dissabte, 16 de juny de 2012

Alliberament


Poc després d’acabada la 2a Guerra Mundial, Sándor Márai va publicar un text que havia escrit en els últims dies de la guerra i que, significativament, va publicar “alliberament”.

 

El text no s’ha traduït al català fins fa ben poc; de fet, Márai és un escriptor que ens ha arribat ben tardanament. I ha rebut elogis ben merescuts.

Ara que arriba l’estiu i que podem trobar una mica de temps per llegir allò que no hem pogut llegir durant l’hivern, no està de més acostar-se a algunes lectures que són d’allò més interessants i que, com aquesta, fins i tot tenen un punt de lleugeresa.

Els catalans podem identificar-nos en alguns aspectes amb els hongaresos, però a Alliberament la identificació penso que és més “universal”. No es tracta només d’un poble oprimit, envaït, per una gran potència i que lluita per mantenir la seva identitat, sinó que es tracta dels desastres de la guerra.

Alliberament és una novel·la breu que explica els últims dies de guerra a Budapest. Hi veiem els nazis, els col·laboracionistes, els feixistes hongaresos que exerceixen vilment la violència assassina, els hongaresos indefensos que no gosen intervenir-hi, i els russos “alliberadors” que exerceixen eventualment d’exèrcit d’ocupació.

La guerra és un desastre, els últims dies són terribles, el moment de l’”alliberament” és encara més perillós... I, malgrat tot, com expliquen les cròniques del 12 de setembre del 1714 a Barcelona, l’endemà cal fer funcionar el país si no volem que desaparegui per sempre.

Alliberament, de Sándor Márai, una novel·la per tenir en compte aquest estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada