Ara!

Avui és un dia gran per al país! Neix un nou diari amb el repte d’augmentar el pluralisme informatiu en el món de la comunicació català.

De moment, la visió nacional desacomplexada encarada a donar-nos a conèixer el món i donar-nos a conèixer al món em sembla impecable, encertada.

Saludem, doncs, la seva aparició i desitgem-los els millors èxits.

Com a apunt, aprofito el poema que Carles Duarte, un dels impulsors d’Ara, dedica al nou diari en aquest primer número per recuperar els comentaris poètics del meu bloc:

ARA

Hi ha una hora justa on tot és imminència,

on el silenci de la nit s’esquinça

i l’albada es va encenent de foc;

s’hi eixampla l’horitzó

i un blau cisell de llum va dibuixant les formes.

Hi ha una hora justa on tot és un batec

que creix i que il·lumina l’aire

perquè amb les mans escriguis nous presents,

perquè amb els ulls, assedegats de somnis,

ens aboquem, plens de futur, a ser.

Hi ha una hora justa, que és en aquest moment,

un ara que és precís i inajornable,

on som sense cap límit que no sigui el nostre,

un ara que ens uneix i que ens convoca.