Primer cap de setmana de juliol, a Olot, Cornamusam!
Enguany hem tingut canvi d’escenari: amb la inauguració del Torín, ens hem traslladat cap a la nova sala. Personalment, trobaré a faltar el pati de l’Hospici. És evident que les possibilitats de so i de llums del Torín són incomparables amb les de l’Hospici, però costarà d’oblidar l’encant de les arcades i de la fonteta que molts ja lligàvem amb aquest ritual de començament d’estiu.
Divendres, “Els berros de la cort”, uns músics de carrer amb escenografia medieval i tot un muntatge que ens vol situar en aquells vells temps.
Dissabte, el plat fort: per fi arribava al Cornamusam en Carlos Núñez. La sala plena de gom a gom i la veritat és que no va decebre gens ni mica. El públic només es va inquietar quan vam tenir uns petits problemes de so en els compassos inicials del recital. A partir d’aquí, però, un Carlos Núñez molt proper i comunicatiu es va posar a la butxaca tothom.
Vam acabar tots saltant i ballant al so de la gaita!
Per mi, però, el gran moment del dia va ser quan en Núñez, elogiant la longevitat d’un festival que és capaç d’arribar als vint anys, va fer pujar a l’escenari en Xevi Batlle, en Pep Berga i en Joan Josep Mayans. Les ànimes del festival es mereixen aquest moment, l’aplaudiment unànime i encara més, per tot el que han treballat aquests anys i pels grans moments que ens han fet viure.
Que sigui per molts anys més que puguem veure el Cornamusam a Olot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada