M’hi he estant resistint després de tot el rebombori d’aquests dies, però finalment no he pogut més de tant sentir l’entronització de la gloriosa constitució que ens tenalla i extorqueix.
Ara resulta que tenim un magnífic text, consensuat en el seu moment per tothom (per fi, fins i tot el mateix lehendakari ha anat a la celebració de Madrid), que omple de joia les regions i “nacionalitats” de l’estat. (Per si no he estat prou explícit, que quedi clar que aquest paràgraf és irònic)
Doncs bé: evidentment, lamento la mort d’en Jordi Solé Tura. Però d’aquí a exaltar-lo com el gran salvador de la pàtria per elaborar un text tan ideal com la constitució hi ha un gran abisme. D’entrada, només vull recordar que és un dels màxims responsables que Catalunya no tingui concert econòmic i, per tant, hagi patit i estigui patint l’espoli fiscal que limita les possibilitats del nostre país i redueix en extrem el benestar dels seus ciutadans en benefici de les regions espanyoles.
Com que tampoc m’hi vull estendre extraordinàriament (les crítiques a la constitució espanyola són conegudes de tothom, encara que aquests dies sembla que molts ho hagin oblidat...), em limitaré a destacar-ne un parell d’articles prou significatius d’un text més propi de començament del XIX que no pas del món modern. Tot i així, deixeu-me que comenci tornant a recordar que la Constitución Española entronitza l’hereu que havia designat el dictador Francisco Franco (i que, igual que després va prometre la constitució, primer havia promès “guardar las leyes fundamentales del reino”) i que, en cap moment, no ha volgut passar revista a les actuacions del franquisme de manera que, encara a hores d’ara, tots els desastres que va fer el règim de la dictadura segueixen sent legals; no hi ha hagut cap revisió. Això és la Constitución:
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 8
1. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.
Article 56
3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat.
Article 65
1. El Rei percep dels Pressupostos de l’Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i la distribueix lliurement.
Article 117
5. El principi d’unitat jurisdiccional és la base de l’organització i del funcionament dels Tribunals.
Article 123
1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tot Espanya, és l’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria de garanties constitucionals.
Article 128
1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general.
Article 138
1. L’Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat consagrat en l’article 2 de la Constitució, vetllant per l’establiment d’un equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent assenyaladament les circumstàncies del fet insular.
2. Les diferències entre els Estatuts de les diverses Comunitats Autònomes no podran implicar en cap cas privilegis econòmics o socials.
Article 145
En cap cas s’admetrà la federació de Comunitats Autònomes.
Article 155
1. Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment fet al President de la Comunitat Autònoma i en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
Disposicions addicionals. Quarta.
1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seva incorporació al Consell General Basc o al règim autonòmic basc que el substitueixi, en lloc del que estableix l’article 143 de la Constitució, la iniciativa correspon a l’Òrgan Foral competent, el qual adoptarà la seva decisió per majoria dels membres que el componen. Per tal que la dita iniciativa sigui vàlida, caldrà, a més, que la decisió de l’Òrgan Foral competent sigui ratificada per un referèndum convocat expressament a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vàlids emesos.
Una mica llarg, ja ho sé, però per tenir clares les coses s’ha d’anar a les fonts. Només em queda una pregunta: evidentment, tots aquells que es diuen “federalistes” tampoc no entren en aquesta constitució, quins passos han fet o fan per canviar-la?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada