dimarts, 2 de novembre de 2010

Democràcia tutelada

Per més que hi dono voltes, i tot i que ja fa anys que vaig arribar a aquesta conclusió, no puc menys que pensar que el sistema polític que governa l’Estat espanyol des de la mort del dictador no és més que una democràcia “tutelada”.


D’una manera o d’una altra, amb uns mitjans o amb uns altres, segueixen havent-hi els mateixos poders fàctics que s’acaben enduent el gat a l’aigua, que controlen amb mesura que res no canviï.

En els començaments d’allò que en van dir la “transició”, hi havia l’amenaça de l’exèrcit. De fet, la mateixa constitució espanyola en dóna bona prova.

En entrar a la Unió Europea, aquesta amenaça militar va quedar inservible, obsoleta. I llavors es van empescar un sistema judicial que perpetuava la ideologia dominant d’èpoques pretèrites.

El Partit Popular ho té clar i en sap treure profit per guanyar als tribunals allò que perd a les urnes: a Catalunya, sabem que tant és que el 90% dels parlamentaris decideixi votar el que sigui; a la pràctica, pesa més l’opinió d’un jutge que no pas la dels representants de la voluntat popular. Per a l’Estatut d’Autonomia, per a les lleis de defensa de la llengua catalana, per a les lleis de protecció dels animals...


Evidentment, ells saben que això no ho poden allargassar eternament. Però no hi fa res; ara preparen l’assalt al quart poder perquè sigui el veritable canalitzador dels obstacles als canvis. En els últims anys, el control dels mitjans de comunicació ha passat a mans d’aquest clan que sabrà fer-ne l’ús que els garanteixi la seva posició dominant.

Ho vaig sentir a l’Enric Juliana (sotsdirector de La Vanguardia) en una entrevista de la Sexta: “ara hi ha uns que volen forçar la separació de Catalunya i uns altres que volem que no es produeixi... Veurem qui guanya!”

Doncs jo n’estic convençut! Senyor Juliana, costarà més o menys; però, quan s’hagin exhaurit els recursos de l’exèrcit, dels jutges i dels mitjans de comunicació, què els quedarà? Finalment, donar la veu al poble.

I els catalans fa segles que ho estem esperant, que ho estem desitjant, i que ho estem defensant amb les armes que tenim: la convicció i l’honestedat. Finalment, serem el que vulguem ser! No deixarem de ser valents!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada