Ara no és qüestió d’estar a la que salta i anar retraient pas a pas, punt per punt, les actuacions que tenen a veure amb l’actual govern que contrasten amb les reaccions que provocava l’anterior situació, amb CiU a l’oposició.
M’hi he referit en tractar del pacte amb el PSC (quan ho va fer Esquerra, semblava que havia pactat amb el dimoni, la qual cosa evidentment era un gran pecat), amb la renúncia a les vegueries i la defensa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (justament el contrari que havia defensat CiU: reclamava una vegueria pel Penedès i per a la Vall d’Aran, i es lamentava que l’Àrea Metropolitana era el preu que Esquerra pagava al PSC. El que valia a l’oposició, al govern ja no val...).
Doncs això: pel bé del país, no hem d’estar retraient cada incongruència que vagi apareixent i hem de mirar de ser positius i recolzar tot allò que serveixi per tirar endavant.
No em puc estar, però, de comentar una altra d’aquestes diferències. Hem estat set anys aguantant crítiques i més crítiques sobre els sous dels càrrecs públics, les despeses que comporten, etc. Doncs bé: ara resulta que si l’Artur Mas no ha pogut fer el govern que volia és perquè els polítics tenen unes condicions molt pitjors que les que tindrien en segons quines activitats. El que abans era crítica ferotge, ara és comprensió total.
M’ho he trobat en diversos articles i declaracions, però copio el primer paràgraf de l’editorial de La Comarca d’Olot, perquè em sembla ben significatiu:
“Poques cares polítiques noves al Govern de la Generalitat. De ben segur que ha de ser difícil triar onze ajudants per governar Catalunya. D'una part cal escollir els millors i per l'altra aquests han d’estar disponibles. Els sous de possibles polítics que provenen del sector privat fa inviable que molts d’ells renunciïn a les actuals remuneracions per tal d'acceptar un treball que pot ser molt temptador. Però, en definitiva, un treball que els suposarà haver de renunciar a una part del pressupost al qual estan habituats i, al mateix temps, entrar en una dinàmica en la qual hauran d’escoltar a centenars de persones per discutir-los-hi el seu treball amb arguments polítics i insults de ressentits. Les anàlisis de gestió sobre les quals descansaven les seves decisions s’hauran de fonamentar ara en les pautes que els assessors polítics decideixen en funció de les enquestes i la tendència social propicia a la captació de vots. Per tant, l’espectre del Govern no ofereix cares noves, si bé és cert que alguns no eren consellers de CiU, tots ells són productes manufacturats de la política. La gran majoria són teòrics de la gestió i poc habituats a enfrontar-se a la realitat de la gestió amb responsabilitat directa i personal.”
En fi: mirarem de ser positius i treballarem perquè el país avanci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada