divendres, 11 de desembre de 2009

13D


(el dibuix és d'en Joan Grau "El cop d'ull")

Aquests dies he tingut la immensa fortuna de poder defensar la posició d'Esquerra en els plens de l'Ajuntament d'Olot i del Consell Comarcal de la Garrotxa.

Evidentment, totes les posicions són lícites i tothom és lliure de defensar el que més li convingui. Ara: sobta molt, després d'haver escoltat declaracions vàries sobre el tema, haver de sentir les giragonses i equilibris que s'han de fer per no arribar a una simple i clara conclusió:

Si la gent no pot ser consultada sobre els seus interessos, on és la democràcia?

No sé per què, però aquesta història m'ha recordat allò tan borbònic de "Tot per al poble, però sense el poble". Que dit en uns llatins d'aquells que m'agraden (i que a més d'un el posen nerviós) vindria a ser allò de "panem et circenses".

És a dir: som demòcrates quan vénen eleccions, quan hem de triar els nostres representants, quan hem de dir "amén" a allò que és "o això o res" (digueu-li estatut, constitució...); però quan és hora que tothom digui la seva... Llavors, ep!, parlem-ne. Qui és la gent per poder expressar lliurement (amb valor legal i vinculant) les seves idees, les seves posicions sobre allò que els interessa.

Aquests dies n'hem sentit de tots colors: que si les consultes no són legals perquè depassen el marc de l'estatut o de la constitució, que si no tenen cap valor (Zapatero dixit! O sigui: l'opinió de la gent no té cap valor. Fantàstic! Després diran que la "desafecció" per la política és culpa dels "nacionalistes"), que si no interessen la gent (que, de fet, "només es preocupa per la crisi"), que si generen divisions innecessàries (és clar: quan demanes votar sí o no, hi ha gent que vota "sí" i hi ha gent que vota "no") entre la ciutadania (mentre som els catalanistes els que ens ho empassem tot, llavors no hi ha divisió; és clar que llavors no tenim cinema en català, ni etiquetatge, ni podem decidir el nostre futur com a poble... Però anem passant en pro de l'harmonia, mentre el país se'ns afebleix irremeiablement), que si les consultes són el producte de la manipulació política de determinats partits que només tenen interessos electorals...

Excuses de mal pagador.


Ja seria hora que en aquest país ens acostuméssim a consultar totes aquelles qüestions transcendentals d'interès general. Que tothom pogués dir-hi la seva. Ja seria hora que evitéssim tenir por de què votarà la gent, que evitéssim el "ja decidirem nosaltres, que si ho consultem encara hi prendrem mal".

(A part: hi ha una "fauna" molt particular que és especialista a dir que tot allò que decideixen els altres no és "democràtic", bàsicament perquè no s'acaba imposant el que pensen ells i, per tant, només és democràtic aquell resultat que coincideix amb el seu pensament -jo en diria "demòcrates singulars"-. Però aquest és un altre tema..., o no!)

Acabo perquè el tema és molt llarg i interessant (i em penso que hi hauré de tornar un altre dia). No ens ha de sorprendre gens que, en aquestes circumstàncies, s'hagi enxampat un regidor del PSC de Santa Coloma de Gramenet atiant les entitats adherides a la Federació d'Entitats Andaluses de Catalunya a protestar contra la preparació de les consultes populars sobre la independència. El temps posa tothom en el seu lloc!

En fi: de moment, està tot dit. Diumenge, tots els que pugueu (com sempre que hi ha consultes o eleccions) feu un exercici de democràcia i aneu a votar. Per una opció o per una altra, però és el deure de tot ciutadà que és consultat. Llàstima que molts dels polítics que, quan és hora de triar representants, fan un clam unànime a la participació de la ciutadania, en aquest cas amaguen el cap sota l'ala, com si no anés amb ells.


Ves que no els passi com a l'estruç!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada