És la sociovergència, és clar!

Amb les respostes a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ja es veia clar que la mar de fons dels partits catalans derivava cap a una sociovergència implícita destinada a anar fent la viu-viu, el nou “peix al cove”, i evitar entrar a l’enfrontament amb Espanya que reclamava el poble de Catalunya al carrer durant la gloriosa manifestació del 10 de juliol passat.

Amb la investidura de l’Artur Mas, aquesta sociovergència ha quedat ben explicitada: no només el PSC s’ha abstingut per garantir la presidència de CiU, sinó que en un tres i no res han signat uns acords (o potser ja els tenien preparats i les veus que clamàvem sobre la sociovergència no ens havíem equivocat) que garanteixen la influència del PSC en les decisions de govern de CiU, deixant de banda els altres partits.

Sí: els “grans” antagònics s’han posat d’acord. Que no podia ser...? Doncs, mira!: i ràpid!

S’han posat fins i tot d’acord en la resposta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra la immersió lingüística a Catalunya. CiU i PSC responen a una: “no hi fa res, és una minúcia...” Mentre els partits nacionalistes (i tots els docents i tot Catalunya) clamen al cel! I PP i Ciudadanos destapen ampolles de cava (“español, por supuesto!). (Sobre aquest tema de la immersió me n’ocuparé demà. Ho volia fer avui, però l’aparició de la sociovergència m’ha trastocat els plans...)

Vénen mals temps per a Catalunya...

Només un exemple dels pactes a què han arribat (o que ja tenien fets temps ha...) CiU i PSC:

4. o. “Impulsar la posada en marxa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona després de les properes eleccions municipals”

CiU no havia votat a favor la Llei d’Organització Territorial, que instituïa les vegueries com a forma d’organització pròpia de Catalunya que superava la presència invasora de les províncies espanyoles, perquè, deien, no incloïa el Penedès i imposava l’Àrea Metropolitana que només interessava el PSC.

Doncs bé: ara resulta que pacten desplegar el projecte d’Àrea Metropolitana (després de les municipals, ai las!) i, en canvi, no diuen res de res de les vegueries ni de les comarques...

En fi, ja ho he dit: m’ensumo mals temps per a Catalunya...