Aquest diumenge, com sol passar, ha estat un diumenge ple de sensacions agradables.
Primer, lliurament de premis del 3r torneig Santi Silvas. Per a mi és especialment emotiu, perquè en Santi també va ser alumne meu: ple d’il·lusió i energia, malgrat les circumstàncies que el limitaven.
La veritat és que és de lloar que un professional com en Tommy recordi els seus orígens i els seus amics i tingui aquest detall d’organitzar un torneig per a aquells que ho tenen més difícil que els altres. Poder contemplar la vitalitat dels participants en el torneig és tota una injecció d’energia positiva per a tothom. Al capdavall, la vida triomfa!
I, tot seguit, dinar multitudinari excel·lentment organitzat per la Penya Barcelonista d’Olot i Comarca: també ha valgut molt la pena contemplar les cues de barcelonistes garrotxins que es volien fer la foto amb les copes de la Lliga espanyola i de la Champions i... amb l’Avi del Barça!
Ha valgut la pena, i també ha valgut la pena observar com, malgrat tot, la bona harmonia entre les diverses entitats de la ciutat subsisteix. I també ha valgut la pena contemplar com representants de l’altra penya blaugrana de la ciutat, els Almogàvers Garrotxins, participaven de la celebració de la Penya Barcelonista. Tant de bo sigui un inici per resoldre velles tibantors, un inici per reconstituir ponts de diàleg i que la convivència harmoniosa guiï els destins de les dues penyes blaugranes de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada