Oriol Illa ens ha fet un repàs del seu llibre sobre la situació actual de l’independentisme. Ja m’hi havia referit en una altra entrada del meu bloc, però la seva presència a Olot em dóna peu a tornar-hi.
Llàstima que qüestions logístiques dels amics d’Estelada 2014 han fet que poc públic el pogués escoltar, perquè la seva anàlisi m’ha semblat encertadíssima, impecable.
Illa s’ha referit a la diferència evident entre la situació actual de l’independentisme i la tradicional: fins fa poc, l’independentisme partia d’una posició maximalista. O eres independentista o no ho eres. I, evidentment, això només generava una fracció entre dues posicions en què la rupturista quedava en minoria. Els independentistes ho teníem molt clar, però ens costava molt estendre el missatge.
Contràriament, segons Illa l’accés de l’independentisme a les posicions de govern dels últims anys ha fet que les seves posicions anessin adquirint una presència més àmplia que ha anat impregnant tota la societat catalana. L’independentisme ha passat a veure’s com una opció ben normalitzada que té moltes coses a dir com a solució a la majoria de problemes de la nostra societat. Fins al punt que molts catalans que sentimentalment no s’arriben a sentir independentistes poden acabar apostant per la independència com a millor sortida per obtenir les compensacions socials que el nostre país mereix.
En aquest sentit, Illa ha subratllat que les posicions maximalistes, aquells que pretenen obtenir la independència d’avui per demà, que aquells que han acabat dividint l’independentisme, aquells que es deixen endur per les presses sense tenir una posició consolidada, no fan cap bé al procés cap a la independència.
Caldrà construir moltes complicitats, caldrà assentar bé els peus a terra, caldrà avançar pas a pas i fermament per arribar-hi. Només així farem que la majoria de catalans es pronunciïn a favor de la independència en el referèndum que ens donarà la llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada