diumenge, 5 de setembre de 2010

Vicent Andrés Estellés faria 86 anys


No m’acaba d’agradar això d’apuntar-me a tots els recordatoris que campen discretament a tots els racons de la geografia del nostre país. Però com que Vicent Andrés Estellés és un dels meus favorits no me’n puc estar (almenys per aquest any) i m’afegeixo a l’efemèride amb un poema que és tota una declaració ideològica: no hi ha res com gaudir dels plaers de la vida! I, un cop descansats, ja en parlarem!

Aquí va, doncs:


El pimentó torrat

Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó, tallat en tires.

Cante, llavors, distret,
raone amb l'oli cru,
amb els productes de la terra.

M'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor
del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex,
amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó,
l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.

De vegades arribe a l'èxtasi,
a l'orgasme.

Cloc els ulls i me'l fot.

2 comentaris:

  1. Pere, no passem llista. Ja saps que això és obert i hi participa qui vol i com vol.

    Tard, però t'hem trobat. Gràcies per participar!

    ResponElimina
  2. jajaja Gràcies per recordar Estellés. Ens cal molt i molt! I gràcies per afegir-m'hi! Salut!

    ResponElimina