Ja ho sabíem, però no està de més que ho anem repetint perquè no se’ns oblidi: els anys de la República van ser uns moments de canvis transcendentals, van ser uns moments d’una il·lusió en les possibilitats d’una nova època, en les possibilitats del país; de fer les coses d’una altra manera, pensant en el benestar comú...
Sí: malgrat el poc temps que va estar vigent l’Estatut d’autonomia de Catalunya, les innovacions, els canvis, i les possibilitats que s’apuntaven, feien preveure el desenvolupament d’una societat millor, d’un món en què les circumstàncies vitals de la majoria de la societat s’anirien encarrilant cap a l’aparició d’una societat molt més justa, molt més igualitària.
Avui en dia tots contemplem amb admiració les nacions escandinaves; doncs bé: no vull ser excessivament agosarat, però si no hagués estat perquè l’acció de la Generalitat de Catalunya republicana va ser derrocada completament per l’Espanya franquista, el nostre país no s’hauria desenvolupat d’una manera marcadament inferior.
M’ha vingut al cap tot plegat després de llegir l’estudi de la Gemma Domènech i la Rosa M. Gil sobre Un nou model d’arquitectura al servei d’una idea de país.
Hi descriuen la feina que van fer els joves arquitectes organitzats al voltant del grup del GATCPAC: en els pocs anys de la República, presenten projectes i edificis en la línia moderna del racionalisme. Escoles, hospitals, cases per a obrers (que en deien en aquell moment), per millorar les condicions de vida dels ciutadans.
On haurien arribat si haguessin pogut desenvolupar amb normalitat democràtica els seus dissenys?
El cert és que els arquitectes d’aquest grup van patir totes les variants de la desfeta: morts a la guerra, exiliats, empresonats, deportats lluny de Catalunya, depurats sense poder exercir com a arquitectes i, els més “afortunats” passant pel sedàs de l’anquilosada arquitectura franquista: res de modernitats!
On va anar el país? On van anar a parar aquest conjunt d’arquitectes avançats al seu temps? Posem només com a exemple Josep Lluís Sert: un dels arquitectes més ben valorats dels EUA! I, mentrestant, nosaltres havent d’aguantar l’arquitectura imperial del Valle de los Caídos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada