Aquests dies de fragor electoral estic repassant fragments significatius de les memòries de Josep Irla. Al llarg dels anys, els catalans hem anat construint el nostre país amb valentia, sovint dirigits per valents com Francesc Macià, Lluís Companys o el mateix Irla.
No puc evitar de comentar en aquest espai la perla de la campanya d’enguany: Puigcercós afirma que a Andalusia no paga impostos ni Déu. I tot Espanya s’alça en armes contra Esquerra!
Ja ho sabem, ja ho sabíem perquè ja ens havia passat; com també sabíem que no trobaríem cap veu amiga a Catalunya: la cançó de sempre, la cançó dels mesells de sempre afirma que hi estan d’acord, però que ens perden les formes...
O sigui: o seguim la cançó de l’enfadós –la de la queixa permanent que no porta enlloc- o demanem perdó sempre que obrim la boca, no fos cas que molestéssim els nostres amics espanyols!
Doncs bé: a Esquerra no som així! Som gent valenta que volem deixar les coses clares i no enganyar més els catalans de bona fe. I ho poso en negreta perquè es remarqui: després de les olimpíades de Barcelona, Espanya va elaborar un pla per recentralitzar l’Estat; políticament, però sobretot econòmicament. Els catalans paguem més impostos que ningú, i en rebem molt menys a canvi; i, a sobre, totes les empreses importants –incloses les catalanes de tota la vida- se’n van a Madrid. Només amb un exemple en farem prou: tots els acords signats pel govern espanyol amb altres estats perquè tots els vols que arribin a Espanya hagin d’aterrar a Barajas. Si algú vol amagar aquest fet als catalans, és que alguna fosca intenció deu tenir.
De tota la història que s’ha muntat amb la frase d’en Joan Puigcercós, insults a banda (el president d’Extremadura li ha dit imbècil –potser en Sandro Rossell li anirà a demanar perdó-; en Chaves li ha dit feixista -?-), em quedo amb les paraules d’una consellera de la Junta d’Andalusia: “Puigcercós no només ha insultat tots els que vivim a Andalusia, també ha insultat el milió d’andalusos que viuen a Catalunya!”
Però què s’ha cregut? Curiosament, en Puigcercós ha explicat aquests dies el mateix que em va venir al cap: a Catalunya vivim set milions i mig de catalans, independentment del seu origen; pensar-se que aquells que –o ells o els seus pares o els seus avis- van néixer a Andalusia no són catalans com els altres sí que és feixisme. Bàsicament perquè el nacionalisme català és inclusiu, perquè Catalunya la tirarem endavant tots plegats, perquè els perjudicats pel centralisme i per la incoherència de les balances fiscals som tots els catalans, independentment d’on hàgim nascut. Perquè la independència l’aconseguirem tots plegats.
Però això la consellera andalusa no ho pot entendre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada