Avui s’ha acabat produint la notícia que en Carod-Rovira ha volgut continuar la tradició encetada per Hortalà i Colom d’expresidents d’Esquerra que acaben marxant del partit que havien dirigit.
No acabo d’entendre com és que aquells que, un dia, van encapçalar el partit, en van dirigir el seu destí, no saben trobar-hi el seu lloc un cop han de passar a una altra funció menys destacada. És clar que el seu paper hauria de seguir sent important, però per un motiu o per un altre ho acaben engegant a rodar.
M’imagino que els motius es deuen reduir a una qüestió de personalisme (és clar que puc estar equivocat; és només una suposició), a pensar-se que tot el món gira al voltant d’una persona. És la idea de “lideratge” que tan sovint ens volen inculcar. I, és clar, quan un ja no lidera és incapaç d’encaixar enlloc.
M’ho reafirma haver llegit en la carta de comiat d’en Carod que s’ha filtrat a la premsa que continua refermant la seva idea que, amb ell al davant, es van aconseguir els millors resultats d’Esquerra des de la República.
I tant! Això és inqüestionable! Però atribuir-se a si mateix els centenars de milers de vots que va tenir el partit n’exclou el treball que hi van fer els milers de militants i de simpatitzants que penjaven cartells, organitzaven actes i difonien el missatge d’Esquerra arreu del país. És clar que la figura d’en Carod era determinant per a aquells resultats, però la feina de tots també hi va comptar.
La feina d’un partit va més enllà del que puguin fer en un moment determinat els seus presidents. Els milers de militants hi tenen molt a veure i, sobretot, el seu missatge. Les persones són importants, però encara ho són més les idees i la il·lusió que transmeten.
A Esquerra, Carod a banda, estem immersos en el debat de la futura presidència. Ens tornarem a equivocar si ho reduïm a una qüestió de noms, a una qüestió de persones. Ha de passar davant el debat de les idees, què volem que sigui el nostre partit, el partit que ens ha de dur a la independència del país.
Pel que fa a les persones, ja les hi posarem, amb la feina de tots. En positiu! I no hi sobra ningú que vulgui treballar-hi, sense personalismes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada