Aquesta tarda he pogut assistir (tot esperant el Ple de demà) a un d’aquells actes que m’omplen de satisfacció: un exalumne que demostra tot el que ha arribat a progressar.
Sí, en Xevi també havia estat alumne meu, i és molt bo.
L’Ajuntament li va atorgar la beca d’estudis socials per fer un estudi sobre la immigració andalusa a Olot entre el 1950 i el 1975. Em sembla que ja es pot consultar a internet, però avui en feia una mena de presentació oficial.
Es nota que en Xevi sent molt proper el tema de la immigració; bé: de fet, s’hi dedica. I que té molt clar quin és el tractament que se li ha de donar. Entendre que els fenòmens migratoris no són, en cap cas, extraordinaris ens ajudarà molt a entendre la situació actual de Catalunya. Des d’IDESGA, ja van fer una aproximació molt interessant amb el treball sobre Els nous olotins, però fer un estudi més detallat i concret sobre la immigració andalusa, com ha fet en Xevi, omple un espai que ens ha de donar unes dades i unes posicions molt interessants.
És clar que no se’ns escapa que la immigració andalusa a Catalunya (i a Olot) va ser molt important durant els anys 50 i 60, però tenir unes dades objectives i contextualitzades en faciliten la comprensió. Eviten allò que se sol fer: parlar per parlar.
En Xevi ha posat les dades sobre la taula i, sobretot, les ha contextualitzades. Tothom en pot fer la seva anàlisi, però ningú no podrà negar les dades objectives.
Penso que la immigració (totes les migracions) s’ha de tractar així: amb xifres i dades i fugint de tòpics, “sensacions” i opinions gratuïtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada