Aquest dissabte he pogut assistir a dos actes -d’allò que en diríem “culturals”- a la nostra ciutat.
En primer lloc, la inauguració de l’exposició sobre el paper Carlets instal·lada a la Sala Oberta del Museu Comarcal. Molt interessant, expressió del dinamisme industrial d’Olot al llarg de tot el segle passat i fins i tot de finals de l’anterior. S’hi veu com els industrials olotins feien progressar el negoci a partir de l’enginy i la innovació. Des de mostres significatives del paper Carlets, fins a tot tipus d’elements publicitaris... Com ha canviat el món!: tot s’hi valia perquè la gent fumés amb paper Carlets!
Tot seguit, al Casal Marià s’inauguraven els actes del 40è aniversari de l’Institut Montsacopa, insígnia educativa de la nostra ciutat. En aquest cas, es tractava d’una xerrada de l’exprofessor Pere Martí, que va recordar les setmanes culturals i el procés de normalització lingüística que va viure el centre al llarg dels anys vuitanta.
El professorat del Montsacopa ha preparat uns actes molt interessants per commemorar l’efemèride del 40è aniversari. Hi participaran l’equip d’arquitectes i exalumnes RCR, Eudald Carbonell, antics alumnes en un recital sobre Lorca i actuals alumnes en un recital sobre la B de l’abecedari poètic i en un altre sobre Maragall, un documental sobre l’escola franquista i una projecció de Blade Runner, entre molts altres que s’hi celebraran.
Dues experiències, hi insisteixo, molt interessants. Ara: el públic de la primera era bàsicament gent de la família; el públic de la segona, bàsicament professorat del centre.
El gran dubte és: i la gent? On és l’esperit col·lectiu que respon a unes activitats realment interessants que fan que Olot tingui un dinamisme cultural important? Com pot ser que la societat no respongui adequadament a aquestes propostes? Està prou preparada la societat olotina per gaudir d’aquests projectes culturals?
El paper Carlets tenia una presentació avançada al seu temps. En Pere Martí ens va explicar fins a quin punt l’Institut es va implicar en el procés de normalització lingüística i com la societat de l’època hi va respondre. I ara? On són les respostes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada