Poc després d’acabada la 2a Guerra
Mundial, Sándor Márai va publicar un text que havia escrit en els últims dies
de la guerra i que, significativament, va publicar “alliberament”.
El text no s’ha traduït al català
fins fa ben poc; de fet, Márai és un escriptor que ens ha arribat ben
tardanament. I ha rebut elogis ben merescuts.
Ara que arriba l’estiu i que podem
trobar una mica de temps per llegir allò que no hem pogut llegir durant l’hivern,
no està de més acostar-se a algunes lectures que són d’allò més interessants i
que, com aquesta, fins i tot tenen un punt de lleugeresa.
Els catalans podem identificar-nos
en alguns aspectes amb els hongaresos, però a Alliberament la identificació penso que és més “universal”. No es
tracta només d’un poble oprimit, envaït, per una gran potència i que lluita per
mantenir la seva identitat, sinó que es tracta dels desastres de la guerra.
Alliberament és una novel·la breu que explica
els últims dies de guerra a Budapest. Hi veiem els nazis, els
col·laboracionistes, els feixistes hongaresos que exerceixen vilment la
violència assassina, els hongaresos indefensos que no gosen intervenir-hi, i
els russos “alliberadors” que exerceixen eventualment d’exèrcit d’ocupació.
La guerra és un desastre, els últims
dies són terribles, el moment de l’”alliberament” és encara més perillós... I,
malgrat tot, com expliquen les cròniques del 12 de setembre del 1714 a
Barcelona, l’endemà cal fer funcionar el país si no volem que desaparegui per
sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada