dijous, 2 de desembre de 2010

El monstre dolç (societat de consum!)

Fa un parell de setmanes, en la seva columna setmanal de la revista El Temps, un dels pensadors més representatius de la nostra cultura, Joan F. Mira, ha encetat uns articles que titula “El monstre dolç” i que jo em permeto subtitular “Societat de consum” pensant en la cançó d’en Raimon.


Han passat quaranta anys, però no n’acabem d’aprendre... Joan F. Mira es queixa del consumisme de la societat contemporània, de la necessitat de despesa incontrolada, de la sobrevaloració dels béns materials per sobre dels espirituals.

Ens pensem que només estem bé si tenim moltes coses o si ens permetem segons quins luxes materials..., però mai no n’estem contents!

És la síndrome de la societat occidental contemporània, és el que ens ha portat a la crisi econòmica actual: no valorem prou el benestar, no preuem les idees, les emocions, els sentiments... No ens parem a pensar. Només gastem, gastem i gastem! I, al final, què? Doncs que acaben manant els de sempre!

Cito un fragment il·lustratiu del primer article de la sèrie, del 16 de novembre:

“El monstre dolç està decidit a reduir el paper controlador i redistribuïdor de l’estat i dels serveis públics, menysprea la vida intel·lectual i la independència de pensament, i desenrotlla una ideologia de l’èxit individual. És populista en el sentit que esquiva la democràcia en nom d’”allò que vol el poble”. Pensar en el senyor Sarkozy, en Berlusconi o, ridículament i a casa nostra, en Zaplana o en Camps, és una manera de començar a entendre-ho. Pensar en la corrupció que, quan no es pot amagar, es justifica amb els resultats electorals dels qui la practiquen, en seria una altra. Repassar el contingut de la major part dels programes de televisió ens ho fa entendre més clarament encara. El règim del monstre, explica Simone, es basa en tres manaments, el primer dels quals és consumir: consumiu, compreu, consumiu i compreu sempre, de tot i qualsevol cosa, útil o inútil.”

Qui ho havia dit (o pensat) que Catalunya (el Principat) era un oasi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada