dissabte, 19 de desembre de 2009

El plor d'en Pep


Fotos: Miguel Ruiz (FCB)

La imatge del dia és la d’en Guardiola plorant a Abu Dhabi. Jo també hauria plorat. De fet, estic convençut que també ploraré, com en Pep, el dia que el meu país assoleixi la llibertat.

Qui no ho entengui, deu ser que no ha vist les imatges d’en Pep Guardiola, al Camp Nou, recollint les pilotes que sortien fora i celebrant els gols del seu equip.

Enguany, el Barça ha fet un rècord. Ja ho hem sentit: ha guanyat els sis títols oficials. Una fita inabastable fins ara, una fita que no es podia ni somniar, una fita que farà història perquè costarà de tornar a veure.

Però sobretot el Barça ha fet un rècord per un tema que no s’ha tractat prou (o almenys jo no ho he vist reflectit amb tot el relleu que requereix).

El Barça ha assolit tots aquests èxits amb majoria de jugadors fets a casa, del planter. Amb jugadors que combreguen amb una filosofia de joc, que és la del Barça; una filosofia que s’inculca als joves de la Masia des de fa molts anys.

Per això, és la filosofia que ha “mamat” en Pep des de ben jove, des dels seus anys de la Masia. I és la filosofia que ell i tot el seu equip (format íntegrament per gent formada en els equips del Barça) han defensat des del primer moment que en Jan Laporta els dóna la responsabilitat del Barça B (2007-8).

En Pep (i tot el seu equip) és un entrenador format a la casa, amb la filosofia de la casa, que sap el que representa aquesta institució. En Pep no dubta (malgrat la inexperiència) a acceptar fer-se càrrec del primer equip en un moment difícil per a la directiva del Barça (de fet, en Laporta tenia peu i mig fora del club!) i, per tant, per al futur de l’equip.

I, dit i fet: arribar i moldre. La temporada 2008-2009 és la més exitosa de la història del F. C. Barcelona.

Avui, a Abu Dhabi, tancàvem aquesta temporada que ni en els millors somnis podíem arribar a imaginar.

Per això plora en Pep. Per això els primers jugadors que s’acosten a “consolar-lo” (Henri, Ibrahimovic) no ho entenen. Els altres: Puyol, Piqué, Valdés..., ho tenen clar. I es mantenen respectuosos en la distància: ells mateixos tenen els mateixos sentiments.

Avui, per al F. C. Barcelona, s’ha fet realitat un somni que molts catalans (com en Pep) havien tingut des de ben petits: arribar a ser el millor club del món!

Demà, per als catalans, es farà realitat un altre somni que molts hem tingut des de petits: arribar a ser (a tornar a ser) un estat lliure!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada