1000MIL!

Moltes gràcies a tots per haver volgut acceptar la meva “amistat” de feisbuc!

No negaré que aquests últims dies em feia una mica de gràcia aquesta xifra, per allò que tenen els nombres rodons! Entre el 0 i el 10, hi ha moltes notes, però cap no té la rotunditat del 0 o del 10!

El 996 (la Sílvia Planagumà: quant de temps, quins records!), el 997 (l’Isaac Santoro: quina bona persona!), el 998 (l’Àngels Planagumà: mira que li vaig haver de recordar el tema de les claus abans del recital!), el 999 (el company Julio Clavijo: m’hauria agradat molt i molt que hagués set el 1000!!! Quantes experiències...!) i 1000!: Gemma Triviño! Molt agraït a tots.

Jo que era bastant aprensiu a l’hora d’emprar aquestes eines, aquests mesos m’hi he posat a fons i he vist que el tema de les xarxes socials té el seu interès. Evidentment, quan hi entres, has de saber què et trobaràs i, si allò que et trobes no és ben bé del teu grat, l’esborres i punt. Fos tan fàcil en el món real!: prems “elimina”, i s’ha acabat el problema! (I llavors saltes al 999, al 998... fins que algú s’hi afegeix i tornes a pujar!)

Per un moment, tot plegat m’ha fet pensar en una àgora clàssica: com en els mercats, fas un vol per la xarxa i t’adones de qui hi ha, captes una conversa al vol, pares l’orella per si t’assabentes de res, retrobes vells coneguts, la fas petar amb bons amics... I tot sense sortir de casa, i potser a quilòmetres de distància! Efectivament, té el seu interès.

Estic molt content perquè mil “amics” són molts; de fet, no m’ho podia imaginar en obrir la pàgina... De tant en tant, algú se n’esborra: com deia abans, no vol dir res; simplement, que no ha trobat allò que esperava..., o potser que s’ho està pensant i ja tornarà un altre dia!

Suposo que el tema és no enganyar, presentar-te com aquell que ets realment... Tots els meus “amics” saben que sóc professor de llengua catalana i literatura a l’IES Bosc de la Coma (bé, de fet, “catedràtic”), que sóc llicenciat en Filologia Catalana (bé, de fet, “doctor”), que sóc regidor de l’Ajuntament d’Olot i conseller del Consell Comarcal de la Garrotxa, que sóc militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (bé, de fet, “secretari d’organització” comarcal), que sóc soci d’Òmnium Cultural i del C. B. Olot, que sóc seguidor del Barça i de la Penya (i del Reus Deportiu, i de l’Handbol Granollers, i de l’At. Terrassa, i...), que sóc un fan de tots els esports, inclosos els del motor: ferrarista convençut des de petit (amb algun parèntesi més o menys obligat, com l’actual) i entusiasta del millor pilot de la història, The Doctor (il dottore, il piu grande). Que m’agrada caminar per l’alta Garrotxa (gràcies, Xevi), que m’agrada voltar amb bici (gràcies, Joan), que m’agraden els recitals de poesia (gràcies, Càndid), que m’agrada... la Garrotxa! I que sóc independentista.

I que, des que ho vaig descobrir, no paro de donar la llauna amb els meus escrits al bloc!