divendres, 21 de gener de 2011

Sant Jaume de Llierca

Algú ho havia de dir: Sant Jaume de Llierca no és un municipi estrany, no és un municipi diferent de la resta de la Garrotxa, no és un municipi que ens quedi a l’altra punta del món, com si no hi tinguéssim res a veure.


La gent de Sant Jaume es mereix la consideració de tothom. La gent de Sant Jaume es mereix el nostre respecte. La gent de Sant Jaume som tots.

A qui li agradaria que poséssim un equipament imprescindible per a la bona marxa de tota la comarca en el seu municipi? A qualsevol població de la Garrotxa; només faltaria!

A qui li agradaria que poséssim un equipament que no vol ningú al seu poble? A ningú, és evident!

Per això mateix, governar i decidir no ha de voler dir imposar el criteri global sobre els interessos particulars. Governar no vol dir: això ha d’anar aquí..., i punt!

Trec el tema perquè avui el ple del Consell Comarcal de la Garrotxa ha aprovat (amb els vots a favor de l’equip de govern de CiU –excepte la consellera de Sant Jaume, que s’ha absentat del Ple- i del PSC, a l’oposició –excepte el conseller Joaquim Pagès, que s’ha abstingut-) proposar els terrenys rústics de la Coma de Sant Jaume de Llierca com els més idonis per ubicar-hi la planta de gestió de residus de la Garrotxa.

Els consellers d’Esquerra Republicana de la Catalunya hi hem votat en contra.

No perquè estiguem en contra de l’equipament. És evident que és un equipament necessari.

No perquè no creiem que s’ha de governar, i que qui governa ha de decidir; sinó perquè pensem que hi ha una altra manera de fer les coses. Hi ha una manera que és dialogar, deixar que la gent opini, deixar que la gent doni diverses opcions, deixar que la gent pugui quedar convençuda que la millor opció és la que s’ha triat.

En aquest cas, pesi a qui pesi, això no s’ha fet així: no s’ha tingut en compte l’opinió de la gent de Sant Jaume (com demostra que la consellera de CiU s’hagi absentat del Ple), com demostra que el president del Consell Comarcal hagi fet una al·legació final en defensa dels polígons industrials i que, segons ells, ha de ser l’economia productiva (=”neodesarrollismo”) la que ens faci sortir de la crisi.

És clar que des d’Esquerra proposem un altre tipus d’economia productiva: la Garrotxa no pot ser arrasada com si fos un polígon industrial; no podem veure la nostra comarca convertida en un polígon industrial. Hem de buscar l’excel·lència, hem de buscar la innovació tecnològica, hem de buscar la sostenibilitat i que la Garrotxa no perdi la seva identitat. I això vol dir comptar, en primer lloc, amb la gent que gestiona el seu territori, la proximitat. La Garrotxa mantindrà la seva peculiaritat, la seva identitat, o deixarà de ser la Garrotxa.

Des d’ERC estem convençuts que ens en sortirem, que la gent de la Garrotxa pot tenir una solvència econòmica adequada i que pot mantenir una identitat que preservi la seva qualitat de vida.

I això passa per escoltar la veu de la ciutadania, la veu de la gent que és més propera al territori, que trepitja cada dia la Garrotxa i que es juga el seu futur amb les condicions que envolten la comarca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada