dilluns, 7 de març de 2011

Paritat, per convicció!

Vuit de març, dia de la dona treballadora.
 

Si fos per mi, si fos que la història del món comencés de zero, de dia de treballadors i de treballadores només n’hi ha un, l’1 de maig.

El cert és, però, que tenim la història que tenim i que encara hem de treballar molt per tenir un futur millor. Les coses no són tan fàcils com de vegades semblen! Si venim de mil·lennis de societat masclista, no podem pretendre posar-nos una bena als ulls i pensar que capgirarem el món així com així. S’han de consolidar els fonaments, hem de poder construir un món millor entre tots.

El 8 de març es commemora l’assassinat d’unes treballadores que lluitaven pels seus drets. Evidentment, encara avui en dia cal lluitar pels drets de la dona treballadora, pels drets de tots els treballadors.

Cal lluitar perquè, encara que s’ha millorat notablement, ni s’ha arribat a on volíem, ni podem pensar que no hi ha possibilitat de marxa enrere. Hem de pensar que encara cal consolidar els guanys obtinguts. Qualsevol excusa pot ser bona per a la reacció, i les crisis encara ho són més. No s’hi val a badar!

Els treballadors i les treballadores hem de seguir lluitant pels nostres drets.

L’anècdota de la llotja del Camp Nou plena de dones no deixa de ser això: una anècdota. I més encara la fressa que s’ha organitzat al voltant d’aquest fet.

Des de sempre he pensat que tots hem de lluitar per la igualtat. Des del republicanisme (“llibertat, igualtat, fraternitat”), ho hem de tenir clar i nosaltres ho tenim ben clar.

Per això, en la llista que Esquerra Republicana de Catalunya hem preparat per a les eleccions municipals a Olot, hi haurà una paritat absoluta: tantes dones com homes. No perquè ens hi obligui la normativa electoral, sinó per convicció; perquè pensem que les dones han treballat des de sempre per fer un món millor, perquè pensem que les dones han de tenir un lloc destacat en la societat, perquè volem que el futur ens depari un món millor, perquè creiem en la igualtat i perquè tots i totes estem prou preparats per millorar el futur de la nostra ciutat.

5 comentaris:

  1. Crec en la igualtat de drets, entre homes i dones però jo em pregunto: Per què si hi hagués més homes que dones a la llista estaria mal vist, i en canvi si hi hagués més dones que homes se us aplaudiria la decisió? No caldria potser, mirar d'incloure a les llistes les persones realment més ben preparades, independentment de si són homes o dones? Trobo honrat i admirable que des d'ERC d'Olot confieu molt en la vostra gent, però és, si més no curiós, que la vostra llista sigui feta amb les persones que realment confieu per a guiar la ciutat, i que curiosament s'escaigui amb que la meitat són homes, i l'altra meitat dones. Igual que trobo molt hipòcrita que hi hagi qualsevol normativa electoral que obligui a inscriure en llistes els mateixos homes que dones i que realment es miri més quedar bé, que no compondre les llistes amb les persones que més ben preparades estiguin, independentment del gènere.

    Hauríem de reflexionar una mica en totes les normatives absurdes que acaben per no beneficiar els millors, els més ben preparats sinó que porten a dones o homes ineficients a llocs inadequats, on se'ls dóna poder per a decidir per altres persones quan no en són competents.

    ResponElimina
  2. Guido!!!! M'ha agradat molt el teu comentari!!! Llegeix amb calma el meu text i tindràs la resposta:
    1)No es tracta de complir una llei
    2)Creiem en la igualtat
    3)Tenim la satisfacció que comptem amb tantes dones com homes per confeccionar la llista
    4)Estem convençuts que tots (i totes) estan prou preparats (ja ho veuràs quan surtin els noms) per gestionar el govern municipal

    On és el problema? M'ha semblat que, en un dia com el de demà, era important remarcar-ho.

    De la mateixa manera que començo el meu apunt dient que, si el món és com hauria de ser, de dia Internacional del Treballador només n'hi hauria d'haver un (o cap, perquè seria tot tan bonic que ja hauríem superat la necessitat de tenir un dia del Treballador).

    No sé si m'explico!

    Moltes gràcies per l'apunt!

    ResponElimina
  3. Guido i cia.

    Us passo un link

    http://www.fmujeresprogresistas.org/igualdad10.htm

    que precisament pretén aportar informació i coneixement i posterior reflexió de la necessitat de les accions positives o del que en dius "normativa absurda". Per a mí, no és per res del món "normativa absurda", sinó una mesura temporal per corregir una sèrie de desigualtats i discriminacions que estem arrossegant des de fa temps, perquè el sistema patriarcal encara gaudeix de molta salut tot i que és tant subtil tot que ens costa detectar-les.

    Crec que és necessari feminitzar la política perquè necessitem que les necessitats, interessos i capacitats femenines, del gènere femení o de les dones, com en vulgueu dir, quedin reflectides en la política. Perquè, de moment, aquest desig no es compleix. La política segueix masculinitzada.

    Generalment es fa política valorant tots aquells aspectes relacionats amb la masculinitat: poder públic, activitat productiva, economia, competitivitat en tots els àmbits, esports masculins -dosis diàries de futbol-... El món no es pot definir només en masculí, ni pretendre que les dones per ser valorades només incorporem valors masculins. És necessari nombrar i fer accions polítiques pensant també aspectes relacionats tradicionalment amb la feminitat, però que no s'han valorat, tot i ser totalment necessaris i importants: vida privada, reproducció, criança, sensibilitat, emocions, resolució de conflictes que no siguin a través de la violència...

    Tan de bo no haguéssim de celebrar més el 8 de març, no el 25 de novembre (Dia contra la violència cap a les dones), ni tampoc l'1 de desembre (SIDA). Però malauradament, encara ho hem de commemorar perquè significa que encara hi ha una problemàtica darrera. Que requereix un anàlisi més profund i no opinions superficials sobre el problema. Cal anar a la base de l'iceberg, cal anar a l'arrel del problema per erradicar-ho. Perquè dir que quelcom és "una normativa absurda", sense anar a la base, sense entendre d'on arrenca tota la problemàtica i el que estem arrossegant, em sembla una equivocació.

    La gent política han de ser un model a seguir per la societat, i han de voler incorporar aquesta acció positiva, entenent-la i creient en ella, no per què sí o per obligació.

    Merci

    Cristina Vila

    ResponElimina
  4. Em faré entendre.

    @Pere. Estic absolutament convençut que en el cas d'ERC d'Olot confieu en que tothom que incloeu a la vostra llista és absolutament capaç, i personalment, jo també ho crec. El que pretenia era, més aviat, fer una crítica a un nivell bastant més ampli que no Olot mateix, ja que posaria la mà al foc que molts partits de molts llocs, aquesta paritat de gèneres en les llistes electorals, en càrrecs públics o d'altres no és, en absolut, feta amb la convicció que teniu a ERC d'Olot en elaborar la vostra llista per les municipals.

    @Cristina. Normativa absurda, però no innecessària!! Amb això dic que per als que tenim dos dits de front (massa pocs en aquest planeta) estem parlant d'una normativa sense sentit, ja que en la nostra lògica impera el fet que els millors capacitats per una plaça són els que l'han d'ocupar. Però pels que no tenen dos dits de front i ocupen llocs amb poder decisori, beneficiarien amics, parentela, etc., en general tots homes, aquesta normativa malauradament es fa necessària.

    No és en absolut la meva intenció criticar a ERC d'Olot (perquè ho faria sense fonaments ni coneixement de causa) ni la normativa actual en les llistes electorals, amb la que no estic d'acord, però que trobo necessària aplicar. Penso doncs, que estem tots d'acord, simplement fer aquest apunt, per aclarir la meva modesta opinió sobre aquests fets.

    ResponElimina
  5. Guido!, ja veus que em sembla que tot amb tot estem completament d'acord. No pateixis, que per part meva no m'havia agafat el comentari com a crítica (tot i que, en qualsevol cas, les crítiques sempre han de ser benvingudes), sinó com a aportació. I m'ha semblat molt interessant. Més que res perquè potser ha estat error meu no explicar-me prou bé: en el fons, volia dir el mateix que dius tu.
    És clar que la dona no se la pot "utilitzar" com a quota ("en plan florero"), ni per un dia fer bonic (la Llotja del Camp Nou), sinó que s'ha de mirar d'establir les condicions socials necessàries per apostar per la igualtat i que tothom (també la dona) tingui les mateixes possibilitats.
    Avui per avui, encara que hem avançat molt en el món occidental, la dona encara no parteix amb les mateixes condicions (la prova són les estadístiques de salaris, de càrrecs directius, de representació política...).
    A ERC-Olot no és que ens hàgim "proposat" la paritat perquè sí, és que podem dir amb orgull que la nostra llista és paritària perquè comptem amb tantes dones com homes preparats per a formar-ne part.
    Moltes gràcies, Guido, pels comentaris i per permetre'm explicar-me millor!

    ResponElimina