diumenge, 21 de novembre de 2010

Poesia al Palau!

Ahir la Gent Valenta d’Esquerra vam emplenar el Palau! A banda dels discursos de rigor, en Xavier Vendrell va tenir l’encert d’incloure-hi interludis poeticomusicals. Grans referents, bona poesia.


Tan bona i tan encertada, que m’ha donat peu a reprendre les meves entrades poètiques. Què millor que recordar els amics del sud, Al Tall, en el marc incomparable del Palau de la Música!

Per si a algú se li escapa la referència, l’Oriol Amorós va acabar de subratllar-la: “Hem omplert el Palau, però ningú se n’endurà res quan sortim per la porta!”

palau

No s’hi val fer veure que ens preocupem pel destí del nostre país, que defensem les nostres institucions, però només les volem de tapadora, per aprofitar-nos-en. Mentrestant, a les nostres escoles, com diu la cançó de El Tall, encara no s’hi ensenya la història del país!


LLADRES 

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar. 

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada