Retallades

Entre les preguntes i precs que es van fer en el passat Ple de l’Ajuntament d’Olot, la Clara Casanovas en va fer un sobre una mancança que sembla increïble i que és possible atribuir a l’actual crisi econòmica i a la llei d’oferta i demanda: sembla que en tota la Garrotxa no hi ha cap benzinera oberta durant la nit. O sigui: si els garrotxins arribem una mica justos de benzina a altes hores de la matinada, val més que ens encomanem a sant estalvi o ens trobarem amb pana de burro.

Les retallades, doncs, no són només a nivell públic, com les que ja vam comentar que han portat a la supressió de la residència d’estudiants de la torre Malagrida que feia una vintena d’anys que funcionava.

Encara més greus, però, són les retallades en qüestió de sanitat. No és cap novetat perquè els diaris en van plens i les lluites sindicals dels treballadors de la sanitat són al cap del carrer, però de vegades els usuaris no en fem prou cabal.

A la Garrotxa, desapareixen els serveis d’urgències descentralitzats i  ambulàncies nocturnes. O sigui: si tenim una necessitat urgent (un accident, per exemple), i l’ambulància de guàrdia ja ha sortit a fer un servei, ens haurem de tornar a encomanar a algun sant que ens ajudi perquè vés a saber a quina hora arribarà l’ambulància o quin servei d’urgències estarà obert.

La crisi és la crisi, però hi ha serveis essencials que no es poden retallar. El més trist és que els calés de més que paguem els catalans serveixen per construir trens de gran velocitat espanyols (entre Madrid i Ourense, entre Madrid i Badajoz, entre Madrid i...) que al cap de quatre dies han de tancar perquè no els agafa ningú.