Carta als Reis, és clar!

No, avui no parlaré de desitjos per a l’any vinent, ni de demandes al nou govern o d’esperances irrealitzables que un dia o un altre s’acabaran acomplint, de ben segur.

I, encara que vulgui parlar de condició humana, tampoc no recuperaré la vella sèrie dedicada als ofidis i que tant va agradar...

Avui vull estendre’m sobre un tema que és més vell que l’anar a peu, més vell que la perfídia, més que l’interès econòmic... Què? L’egoisme!

Benvolguts Reis Mags, vosaltres que sou màgics, podeu desterrar de la humanitat l’egoisme que ens impedeix avançar socialment?

Com pot ser que aquells que estan més a prop del bé comú, que aquells que s’han d’abocar a donar suport al col·lectiu, que aquells que només s’haurien de preocupar pels altres, pel desenvolupament de tota la societat..., siguin els que més es miren el melic?

Aquells que deuen tot el que són al benestar social no poden decidir, no poden triar, en funció del que els interessa individualment, en funció del seu benefici personal, sinó en funció del conjunt, en funció que les condicions per a tots siguin millors.

I resulta que no és així: les coses s’acaben decidint en funció dels interessos particulars, en funció de “a mi, què m’interessa”, en funció del profit personal, en funció de “jo ja estic bé”... Egoisme.

I la resta? Els altres que els ajudi Déu! Mentrestant, jo que sóc un servidor públic me n’aprofito i faig veure que sóc el primer interessat que les coses del comú funcionin millor... Però només ho faig veure! En la política, en l’educació, en la sanitat, en la seguretat, en l’atenció personal...

Benvolguts Reis Mags, vosaltres que sou màgics, podeu fer que el món canviï?