Seguint amb la sèrie de les memòries del president, em sembla interessant destacar-ne alguns passatges que ens il·lustren sobre les vicissituds que va viure i sobre la valentia que va tenir en els moments més difícils. Per sort, difícilment tornaran uns temps com els que va viure el president. Difícilment, uns militars es revoltaran contra el govern democràtic i tindran el suport de governs feixistes a Europa. Difícilment, assassinaran un president de Catalunya legítimament escollit a les urnes...
Però el coratge i la valentia d’Irla no deixaran mai de ser un exemple per als nostres governants!
Un fragment de les memòries de Josep Irla ens evidencia quina era la situació dels exiliats en els anys de la guerra mundial, amb França ocupada pels nazis i el govern titella de Vichy donant-los tot el suport que podien. Malgrat tot, i malgrat que Lluís Companys havia estat assassinat per ser president de Catalunya, Irla accepta la successió en la presidència a risc de costar-li la vida. I no estem parlant pas d’un jovenet: el 1940 Josep Irla ja havia fet els seixanta-quatre anys!
“En aquest moment s’havien canviat les coses. La nostra situació política era agreujada, vivíem amb el perill d’una denúncia, d’una acció nostra mal interpretada, per més que tinguéssim tota la cura en els nostres actes.
En aquesta situació, l’exalcalde de la Bisbal, el bon amic Josep Molla, pot dir-vos el difícil que és viure ocupats per l’enemic per a evitar caure a les garres dels súbdits de Mussolini, i amb la por que ens enviessin a la frontera espanyola, camí de Montjuïc.” (p. 93)
I, tot i el perill, Irla va mantenir el compromís de preservar les institucions democràtiques de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada