dissabte, 18 de juny de 2011

Artur Mas al Garrotxí de l'Any

El Centre d’Iniciatives Turístiques (CIT) és una entitat creada amb la millor voluntat del món: el progrés turístic d’Olot i la Garrotxa. Per això mateix, organitza tota una sèrie d’actes al llarg de l’any que tenen més o menys seguiment: l’elecció d’Hereu i Pubilla de la Garrotxa, l’Homenatge a la Mare, la Batalla de les Flors, el Carnaval, el Garrotxí de l’Any...


N’hi ha que m’atrauen més, n’hi ha que no m’atrauen tant...

Això del Garrotxí de l’Any... No sabria ben bé què dir-ne... Com sempre, com tot el que fa la gent del CIT, segur que està carregat de bones intencions. D’això no en dubto pas.

Ara: alhora tinc tota una sèrie de dubtes que no em deixen trobar-hi el què. Quan sento això del Garrotxí de l’Any, per escollir el “millor de tots nosaltres”, hi ha alguna cosa que no m’agrada, i que no és ben bé la freakada que es va treure de la màniga El Periódico amb el premi del Català de l’Any. No sé per què però em domina la sensació de provincianisme... No em sabria avenir a un hipotètic “Francès de l’Any!”

Més que premiar una trajectòria, una idea, una il·lusió, tinc la sensació que hi domina l’acte en si, l’”etiqueta”. El bo i millor de la societat garrotxina amb les seves millors gales... No sé ben bé quin sentit té tot plegat de cares a la promoció de la comarca!

I, encara, quan sento això de “el millor de tots nosaltres” no puc deixar de pensar en el “govern dels millors” que predicava la CiU de l’Artur Mas en les últimes eleccions, precisament avui que hem tingut l’honor de rebre el nostre President a Olot.

I encara més: no puc deixar de pensar en aquella edició en què els convidats eren els Prínceps de Girona, en un moment que la monarquia estava molt en entredit arran de la crema d’efígies monàrquiques i la creació de la Fundació Príncep de Girona, liderada per l’extinta Caixa de Girona.

Doncs això: reconeixent la bona voluntat (però també la quantitat de recursos públics que reben) dels organitzadors, no deixo de tenir un munt de dubtes que no em deixen escatir una visió clara de tot plegat.

En fi, potser serà un altre any!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada