Avui hi ha hagut una nova xerrada del cicle de conferències sobre literatura i societat que ha organitzat per a aquest curs la FES d’Olot.
El ponent, immillorable: Jaume Cabré. I jo he tingut el plaer de poder-lo presentar...: tot un Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i, deia jo, futur aspirant a obtenir el Premi Nobel!
Després de la publicació de l’exitós Les veus del Pamano, el 2004, Cabré no havia publicat cap més obra de creació narrativa, i els seus fidels seguidors estàvem del tot impacients...
Doncs avui ha deixat anar la notícia al Casal Marià d’Olot! Enmig d’una interessantíssima xerrada sobre la creació literària, sobre la necessitat de captar l’interès del lector amb les paraules (Cabré ha afegit a la vella definició de la Mercè Rodoreda –“una novel·la són paraules”- el concepte “una novel·la són paraules en tensió”, paraules que són capaces de seduir el lector, de captivar la seva atenció, el seu interès lector), ha comentat el que tots anhelàvem de feia temps.
Cabré, tot just ahir, va lliurar el manuscrit de la seva propera novel·la al seu editor. Passaran mesos fins que en puguem gaudir, però el camí ja és irreversible.
Esperem que sigui tan bona com les anteriors, que tingui encara més èxit, que el situï com a capdavanter de la novel·lística europea contemporània.
Jaume Cabré afirmava en un dels seus últims articles que estava convençut que arribaríem a la independència. Jo estic convençut que Jaume Cabré tindrà el premi Nobel. No sé si primer serà el Nobel o primer serà la independència, però l’un i l’altra els tindrem. I tots hem de col·laborar-hi.
Serem allò que vulguem ser!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada