dissabte, 6 de novembre de 2010

Josep Irla, president (1)

Josep Irla és un d’aquells polítics compromesos que han marcat la història d’aquest nostre país. Evidentment, eclipsat per les figures enormes de Francesc Macià i de Lluís Companys, i fins i tot per la pertinàcia de Josep Tarradellas, el record d’aquell que va ser prou valent per agafar el testimoni del president màrtir tradicionalment no ha ocupat el lloc que la seva transcendència mereix.

Irla va ser prou valent per ocupar la presidència del Parlament de Catalunya, el 1938, quan Joan Casanovas hagué de fugir de Catalunya, amenaçat en plena guerra pels assassins descontrolats. Josep Irla va assumir el càrrec sabent que això li podia costar molt car...



I va tornar a ser prou valent per agafar el relleu de Lluís Companys quan aquest va ser detingut per la Gestapo a França i enviat a Espanya perquè el fessin afusellar als fossats de Montjuïc per a escarment de patriotes. Irla, també a la França col·laboracionista i amb seixanta-quatre anys, va assumir la seva responsabilitat amb valentia i va prendre el relleu de la presidència de la Generalitat de Catalunya que li podia costar, una altra vegada, la mort!

Ara, la Fundació Irla, vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya, ens ofereix unes breus memòries inèdites que ens acosten el pensament del president en aquests anys d’exili en què, malgrat les penúries de les circumstàncies, dedica la majoria dels seus esforços a mantenir ben viva la flama de la Generalitat.

I això fins al 1954, que amb setanta-vuit anys es veu incapaç de mantenir la seva posició i cerca el millor relleu per poder perpetuar la institució, malgrat el desencís de les circumstàncies i l’abandó dels governs democràtics occidentals.

Unes memòries que ens acosten la grandesa i la tragèdia del personatge, que ens revelen les dificultats de l’època i que, malgrat tot, ens esperonen a tirar endavant perquè es configura com l’única possibilitat de pervivència per al país.

Una tasca més de les importants empreses que endega la Fundació Irla perquè no perdem del punt de mira el país que ens van deixar aquests grans personatges i que tinguem ben clar els esforços que haurem de fer per mantenir la continuïtat en el futur.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada