El cartellisme català dels anys trenta sempre m’ha fascinat. Aquests dies, gràcies a l’Ara, tenim l’opció de recuperar-ne una bona colla. Avui m’ha sorprès un cartell que no tenia gaire present, potser perquè no té la força cromàtica o la imatgeria visual d’altres. Com el “Llibertat”, de Carles Fontseré, que sempre m’ha fascinat, o l’”Aixafem el feixisme”, tan explícit.
Però el d’avui m’ha cridat l’atenció pel dramatisme i perquè és dels pocs que signa explícitament Esquerra Republicana de Catalunya: “Pare, que no veieu que ens maten?” es lamenta el fill arrapat a la falda del pare, i rebla: “No discutiu més: Uniu-vos tots!!”
És clar que fa referència a les disputes entre les diverses ideologies existents en el bàndol republicà, que van acabar en els desastrosos Fets de Maig, i que no deixaven de ser un preludi del triomf definitiu del feixisme.
No és cap novetat, però m’ha sobtat la intensitat del clam i, adaptat a la nostra època amb les modificacions que calgui, l’actualitat del prec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada