fi!


I res més: a celebrar les festes i que tinguem un bon any 2017, que ens porti a la independència!

diumenge, 20 de novembre del 2016

Montsita Casadellà

Ple de novembre. El més llarg de la història? No, potser no, però molt llarg: 3 hores i 45 minuts. En fi, mentre valgui la pena... Evidentment, en altres àmbits ja n’hauran fet el resum i hauran destacat els aspectes que han cregut més rellevants. Jo només vull destacar l’aspecte que per mi va ser el més important (el tema de l’Escola d’Art ja el tractaré en una altra entrada): vam aprovar per unanimitat la proposta d’anomenar Montsita Casadellà la pista de patinatge.

I és que nosaltres ho vam tenir clar des del primer moment: sense la tasca de la Montsita, no existiria el pavelló de patinatge artístic. Què menys que posar-li el nom de la persona que el va fer possible? Gairebé és una qüestió d’obligat compliment...

En el Ple, vaig poder tornar a afirmar el mateix que vaig dir quan vam anomenar Jordi Mora la pista de vòlei: la ciutat té l’obligació de manifestar el seu agraïment a aquelles persones que han treballat desinteressadament per difondre la pràctica esportiva i, per tant, per escampar els beneficis socials que implica.



Quan se’ns va acudir recuperar la idea d’anomenar Jordi Mora el pavelló de vòlei o quan se’ns ha acudit que calia anomenar Montsita Casadellà la pista de patinatge, no és que volguéssim personalitzar una tasca que forçosament és col·lectiva: és evident que en les dècades d’activitat d’aquestes entitats s’hi han implicat milers d’olotins i d’olotines: esportistes, entrenadors, directius, famílies, públic interessat..., però és amb gent com la Montsita que aquests projectes, que acaben implicant tanta gent, han pogut tirar endavant, han pogut ser una realitat.

Sense aquells que es posen davant i tiren del carro, els grans projectes no acaben reeixint. Què menys que homenatjar aquells que amb el seu esforç van fer possible un futur ni tan sols somniat i que, en el cas concret de la Montsita, després de deu títols mundials ens adonem que va posar la llavor però que no en va poder gaudir.


Amb la Montsita, fem també un homenatge a tots els presidents que la van succeir: en Miquel Casas, l’Agustí Colomer, en Joan Fàbrega i l’actual president, en Josep Sagués. Estem convençuts que tots ells estan orgullosíssims que la pista tingui el nom de la Montsita, la primera presidenta del CPAO. És la tasca d’aquestes persones (i dels centenars o milers d’implicats) que fan millor la nostra ciutat, la nostra societat. Els regidors del consistori municipal no podem fer res més que reconèixer-ho i felicitar-nos perquè podem representar una ciutat amb un teixit social tan actiu i tan altruista. Només per aquests moments, ja val la pena haver estat regidor del nostre ajuntament!

dissabte, 29 d’octubre del 2016

Cada cop més lluny

Pel que fa a ordenances Fiscals, insistim en el tema que l’any passat vam votar-hi en contra perquè implicaven un augment del 4% de l’IBI (encara que fos per equilibrar els ingressos derivats de la revisió del valor cadastral que va sol·licitar l’Ajuntament per adequar-lo a la baixa dels preus derivada de la crisi dels últims anys) i que aquest any ja ens està bé que es congelin els impostos, però que en el cas de l’IBI nosaltres hauríem preferit una rebaixa, com a mínim, de l’1% Encara que l’opció de l’equip de govern sigui augmentar els ingressos i, per tant, no van tenir en compte la nostra aportació, ens vam abstenir en l’aprovació de les ordenances.



Pel que fa a pressupostos, vam voler remarcar que ERC sempre ha tingut la voluntat que fer propostes i ajudar a millorar les condicions de vida dels olotins, encara que estiguem a l’oposició i que l’equip de govern de CiU i PSC tingui majoria absoluta.

En aquest exercici, ens presenten un pressupost de 33M€ (dos milions més que l’inicial del 2016 i que inclou un crèdit d’1,5M€ en previsió que el superàvit no es pugui aplicar a inversions i només a reduir deute).

Pensem que aquest augment i el superàvit dels darrers anys ens permeten ser prou ambiciosos a l’hora de fer propostes que millorin les condicions de vida dels olotins.

Quan comencem a parlar de pressupostos, pel setembre, ens diuen que presentem propostes. Nosaltres, que tenim una certa experiència, com ja vam fer l’any anterior, ja teníem preparats el que anomenem “pressupostos alternatius”, que volen ser molt més ambiciosos que unes simples propostes des de l’oposició. En el fons, plantegem 40 qüestions que bàsicament parlen de planificació i de cobrir pressupostàriament allò planificat.

Tenim clar que la majoria absoluta de l’equip de govern de Convergència i del PSC fa innecessari l’acord amb els grups d’esquerra que estem a l’oposició. I, de fet, no tenim gaires esperances de poder incidir en els pressupostos, donada l’experiència d’anys anteriors, especialment pel que fa a governs amb majoria absoluta.

Quan ens tornem a trobar, ens demanen que concretem 5-6 propostes per poder-les debatre per incloure-les en els pressupostos.

I, és clar, ho fem: presentem 7 propostes concretes amb la voluntat de poder incorporar algun detall en els pressupostos que ens ha presentat l’equip de govern.

Molt bé: ens diuen que els seus pressupostos són els més socials. Nosaltres diem que només faltaria!: per nosaltres, l’únic sentit que té la funció política i l’administració és el benestar social. Però nosaltres hi afegim: és que el suport a la cultura, les inversions en infraestructures, en seguretat tenen una dimensió social? Com diu el senyor Vayreda, la millor proposta social és la creació de llocs de treball, i nosaltres hi afegim: de llocs de treball dignes.

Anem al detall: ens responen i  ens diuen que de les nostres 40 propostes vostès ja han executat i tenen previst executar-les en un 63% Del 37% restant, evidentment, no ens diuen res, però permeti’ns dubtar de la interpretació de les propostes que diuen que ja s’estan executant:

Si anem al que ens responen a les 7 propostes concretes s’entendrà més fàcilment:
A la proposta de reduir la matrícula de les escoles bressol, de música i d’expressió fins a l’aportació per les famílies de l’any 2009, ens diuen que ja s’han reduït una mica i que l’aportació de l’IME s’ha incrementat en 60.384,5€

Des d’Esquerra Republicana, ja entenem que els deu ser molt difícil modificar significativament els seus pressupostos per propostes de molt volum pressupostari, com demanem per l‘aplicació integral del PIAM de Sant Miquel (ens responen que ja hi dediquen 290.000€, tot i que hi inclouen partides que no hi estan directament relacionades.)

Sobre la remodelació dels carrers del barri de Sant Roc previstos en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, ens diuen que a paviments dediquen per Olot 234.661€ i 125.000€ a voreres. Evidentment requeriria una inversió molt més gran. Però és que el PMUS preveu unes inversions de 5M€ en el present trienni; és a dir, 1,6M€ anuals. No cal dir que hi estem ben lluny!

Els demanem també la concreció pressupostària de les accions previstes en el Pla Energies Sostenibles i ens contesten que preveuen 129.000€, quan les accions previstes en el PAES en el període 2015-20 són de 3,3M€ (una mitjana de 650.000€ anuals).

Entenem que a l’equip de govern de CiU i el PSC els és molt complicat incorporar propostes de molt volum econòmic dels grups de l’oposició un cop tenen ordenats els pressupostos, però és que tampoc no han incorporat aquelles propostes que els hem concretat i que no requereixen un gran volum pressupostari:

Els diem que cal adequar la plaça de braus per a espectacles de gran format, sobretot pel que fa a accessos, vestidors i seguretat. Ens responen que ja tenen previst arreglar els lavabos amb un pressupost de 56.000€

Els demanem una auditoria per conèixer l’estat dels Béns d’Interès Local (més que res per no haver de tornar a lamentar el que ha passat amb la casa del procurador de l’abat) i ens diuen que el llistat de BCIL ja està penjat a internet.

Els demanem que es redacti el projecte d’Illa de les Arts (amb can Sacrest i l’Escola d’Arts del Carme) i ens diuen que faran una memòria valorada de les actuals dependències i que de mica en mica les aniran arreglant...

És a dir, molt diàleg i bones paraules, però cap concreció. No els retraiem res, entenem que des d’un equip de govern amb majoria absoluta és molt difícil incorporar propostes dels grups de l’oposició, però entendran que nosaltres fem la valoració que no s’han tingut presents les nostres propostes: nosaltres els proposem A i vostès ens contesten B...

En definitiva, cada cop ens sentim més lluny dels pressupostos de l’equip de govern que ben lícitament són els de la majoria absoluta de CiU i el PSC, però que no són els nostres.


Però, bé, ni que sigui per, momentàniament, deixar una porta oberta al diàleg, aquest any ens ABSTINDREM

dimarts, 11 d’octubre del 2016

XL propostes per Olot



En política, és fonamental planificar i complir la planificació. A Olot, ens queda molt per fer!

Un cop completat el primer any de govern, el plenari municipal ha d’aprovar el pressupost per a l’exercici 2017. Com ja vam fer pel setembre passat, amb els pressupostos per al 2016, el grup municipal d’ERC-JuntsxOlot manté, per convenciment i per coherència, els principis que havíem defensat en les passades municipals: cal potenciar les quatre línies de l’Olot Republicà que defensem. No som il·lusos: sabem que, després del pacte postelectoral, l’actual equip de govern de CiU-PSC té majoria absoluta en el consistori i que no els cal, numèricament, buscar el suport de cap més grup.
ERC-JuntsxOlot som l’alternativa de govern municipal. Per tant, pensem que és la nostra obligació, però també ho fem amb total convicció, presentar públicament les nostres línies pressupostàries d’acord amb el que vam defensar en el nostre programa electoral. És clar que si ERC-JxO forméssim el govern municipal faríem un plantejament pressupostari ben diferent al que ens presentarà l’actual equip de govern de CiU-PSC. Tot i així, i sense entrar en el detall de totes les partides pressupostàries, nosaltres proposem el que inclouríem en els pressupostos del 2017.
Evidentment, ens sentirem molt més a prop de la proposta que presenti l’actual equip de govern si incorpora bona part de les nostres consideracions i, per tant, les presentem amb la voluntat de col·laborar i de participar en la mesura que puguem en el bon govern del futur de la nostra ciutat, encara que sigui des de l’oposició, però amb una proposta alternativa constructiva i, sobretot, factible. Per això, proposem aquestes actuacions, que inclouen diversos àmbits que van des de la cobertura social i els serveis educatius, fins al foment de l’ocupació i de la dinamització econòmica, passant per temes medioambientals i culturals, etc.

  1. #nouOlot REPUBLICÀ
La nostra voluntat continua sent una ciutat pels ciutadans i un Ajuntament amb les parets de vidre.
Segueixen havent-hi mancances en aquest sentit; com, per exemple, el portal de la transparència o uns pressupostos participatius.
Per això nosaltres proposem:
1.      Iniciar la redacció del projecte de l’escola de Belles Arts, la segona més antiga del país, en l’espai de Can Sacrest integrat en un projecte de PlAM del Barri Vell.
2.     Dotar econòmicament l’elaboració d’un estudi sobre la tarificació progressiva per les necessitat bàsiques dels ciutadans, especialment en educació i cultura.
3.     Iniciar una revisió, actualització i temporització del PIEM (Pla d’Instal·lacions Esportives Municipals) que ara ja data del 2010. Una ciutat republicana ha de tenir l’esport com un eix de cohesió social.
4.      Davant l’increment d’impostos de l’any 2016,  i més que seguir amb el compromís de no fer cap increment més enllà de la revisió de l’IPC, abaixar significativament l’IBI, així com les taxes i els preus públics.
5.      Elaborar un pla general de millora de barris (incloent-hi una dotació pressupostària participativa per barris)
6.      Creació i dinamització dels consells assessors dels organismes autònoms, com recullen els seus actuals estatuts.

2. COHESIÓ SOCIAL          i CIUTADANIA
7.                  Realitzar un estudi seriós sobre la possibilitat d’aprofitament de l’antic hospital, incloent-hi la possibilitat d’ubicar-hi un alberg. La falta de planificació fa que, des que va marcar l’hospital, tinguem un edifici al centre de la ciutat sense cap projecte sòlid per a la seva utilització. Pla definitiu d'usos.
8.                  Dotació per can Monsà per continuar convertint l’equipament en el centre d’estudis superiors que demana la ciutat.
9.                  Revisió del Pla de cultura
10.              Una dotació per transformar la plaça de Braus en un espai segur per al públic i còmode per als artistes que hi treballin, amb l’objectiu d’incrementar-ne els usos. No demanem un gran projecte que solucioni totes les seves mancances, però sí unes actuacions que en permetin un ús digne i lliure de perills.
11.              Crear uns ajuts per als estudiants que es desplacin diàriament d’Olot a Girona o a Vic. Com a ciutat, no podem renunciar al fet que una bona part dels nostres joves tingui facilitat per poder viure-hi durant tota la setmana, amb el dinamisme econòmic que això comporta, a més dels beneficis socials evidents.
12.              L’actualització del PIEM ha d’incloure la climatització i la millora del paviment dels pavellons.
13.              Compromís d’insistir en la conselleria per incloure Olot en el Sistema Tarifari Integrat de Catalunya.
14.              Aconseguir un autobús llançadora a Torelló coordinat amb els trens directes a Barcelona, que s’inclouria en el STI, així com la demanda perquè els trens de rodalies de Vic continuïn fins Torelló.
15.              Reducció de les aportacions familiars a les Escoles Bressol, a l’Escola de Música i a l’Escola d’Expressió per acostar-nos a les aportacions del 2009.
16.              Obertura d'un espai de creació i exhibició d'art contemporani.
17.              Augment del pressupost per a subvencions d'entitats culturals.
18.              Augmentar el parc d’habitatge social d’emergència
19.              Elaboració d’un pla integral del Barri Vell, que enllaci amb el PIAM de Sant Miquel, i que estudiï l’estat real de tots els edificis que s’hi inclouen.
20.              Aplicació del PIAM Sant Miquel: les actuacions previstes per al 2017 i les que ja s’haurien d’haver implementat)
21.              Elaborar un  pla d'usos de l'antiga caserna de bombers i obtenir-ne la titularitat definitiva.
22.              Auditoria sobre l’estat actual i dotació pressupostària de manteniment de tots els edificis qualificats com a BILC (béns d'interès local)
23.              Estudi sobre la creació d’una biblioteca central al barri de Sant Miquel i/o especialitzada a can Sacrest.
24.              Elaboració d’un pla de promoció salut esportiva en parc infantils i de salut.
25.              Ampliació de la dotació per implantar la cultura entre els joves.
26.              Dotació pressupostària per cobrir les propostes del Ple dels Infants.
27.              Estudi per implantar un Centre de Tecnificació Esportiva a Olot.

3. OLOT EMPRÈN  
28.              Estudi sobre la dinamització del turisme esportiu, com a oportunitat econòmica de la ciutat.
29.              Pla de creació d'incubadora empresarial (districte @)
30.              Fer un estudi sobre la possibilitat de crear un centre de tecnificació esportiva.
31.              Elaborar un pla estratègic de Turisme
32.              Dotació per implantar la moció Anem a Mil en el proper exercici.
4. #nouOlot + SOSTENIBLE                                                                                             
33.              Aprofitant que la concessió del TPO acaba el 2019. Fer un estudi d'optimització i sostenibilitat per a la nova concessió.
34.              Dotació per l’aplicació del Pla de Mobilitat.
35.              Dotació per l’aplicació de les accions del 2017 del PAES
36.              Punts de càrrega vehicles elèctrics.
37.              Increment de la plantilla de la policia municipal en la línia d’assolir la recomanació ideal de ràtio nombre d’habitants/nombre d’agents.
38.              Elaboració d’una “auditoria energètica” a totes les instal·lacions municipals i, en funció d’aquesta, elaboració d’un pla d’aplicació de noves energies.
39.              Bonificació de l’Impost de circulació perquè acabi sent 0 per als vehicles elèctrics
40.              Dotació per l’elaboració del mapa d'espais d'interès agrícola.

41.              Creació d’un programa de potenciació de l'autocompostatge casolà del FORM.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Setembre, anem a mil!

El més interessant al meu parer del Ple de l’Ajuntament d’Olot de mes de setembre va ser el resultat de la moció que vam presentar: pensàvem que l’Ajuntament es podia adherir a la campanya “Anem a mil” en favor d’un salari mínim digne. El Govern espanyol fixa el salari mínim interprofessional que supera en poc els 600 euros. Pensem que cal donar exemple des de les administracions locals perquè això canviï. Des de l’equip de govern i des del personal de l’Ajuntament van sorgir dubtes sobre la legalitat d’algunes propostes i, encara que nosaltres pensem que cal ser molt valents per tal de millorar les condicions dels treballadors de la nostra ciutat i d’arreu, vam acceptar fer-hi modificacions per poder-la aprovar.



Quan ERC-JxO presentem una moció, no és per marcar territori o per posar en contradiccions l’adversari, sinó per intentar aprovar-la i que signifiqui una millora per als olotins. Evidentment que ens agradava més la moció com estava redactada, però en política cal tenir prou cintura per poder pactar amb els altres i poder tenir majoria per tirar endavant les propostes que poden significar una millora per les condicions de la gent. I així ho vam fer: vam transaccionar la moció i, com a mínim, en un termini més o menys breu, qualsevol treballador municipal cobrarà un mínim de mil euros i, sempre que la legislació ho permeti, també els treballadors de les empreses contractades per l’Ajuntament i, encara, es farà una campanya entre les empreses de la comarca perquè intentin implementar un salari mínim de mil euros entre els seus treballadors. És només un pas, però és un pas.

De la resta de punts del Ple, només destaca l’intent de l’equip de govern d’explicar que han fet moltes coses pel Barri Vell. Després que en els pressupostos alternatius que ERC vam presentar l’any passat (tenint present els nostres plantejaments en el programa electoral) incloguéssim la necessitat imperiosa de fer un pla integral per al Barri Vell, l’equip de govern va fer una contractació externa per revisar l’estat dels edificis del barri. Compte!: revisió “ocular”. O sigui que només mirant les façanes van arribar a la conclusió que hi ha un 13% dels edificis que tenen mancances importants...

Doncs cal posar-s’hi ara mateix. I no només fer-hi una revisió externa sinó acordar amb la Generalitat, o amb qui tingui la capacitat de fer-ho, una anàlisi a fons de l’estat dels edificis del barri i fer-hi un pla integral com nosaltres demanàvem.

Finalment, i no sé si és veritat però hi estarem a sobre, l’alcalde va dir que havien contractat un pla per relligar la reforma del barri amb la de Sant Miquel. O sigui: ben bé el que ERC havia demanat a les eleccions. Ens cal un pla integral del Barri Vell que enllaci amb el PIAM de Sant Miquel, que tenim aprovat però que només s’aplica en part...

En l’apartat de preguntes, la Clara va demanar pels motius que el fortí de Sant Francesc estigui en males condicions i desprotegit (encara que ja està clar que s’hi han de fer obres), jo vaig demanar per què s’enderrocava la casa dels peixos i ens van contestar perquè hi havia aluminosi en les bigues, i l’Anna va demanar si ja érem socis de Som Energia, i va ser que no...


En fi, esperem que el Ple de pressupostos sigui més interessant...

dissabte, 3 de setembre del 2016

Setembre, torna l'11S

Inici de mes i, in extremis, fem el Ple d’agost (més que res per donar compte que hem tornat de vacances) amb pocs punts en l’ordre del dia: de fet, només en votem un parell, així que és bastant fàcil arribar a la unanimitat...

De totes maneres, vam tractar temes molt importants: la subvenció per ajudes a la pobresa energètica (benvinguda sigui, però vam recordar que les necessitats són enormes i que tot el que puguem fer és poc per intentar pal·liar-ho en la mesura que les institucions puguem; esperem que s’aprovin els pressupostos de la Generalitat del 2017 i que hi hagi una partida prou important, com està previst), les subvencions per l’IBI en casos especials, l’ajuda pel lloguer d’estudiants al Barri Vell...

Tot plegat és molt interessant, però ens cal planificació. Des d’ERC, hem insistit que cal un pla estratègic del Barri Vell. Veurem...

També vam aprovar la moció d’Olot en Comú demanant treballar per incorporar la tarifació progressiva en els serveis que ofereix l’Ajuntament, com ja es fa en altres municipis. Hi apostarem, però cal ser molt curosos sobre com s’implanta, que sigui justa i assumible.



En l’apartat de precs i preguntes, la Clara va demanar sobre la situació d’uns okupes que hi ha al carrer Fontanella i que han provocat diversos altercats amb els veïns. Sembla que l’equip de govern està al cas i esperem que el tema es pugui resoldre en els pròxims dies.

En Quinto va fer un prec sobre la casa del procurador. No és per res, però el nostre grup municipal fa molts anys que ha demanat als diversos equips de govern de la ciutat que s’hi fes alguna actuació per no arribar a aquest extrem. I, malgrat tot, s’ha arribat a aquesta situació que obliga a tirar a terra una edificació catalogada del segle XVII. Ara ja no s’hi pot fer res, però vam demanar quines intencions hi havia sobre els elements més destacats de l’edifici i que s’han pogut preservar. De moment, no hi ha res previst...


I així acabem aquest Ple una mica buit... Ara: aprofitem per insistir en l’observació que som en el moment culminant del procés que ens ha de portar a la independència i que cal que ens mantinguem ferms en les nostres reclamacions a peu de carrer: les manifestacions de la Diada han de tornar a ser un èxit multitudinari. Tots cap a Salt!!!!

dissabte, 30 de juliol del 2016

Juliol, alberg?

Quatre ratlles personals sobre el Ple de l’Ajuntament d’Olot de dijous passat (ni és el més rellevant ni és un resum complet, és només el que tinc interès a comentar. Les crítiques, si pot ser, me les feu en persona. Gràcies!).



He començat amb el títol pel final del Ple: vam tornar a demanar que s’estudiés la possibilitat d’aprofitar les instal·lacions de l’hospital vell per fer-hi un alberg. Ja ho havíem comentat fa mesos, i se’ns havia dit que no seria rendible. Com que enguany s’ha incrementat la demanda de places de l’alberg de la torre Malagrida, pensem que potser les circumstàncies han canviat i fa més factible aquesta possibilitat. La resposta del regidor de promoció econòmica va ser la mateixa: només es pot pensar en una gestió privada i sembla que no seria rendible. Nosaltres seguim pensant que és una bona idea: fa molts mesos que tenim l’hospital tancat. Hem corregut a fer les concessions de les botigues i sembla clar que es podrà fer l’ampliació de la residència geriàtrica, però de moment no avancem en la incorporació de serveis municipals ni en l’espai d’entitats. Tot això està molt bé, però pensem que amb un estudi ben fet les condicions actuals de l’hospital permetrien, en part, utilitzar les instal·lacions per un alberg públic. Les instal·lacions són millors que les de la torre Malagrida, és un espai més cèntric i permetria portar més usuaris al centre d’Olot. És clar que entra en competència amb les places hoteleres privades, però també és un acord comú que hem de millorar i diversificar l’oferta turística com un dels actius de dinamització econòmica de la ciutat i de la comarca. Un bon alberg no seria pas una nosa, sinó que ajudaria a ampliar l’oferta. D’altra banda, ara que estem treballant en una residència cultural, no estaria de més pensar en aquesta ubicació. O, com sempre hem defensat des d’ERC, també seria un bon espai per una residència d’estudiants o d’esportistes... En fi, encara que la resposta de l’equip de govern de CiU sigui la mateixa, nosaltres hi seguirem insistint.

En aquest Ple, ERC-Olot vam presentar una moció que ja havíem portat al Ple de juny, però que l’equip de govern ens havia demanat de retirar per poder-la analitzar amb detall. Demanem que l’ajuntament d’Olot s’associï a la cooperativa d’energia sostenible Som Energia i que es treballi per garantir que l’ajuntament acabi consumint energia sostenible en un 100%. És un gran pas endavant perquè la moció es va aprovar per unanimitat. ERC seguirem treballant perquè la implantació a Olot de la nova cultura energètica sigui modèlica.

De la resta de temes aprovats en el darrer Ple, ens interessa remarcar especialment l’aprovació dels estatuts de DinamiG, el nou consorci de promoció econòmica de la Garrotxa. Caldrà molta pedagogia perquè el seu funcionament sigui tan positiu com sembla que ha de ser, però vivim en una comarca en què els consorcis comarcals de medi ambient i d’acció social han tingut un desenvolupament que ha estat exemple per a altres territoris. Confiem que, amb bona voluntat i millor feina, aquest consorci comarcal de promoció econòmica també tiri endavant i acabi sent modèlic com els ja existents.

Finalment, vull remarcar l’aprovació de les bases per adjudicar en règim de lloguer dels 28 habitatges per l’ajuntament per a fins socials. Com que es troben en el barri de Sant Miquel, hem tingut molt d’interès que l’adjudicació d’aquests habitatges no incrementés la pressió social que té el barri, de manera que s’han potenciat els perfils de gent jove i de gent gran, sectors que també tenen moltes necessitats d’habitatge social. Esperem que sigui així, però no volem deixar de remarcar el nostre enuig perquè, desoint tantes vegades com ho hem demanat, no s’està seguint amb una voluntat ferma el Pla de Millora del barri de Sant Miquel. Ho diem de fa temps: cal protegir el centre d’Olot, però cal tenir una cura especial pel desenvolupament dels barris, especialment aquells que tenen una situació més fràgil, per això vam impulsar l’elaboració del PIAM de Sant Miquel. No s’està fent prou bé.

També ho vam dir en la modificació de pressupost habitual en cada Ple: s’està treballant a batzegades i no s’és prou curós en l’aplicació dels diversos plans que s’han aprovat. Hem tancat les aportacions del camp de futbol de Sant Roc (sembla que, ara sí, definitivament), però no s’ha estat prou curós en l’aplicació del Pla d’Instal·lacions Esportives (com en el cas dels camps del Morrot, no s’ha pensat en el futur apostant per l’espai de les Planotes, que oferia millors possibilitats), com tampoc en el Pla de Mobilitat, ni en el PAES...


Ens queda molta feina per fer...

diumenge, 19 de juny del 2016

Som energia!

ERC-JxO presentàvem una moció perquè l’Ajuntament s’associés a la cooperativa d’energies sostenibles Som Energia. Ens vam demanar més temps per poder estudiar-ne els estatuts, o sigui que, en benefici que es pogués aprovar la moció, la deixarem pel ple de juliol.



En l’ordre del dia hi havia la corroboració pel ple municipal dels resultats de la consulta popular sobre el correbou i la variant. Evidentment, vam votar validar-ne els resultats i, per tant, deixar de fer correbous i reiterar la urgència de la variant d’Olot. Això sí: cal tornar a trobar l’acord necessari pel traçat definitiu perquè des d’ERC no renunciarem al túnel de l’Hostal del Sol, l’única manera que pot impedir marginar definitivament un barri històric de la ciutat.

També vam aprovar l’expropiació d’un terreny a Sant Miquel, amb la intenció d’habilitar-hi una zona d’aparcament, i l’ampliació de la vorera del carrer Macarnau. Com sempre, des d’ERC vam reclamar més planificació: hi ha un PIAM de Sant Miquel que no s’està seguint com requereix la periodització de les actuacions i tenim un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que cal planificar amb més rigor.

No s’hi valen excuses: d’acord que no hi ha un finançament clar; però, fora d’actuacions imprevistes i sobrevingudes, cal tenir un full de ruta establert que ens permeti tirar endavant totes les intervencions en els propers anys. Els pressupostos serveixen per això: per aplicar anualment la dotació requerida per aquestes actuacions. No sembla que anem pel bon camí.

El punt en què vam discrepar més intensament va ser la moció presentada per CiU en favor d’una possible facultat de Medicina a la Universitat de Vic. És clar que si les places són públiques hi estarem clarament a favor, encara que els experts diuen que l’excessiva fragmentació dels estudis de medicina en diverses facultats no contribueix a la millora de la qualitat dels ensenyaments. En el cas que ens ocupa, encara és més preocupant perquè els estudis sembla ser que seran exclusivament privats i amb especial dedicació a l’alumnat estranger. És a dir: gens convenient per a la ciutadania en general. Hi hauríem votat en contra, però, com que tot això només són hipòtesis i com que pot representar un guany econòmic important per a les comarques veïnes, finalment ens vam abstenir.

En el torn de preguntes, la Clara va demanar que es reiterés la denúncia del ple a les morts dels refugiats que s’estan produint a la Mediterrània i va recordar que es felicités en Xavi Porras per la seva medalla d’or en salt de longitud en els darrers campionats d’Europa.


L’Anna va tornar a demanar l’estat de les subvencions del Pla d’Energies Sostenibles i sobre l’opinió de l’equip de govern d’Olot respecte al fet que el Consell Comarcal de la Garrotxa abandonés el CILMA, un ens que treballa per la qualitat del Medi Ambient. Corren temps difícils per moltes coses, però si no treballem acuradament per la preservació del nostre entorn natural el futur segur que encara serà molt pitjor.

divendres, 20 de maig del 2016

Sí, els correbous són el passat

Ple de maig: comencem felicitant el CPAO pels seus èxits i animant la UEO en aquests moments complicats. Des d’ERC sempre hem defensat que l’esport és un actiu important per a la nostra ciutat i que s’ha de posar en valor. Si som capaços de generar un projecte atractiu, aquesta és una gran opció de futur: no només de cohesió social i de salut i benestar individual, sinó també de dinamització econòmica i de creació de llocs de treball. Olot no pot perdre una oportunitat com aquesta. Seguirem treballant-hi, tot i que des de l’oposició amb un govern amb majoria absoluta és més difícil.



I si l’esport, la natura, les energies renovables i la salut és el futur, “tradicions” com els maltractament als animals són el passat, un passat que cal suprimir al més aviat possible. La Fundació Fauna va presentar una moció al Ple perquè tots els regidors es posicionessin sobre la consulta que ha aprovat l’actual equip de govern per a la supressió dels correbous a Olot. En Lluís Juncà, com sempre hem dit, va explicar que fer una consulta era un acte de covardia de l’equip de govern per no haver de prendre una decisió que és necessària encara que pugui ser impopular. Tot i així, i com que la consulta ja està convocada, ERC-JxO farem una crida a la participació, perquè com sempre que demanem a la ciutadania que es posicionin volem que la participació sigui al més alta possible, i demanarem que el sentit del vot sigui SÍ a posar fi al maltractament dels animals. Una societat moderna, del segle XXI, no es pot permetre segons quins espectacles.

També vam aprovar la creació d’un espai de coworking (cotreball), amb la prioritat d’ubicar-lo al barri vell. Per fi comencen a donar-nos la raó després de molts anys de batallar-hi! Espais que fa anys que funcionen a tot Catalunya i que són un incentiu (si hi creus i intentes dinamitzar-ho al màxim) en la creació d’ocupació. És un primer pas, s’hi ha d’apostar, i s’ha de seguir en la línia del viver d’empreses perquè, des de les administracions, és absolutament imprescindible que ens capfiquem per ajudar els joves emprenedors que ho tenen difícil en els moments inicials dels seus negocis o de les seves idees. Aquí també tenim molt espai per recórrer i seguirem impulsant-ho. ERC-JxO sempre hem manifestat que l’entorn del mas les Mates i la caserna dels bombers pot ser un espai ideal per a un viver d’aquest tipus. No ens aturem, doncs, en el coworking.

I com que quatre hores donen per molt, van sortir molts més temes: el soterrament de línies elèctriques, la compra d’un terreny al barri de Sant Miquel, l’aprovació definitiva (un any després! Hi havia una certa paràlisi en les administracions catalanes?) del Pla de Mobilitat Urbana, etc.

Vam acabar demanant com estava el tema de la plaça de l’antic aparcament del supermercat de Sant Miquel i l’acord amb els veïns perquè l’entrada al nou basar fos per un altre carrer i es pogués suprimir la marquesina que ocupava la plaça. La resposta va ser que tot anava com estava previst i que a començaments de juny se suprimirà aquesta marquesina. Veurem...


I moltes coses més que podeu seguir fil per randa en els vídeos dels plens que podeu trobar en el web de l’ajuntament www.olot.cat

diumenge, 8 de maig del 2016

Ens perd l'estètica

(Modesta aportació al debat de la llengua)



Hem passat uns anys d’eufòria col·lectiva, de miraculosa unitat independentista (de fet, encara hi som, o almenys això volem creure…), de manifestacions multitudinàries, de posicions fermes i anhels irrenunciables.

Uns anys tan màgics que gairebé ja ens havien fet oblidar el rerefons caïnita que caracteritza el nostre país i que al llarg de les diverses vicissituds històriques ens ha posat en el tràngol on som. Ara ja no tenim els trets dels Fets de Maig, ni els mossos o els sometents aguaitant bandolers pels marges dels camins, maulets i botiflers, la busca i la biga… Però només ha calgut esmentar la llengua que ens defineix perquè aflori el nostre ADN de sempre. En la teoria bèl·lica diuen, com a mínim des de Cèsar, “divideix i venceràs”. Amb nosaltres, els catalans, la tàctica esdevé encara molt més senzilla, perquè no cal fer res, ja ens dividim tots sols.

Quan un grup d’escriptors, lingüistes, especialistes… decideixen publicar un manifest (més o menys oportú i afortunat, això ho deixo a la consideració de cadascú i als centenars d’articles que s’hi han referit) sobre la identitat lingüística reapareixen els ganivets fratricides que havíem anat esmolant clandestinament durant tots aquests anys de relativa pau.

I és que ens perd l’estètica.

M’explico: he llegit el manifest, he escoltat moltes declaracions i he repassat alguns dels articles que s’hi han referit. Hi he vist molts ganivets, moltíssims (metafòrics, és clar!), però gairebé sempre (excepte els enemics que ho estaven esperant i que hi han sucat tot el pa que han pogut sucar: recordeu l’Aznar? O els maximalistes de darrera fornada que acaben afirmant irracionalment que s’estimen més seguir en el Regne d’Espanya que en una República Catalana on el català no sigui l’única llengua oficial…) m’ha semblat intuir que la idea de fons que defensaven era la mateixa i que, de fet, em penso que és la que defensem la majoria dels catalans, hagin nascut on hagin nascut i parlin habitualment la llengua que parlin. És a dir: malgrat el rebombori mediàtic, el so de tambors de guerra, la majoria que ha intervingut en el debat, aferrissadament, ferotgement, està d’acord en el més essencial. Però ens perden les formes, els detalls, els matisos, l’aparença, els gestos, l’estètica…

Ras i curt: tots tenim clar que tenim una llengua que ha estat perseguida i que la volen minoritzada, que és un miracle que hagi sobreviscut i que encara tingui tanta vitalitat gràcies a la tossuderia dels seus parlants, perquè sabem que és el que més ens identifica, el que més ens uneix i cohesiona.

Tots tenim clar que la futura República Catalana defensarà millor la nostra llengua que no pas l’actual Regne d’Espanya (algú en dubta?).

Tots tenim clar que la llengua catalana (i l’occitana a la Vall d’Aran) és la llengua pròpia del territori (de fet, ho vam refrendar en l’actual Estatut d’Autonomia) i que, com a llengua minoritària (llengües minoritàries) en el context internacional l’hem de defensar (no és cap invent nostre, ho diu la carta europea de les llengües minoritàries) i potenciar especialment. Tots volem que el català sigui la llengua vehicular de la societat, allò que ens identifica respecte a les altres comunitats (i l’occità a Aran)…

Ara: també és important que tinguem clar que la nova República ha de significar una millora per a tota la ciutadania, i que no hi pot haver ciutadans que perdin drets que ara tenen. És més, no crec que hi hagi cap català (i menys encara cap signant del manifest en qüestió) que no vulgui dir ben alt que en la nova República Catalana “a ningú se’l va obligar a parlar en llengua catalana (o occitana)”. I, aquesta vegada, sense que ens hagin de caure les dents per mentiders!

D’altra banda, algú creu que no és un avantatge que els catalans tinguem un bon domini de la llengua castellana (i a la Catalunya del Nord del francès), que no només ens acosta a la llengua dels veïns, sinó que ens apropa a un mercat de centenars de milions de persones? No hem fet intents per entrar en el món de la francofonia? Ja voldríem que els nostres joves tinguessin el domini de l’anglès que tenen del castellà! Hi renunciarem? El futur és per avançar, no pas per recular. I això no està renyit amb la idea de defensar que la llengua catalana ha de ser la llengua habitual de l’administració i de les comunicacions ordinàries dels catalans (i l’occitana dels aranesos), la llengua que ens identifica com a poble i que hem d’utilitzar i preservar de manera natural.

I, si tots hi estem d’acord, per què ens seguim barallant per pura estètica. Deixem-nos de guerres fratricides, defensem la normalització del català, com a llengua pròpia, en tots els àmbits en què encara no està normalitzada. Deixem que els juristes estableixin quina és la millor fórmula legal per garantir allò que tots volem, i no ens emboliquem amb gestos que queden molt dramàtics, però que no són gens efectius. I que, malauradament, frenen el camí cap a la independència que encara ens hem de guanyar. Només faltaria que no hi arribéssim per culpa de l’estètica!


El català ha de ser la llengua d’ús habitual de la República (i l’occità a Aran), però és bo que el castellà sigui conegut per tota la població (com el francès a la Catalunya del Nord), i caldrà garantir que els nostres joves tinguin un domini també prou solvent de la llengua anglesa. I, sobretot, ningú s’ha de sentir exclòs de la República per no dominar la llengua, ningú s’ha de sentir obligat a parlar català, si no vol. La República Catalana no ha de caure en l’error comès per francesos i castellans: les imposicions sempre acaben sent perjudicials. I, al capdavall, als finlandesos tampoc no els ha anat tan malament que el suec també sigui llengua oficial a Finlàndia, no?

dissabte, 23 d’abril del 2016

Ple de Sant Jordi

Llarg, llarg... i amb poca substància...


Hi sintetitzo els temes que crec més rellevants:

Modifició de crèdit: gairebé un milió! Però, tot s’ha de dir, dos terços del superàvit de l’any passat. Nosaltres ja havíem demanat que es tingués en compte el PIAM de Sant Miquel, però res de res. A més, també hi havia una partida pels camps del Morrot, quan havíem acordat que calia ser ambiciosos i plantejar la proposta de les Planotes. En fi, hi vam votar en contra. Aquest mandat, l’equip de govern no té gaire interès a acordar aquests punts amb els partits de l’oposició.

Molt d’acord amb les subvencions als ateneus centenaris perquè puguin eliminar les barreres arquitectòniques, però també havíem demanat que els preus públics de les escoles bressol, de música i d’expressió es reduïssin i tampoc és el cas... També hi vam votar en contra.

Una altra vegada va arribar una mínima revisió del text del POUM per desafectar els terrenys de la llera dreta del Riudaura. A veure si és l’última! De totes maneres, seguim preocupats per les urgències per tirar endavant la variant com sigui. Com sempre, nosaltres diem que és imprescindible, però que no podem arruïnar un barri. No acceptarem una traça sense el túnel de l’Hostal del Sol, amb una afectació tan greu per als veïns, per a la ciutat i per a uns espais que formen part d’un Parc Natural.

En l’apartat de mocions, vam aprovar la de la Garrotxa pel Sàhara, reclamant un referèndum que sigui la via de solució del drama que fa dècades que viuen els saharauis. Nosaltres vam presentar dues mocions:

La primera, demanant una comissió de seguiment de l’aplicació del Pla d’Energies Sostenibles i que es donés compte al Ple de l’execució de les actuacions. L’equip de govern hi va votar en contra... Es veu que no els agrada això de donar compte públic al Ple...

També vam presentar una moció perquè l’Ajuntament d’Olot, ja que és “ciutat educadora”, s’incorpori al col·lectiu de “viles grogues” en defensa de l’ensenyament públic i perquè els municipis tinguin molt de pes en l’elaboració del model educatiu de la futura República Catalana. Es va aprovar amb l’abstenció del PSC: es veu que això de “República Catalana” no els acaba de fer el pes.


I, com que ja eren les onze de la nit, ho vam deixar estar...

dissabte, 19 de març del 2016

Març: Ple dels Infants

Com cada mes, dono la meva visió particular (personal i intransferible) sobre el Ple de l’Ajuntament d’Olot.

Vam començar la tarda amb el primer plenari del Consell dels Infants. Ens va agradar molt: tots els alumnes olotins de 5è i 6è de Primària han participat en l’elaboració d’unes propostes que han presentat al Ple de l’Ajuntament. Vam felicitar els tècnics de l’IMEJO i totes les escoles col·laboradores. Va estar molt bé, sobretot tenint en compte que és una primera experiència. ERC va demanar que se’n fes una avaluació i que és plantegessin millores per a properes edicions. El regidor ens va comentar que ja ho havien pensat i que esperaven les nostres propostes. Ho farem. D’entrada, pensem que no cal contractar una empresa privada per tirar endavant el projecte i que s’ha de donar més participació al professorat i a les escoles, que són els qui més coneixen els infants i les seves possibilitats.

En Quinto va agrair a l’Ajuntament de Mataró la disponibilitat per assumir la titularitat de la Xarxa Transversal. Apostar per la col·laboració cultural entre ciutats mitjanes de Catalunya és imprescindible perquè les propostes que no surten de la capital puguin tirar endavant. Felicitats a tota la gent que ha col·laborat amb Transversal des de la seva creació.

També vam aprovar el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic Local i d’Ocupació de la Garrotxa. D’entrada, vull manifestar el nostre suport al posicionament del company regidor d’OeC, Xavier Garcia, que va lamentar no tenir prou temps per analitzar tota la documentació del Ple amb deteniment i es va abstenir en tots els punts. L’equip de govern de CiU-PSC sempre defensa el diàleg i la participació amb la resta de grups municipals, i és cert que hi ha oberts diversos espais de debat. El cert, però, és que, per molt debat que hi hagi, acaben tirant endavant les seves propostes (com els camps de futbol del Morrot, per exemple) sense tenir en compte l’opinió dels altres grups i, en el cas de plans d’un recorregut especial, com el que ens ocupa, només se’ns dóna la versió que proposen amb les 48 hores d’antel·lació que marca la llei. Està clar que CiU-PSC no fan res il·legal i que, per descomptat, estan en el seu dret; però després que no diguin que estan oberts al diàleg i a incorporar propostes.

Sobre el Pla Econòmic, per exemple, en Lluís ja va manifestar que ens hauria agradat introduir aquells aspectes que ERC sempre ha defensat com la creació d’un coworking o accelerador d’empreses, la potenciació de l’activitat esportiva com un element de valor econòmic, o posar en valor el paisatge per potenciar llocs de treball de més qualificació, que ens calen a la comarca. Molt bones paraules, però no hem tingut opció d’incorporar-ho.

En Lluís també va poder felicitar la tasca dels serveis econòmics de l’Ajuntament perquè en tots els últims exercicis s’hagi aconseguit acabar fer la liquidació del pressupost amb un lleu superàvit. Nosaltres vam demanar que en l’aplicació d’aquest superàvit es tinguessin en compte els barris, especialment el PIAM de Sant Miquel.

Finalment, l’Anna va celebrar l’aprovació del PAES (Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible), però va exigir que no quedés al fons d’un calaix i que totes les actuacions previstes es duguin a terme. Va remarcar que, encara que la proposta que es va aprovar a l’Ajuntament d’Olot el 2013 hagués de passar el tràmit de l’aprovació de la Diputació de Girona, l’Ajuntament podia haver tirat endavant algunes propostes, cosa que, en general, no es va fer (per exemple, no es va tenir en compte en la contractació de la companyia subministradora d’electricitat). Per acabar, va demanar la creació d’una comissió de seguiment de l’aplicació del Pla. En la resposta, bones paraules, però cap compromís en ferm. Veurem si tira endavant!

Només vam tenir una moció. La CUP va presentar una moció “per a la lliure circulació de les persones, per la protecció dels drets fonamentals davant l’actual política de fronteres”. Està clar que ERC no hi pot estar més a favor, com hem demostrat en tot moment. La Clara ho va explicar amb detall i qui ho va voler escoltar i entendre ho va poder fer en tot moment, perquè l’argumentació és ben diàfana. I per què ens vam abstenir? És evident que estem en contra de la política de fronteres de la UE en relació als refugiats que fugen del conflicte asiàtic. És evident que estem en contra de moltes de les polítiques que es fan a la UE (de fet, el nostre grup europeu mai no ha estat en el govern de la UE i, per tant, qui tira endavant les polítiques de la Unió són els grups que sempre han governat, el popular o el socialista). Ara: ERC sempre ha defensat que som europeistes, malgrat que molts dels aspectes del seu funcionament no ens agraden. Entenem que una formació antisistema com la CUP sigui antieuropeista i que aprofiti una moció en defensa dels refugiats per fer antieuropeisme, però aquesta no és la posició d’ERC i, per tant (per coherència), no podíem votar a favor i ens vam abstenir. Evidentment, si la moció de la CUP només hagués inclòs el punt de defensa del refugiats hauríem votat a favor; però, és clar, la moció era molt més extensa i aprofitava per incloure altres aspectes amb els quals no hi estàvem tan d’acord. És més l’única explicació que trobem al fet que CiU i PSC votessin a favor de la moció és que no se la van llegir; d’altra manera, no entenem que votin a favor del punt 4: “Realitzar accions de sensibilització i denúncia de la vulneració dels drets humans, socials, civils i polítics a què són sotmeses les persones migrades que viuen a la nostra ciutat.” Nosaltres no creiem que a Olot es vulnerin aquests drets, però encara ens sembla més sorprenent que els partits polítics que governen i han governat la nostra ciutat al llarg de dècades acceptin que a Olot no es respecten els drets humans, que no remoguin cel i terra per canviar-ho, i que acabin votant a favor d’una moció que posa en entredit el seu bon govern.

Tant li fa, segur que, per a alguns, només quedarà que ERC es va abstenir...

En el torn de preguntes, la Clara va demanar que s’establís un protocol de senyalització de la via urbana i que se seguís sempre que es fessin noves actuacions. La indeterminació actual no deixa de ser un element de distracció o de dubte per als usuaris.

I, per acabar, en Quinto va demanar quin seria el plantejament de les Festes del Tura, amb el canvi de regidoria. El regidor va prometre que faria una reunió per explicar-ho.


I ja som a punt per començar la primavera!

dissabte, 20 de febrer del 2016

Febrer, Ple glacial

Ple de febrer. Com que l’equip de govern volia presentar el seu Pla de mandat, buit de contingut. Però bé: alguna cosa hi vam poder col·locar...


Resulta que a Olot tenim un padró de 33.944 habitants. De moment, s’hi viu prou bé; a veure si aconseguim que tothom pugui dir el mateix!

També vam aprovar el “Codi de bon govern”, que ens imposa la nova llei de transparència... Com si fins ara no haguéssim intentat assumir les nostres responsabilitats públiques tan bé com hem pogut, i necessitem un “codi” que, sobre el paper, ens marqui el camí!

Modificació del ROM: si no hi ha al·legacions, al saló de sessions hi haurà la “galeria d’olotins il·lustres”, i prou. Ens estalviarem algunes banderes i alguns retrats... Vam demanar que s’identifiquessin tots els retrats i els seus autors, i que es restauressin els que calgués.

I, mocions, ERC vam participaren la moció conjunta sobre la revisió del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, però sobretot vam presentar una moció per a l’adhesió d’Olot a l’Any Ramon Casas. Pensem que és una bona iniciativa perquè permetrà mostrar que una de les peces fonamentals del nostre museu és el famós quadre “La càrrega” de Casas. Un bon moment per difondre el patrimoni i atraure, de debò, el turisme cultural. La resta de grups va votar a favor de la nostra moció.

I, finalment, un parell de preguntes: sobre el mal servei que dóna la nova concessió d’ambulàncies i les accions que es poden fer des de l’Ajuntament; i la sol·licitud de dignificar el recorregut que segueixen els veïns del barri de Sant Miquel per accedir al barri del Morrot. Per cert que, avui mateix, hem fet un magnífic recorregut amb els veïns pel barri (molt agraïts pel seu interès) en què ens han manifestat, in situ, les seves inquietuds i les seves propostes per tots els racons del barri més poblat de la ciutat (bé, de fet, els barris de Sant Miquel, les Tries i les Mates).


Un altre dia parlarem del “turisme esportiu”... I també dels correbous!