Aprofitant la presència del president de la Generalitat de Catalunya a la gala del Garrotxí de l’Any, l’Ajuntament d’Olot va organitzar una recepció oficial. Normalment, en aquest tipus d’acte l’alcalde de la localitat aprofita per fer alguna reivindicació especial sobre algun tema d’interès estrictament municipal. El president ho sol entomar, però difícilment n’adquireix cap compromís en ferm.
Ahir em vaig referir a la qüestió del Garrotxí de l’Any, avui vull comentar les peticions d’en Mia.
En Josep M. Corominas, doncs, aprofitant l’avinentesa, va fer dues demandes concretes. No les havia comentat amb els diversos grups municipals, però sí que va reiterar la coincidència majoritària en la demanda, almenys pel que havíem defensat durant la passada campanya electoral. M’hi vull referir especialment perquè, ja que en Mia ens hi va incloure ni que fos de manera general, en vull donar la meva visió personal.
En primer lloc, l’alcalde es va referir al suport de la Generalitat en la potenciació del que va anomenar “parc temàtic dels volcans”. En segon lloc, va defensar la prioritat de l’ampliació de l’Escola d’Arts i dels estudis universitaris que s’hi imparteixen.
És clar que la gent d’Esquerra hem estat a favor de la difusió de la vulcanologia (hem parlat sovint del Museu dels volcans) i de la nova seu de l’Escola d’Arts i, per tant, hi donem suport, però amb uns matisos gens menyspreables.
D’entrada, quan en Joaquim de Trincheria va treure en un Ple municipal el concepte “parc temàtic”, ja vaig quedar ben sorprès. Ahir mateix, en Mia el va tornar a utilitzar. Vigilem: això de “parc temàtic” no m’acaba d’agradar perquè sona molt a Port Aventura... (ja em perdonareu la brometa!) El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un actiu importantíssim per a la nostra ciutat; no el podem convertir en un parc d’atracció turística descontrolada. És clar que el turisme hi és important, i que cal potenciar els punts d’informació, els centres de documentació i, sobretot, el museu dels volcans i la vulcanologia. El turisme és fonamental, però s’ha de saber gestionar.
El gran compromís comú hauria de ser el respecte a aquest entorn natural que ens singularitza i que ens defineix. Cal que ens comprometem a no tirar endavant cap actuació que malmeti l’entorn. El futur és el progrés de la ciutat en convivència amb el PNZVGx i aprofitant alhora les grans possibilitats que ens ofereix. No el podem convertir en el Port Aventura de la natura.
Pel que fa a l’Escola d’Arts, és evident que tots els grups estarem sempre a favor que el Departament d’Ensenyament n’ampliï i en millori les instal·lacions i els estudis que s’hi imparteixen. Però dit això –i com vam comentar durant la campanya- no ens pensem que, en el millor dels casos possibles, la creació d’una Facultat de Belles Arts a Olot ens resoldrà el problema que tenim amb els estudis universitaris. Essent, evidentment, una demanda positiva, una Facultat només ens portaria un grapat de joves estudiants que no comportarien un canvi decisiu en la configuració de la ciutat, ni tan sols en la configuració del barri vell. Una Facultat de Belles Arts no és una Universitat. En aquest sentit, mai no ens podrem comparar amb Girona o amb Vic.
Pel que fa als estudis universitaris, nosaltres pensem que el més important és potenciar els estudis a distància, millorant el suport a la UOC i a la UNED, que ja tenen més estudiants olotins que els que tindria aquesta hipotètica Facultat de Belles Arts. I, d’altra banda, la petició econòmica al president de la Generalitat hauria d’anar més en la línia de donar suport als nostres estudiants, amb beques d’allotjament i, especialment, amb beques de transport, així com la demanda de la millora del transport públic que facilités la mobilitat dels nostres estudiants i, si cal, potenciar que puguin estudiar a Vic o a Girona, però que romanguin a Olot en la mesura del possible. Això sí que canviaria la configuració de la ciutat.
Pel que fa al barri vell, penso que el que pot comportar més dinamisme són les dues actuacions previstes en la zona de la plaça Campdenmàs: viver d’empreses a ca la Bouera i centre cívic a can Tané. Aquests equipaments, juntament amb les facilitats que cal donar a l’obertura de nous negocis en la zona, sí que poden millorar les condicions del barri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada