divendres, 3 de desembre de 2010

Sobre Heràclit i l'U, amb Foix

Mireu: m’ha tornat la vena poètica! I pel camí més dret (més dreturer) del meu sempre estimat i admirat J. V. Foix...


Admirable, fantàstic...; el verb precís, la paraula exacta, l’expressió definitiva. Què seríem sense Foix?

Malgrat tot, des que el món és món, la clau és trobar en el divers la unitat. Ja ho deia Heràclit!: sempre ens banyem al mateix riu.

Tots som U:




Amb ulls carnals opòs núvols i mars
I n'hec l'encís que em treu de tants de llots,
I de l'advers renasc. I amb tants de brots,
Aigua i clarors, i el fosc i el roig de l'arç

Faig l'U divers i múltiples les arts.
Però la ment no cobeja els bells mots:
De cadascú què sap? Presa de tots,
Ignora el joc dels meus deliquis cars

Tants de glans, doncs, i un sol Gla, i del vinyet
Un Cep etern; i ni boira ni fred
Foren ni són! Això em fa el viure esquiu.

Só, doncs, Adam; i ets Eva! I tenim set,
I allò que olor i palp qui sap si viu,
I ens banyarem tot temps al mateix riu.


Com m’agrada citar poemes de J. V. Foix!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada