dissabte, 22 de gener de 2011

Jordi Oliveras a IDESGA

Finalment, he hagut de triar...

I això que em feia molt il·lusió anar a la presentació del llibre de Ricard Creus. Qui diu que a Olot no s’hi fan coses? Si vols fer-ne un mínim seguiment, no dónes a l’abast!


Sempre és un plaer assistir a un cicle de conferències organitzat per l’Institut d’Estudis Socials de la Garrotxa i, enguany, amb la preparació de les properes eleccions municipals, jo diria que és imprescindible. Doncs, això: sense mandra i cap a l’Orfeó (encara que ens perdem la primera part del Barça!).

Si he de ser sincer (i sempre miro de ser-ho...), la xerrada d’en Jordi m’ha decebut una mica. Ha vingut a dir que estem passant una crisi que els economistes, majoritàriament, no havien previst, però que a la Garrotxa, per la condició especial del seu teixit econòmic, ha tingut un impacte menor que en altres comarques catalanes. Segons ell, els industrials garrotxins tendeixen a dedicar-se a l’economia productiva (“els embotits sempre es consumiran”) i no s’han deixat endur per l’economia especulativa (“no han volgut vendre fum, com han fet aquelles empreses que s’han dedicat a les TIC”).

En el torn d’intervencions, fins i tot hem anat assistint a declaracions d’un cert cofoisme, negant que els joves universitaris tinguessin menys possibilitats d’accés al mercat laboral en la nostra comarca que en altres llocs, defensant que els nostres joves estan molt ben formats i que l’atur juvenil en la nostra comarca és molt inferior a la resta de Catalunya, etc.

Hi ha hagut moments que fins i tot he tingut la sensació que no hi havia crisi econòmica...

De fet, segons en Jordi Oliveras, el problema és que ens falten elements objectius per fer-nos càrrec de quina és la situació real. Si no ho he entès malament, segons ell hauríem de fer cas del PIB. Si el PIB creix, senyal que anem bé; especialment si el PIB de la Garrotxa creix més en comparació a altres llocs.

Jo, que no sóc economista, m’he abstingut d’intervenir-hi... Però el meu sentit comú em diu que hi ha molta gent a la Garrotxa que ho està passant molt malament, que hi ha moltes empreses que estan a punt de tancar o que tenen uns resultats molt negatius, que molts olotins i olotines són a l’atur, que som en un túnel i que encara no veiem la sortida de la crisi...

I el que més em preocupa és que des de l’Ajuntament d’Olot s’hi podran fer poques coses, que ens cal una nova llei de finançament local que ens permeti encarar el servei al ciutadà amb millors perspectives... Però que, sobretot, si els polítics no en som conscients, difícilment solucionarem alguna cosa, i que hem de centrar la nostra activitat política en la lluita contra la crisi, en la reactivació de l’economia olotina.

I no s’hi val dir: hem de ser optimistes. La situació és molt complicada perquè ens la prenguem amb la frivolitat de dir “a la Garrotxa, rai!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada